Dolerofanita
| Fórmula química | Cu₂(SO₄)O |
|---|---|
| Epònim | aparença, composició i fal·làcia |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.01 |
| Dana | 30.2.2.1 |
| Heys | 25.2.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,35Å; b = 6,31Å; c = 7,62Å; β = 122,29° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | marró fosc, gairebé negre; groc-marró en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta en {_101} |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Color de la ratlla | marró groguenc |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 4,17 g/cm³ (mesurada); 4,16 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,715 nβ = 1,820 nγ = 1,880 |
| Birefringència | δ = 0,165 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 85°, calculat: 70° |
| Dispersió òptica | r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1873 |
| Símbol | Dph |
| Referències | [1] |
La dolerofanita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del grec antic δολερός, fallida, i φαιυεσθαι, semblar, ja que la seva aparença no suggereix la seva composició.
Característiques
La dolerofanita és un sulfat de fórmula química Cu₂(SO₄)O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dolerofanita pertany a «07.BB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: caminita, hauckita, antlerita, brochantita, vergasovaïta, klebelsbergita, schuetteïta, paraotwayita, xocomecatlita, pauflerita i grandviewita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al mont Vesuvi, a la província de Nàpols, Campània (Itàlia), on sol trobar-se associada a altres minerals com l'euclorina, l'eriocalcita i la calcocianita. També ha estat descrita a la mina Dikulushi, al llac Mweru (República Democràtica del Congo); a la mina Marcel, a Radlin (Polònia), a Mayer, Arizona (Estats Units); i tant a la comca de carbó del Txeliàbinsk com al volca Tolbàtxik, a Rússia.
Referències
- ↑ «Dolerophanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2017].