Calcocianita
 Calcocianita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CuSO₄ |
| Epònim | blau fosc i coure |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.AB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.01 |
| Dana | 28.3.3.1 |
| Heys | 25.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,709(1) Å; b = 8,409(1) Å; c = 4,833(1) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | grup espacial 62 |
| Color | incolor, verd clar, marronós, groguenc, blau cel |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,65(5) g/cm³ (mesurada); 3,89 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,724(3) nβ = 1,733(3) nγ = 1,739(3) |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | r > v mitjana |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1868 |
| Símbol | Ccy |
| Referències | [1] |
La calcocianita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom dels termes grecs per "coure" i "blau-atzur", en al·lusió a la seva composició i a la propietat de tornar-se blava quan s'exposa a l'aire humit.
Característiques
La calcocianita és un sulfat de fórmula química CuSO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són tabulars en {010} i lleugerament allargats al llarg de [001], de fins a diversos mil·límetres; es troba típicament en incrustacions cristal·lines.[2] Està química i estructuralment relacionada amb la dravertita. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És soluble en H₂O i molt higroscòpica, alterant-se a calcantita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcocianita pertany a «07.A - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: mikasaïta, mil·losevichita, zincosita i ferrotel·lurita.
Formació i jaciments
És un sublimat que es troba a prop de fumaroles volcàniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: dolerofanita, melanotal·lita, eriocalcita, euclorina, piypita, ponomarevita, cotunnita, sofiïta, fedotovita, tenorita, stoiberita, shcherbinaïta, ziesita, bannermanita o calcantita.[2] Va ser descoberta l'any 1868 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia).
Referències
- ↑ «Chalcocyanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 juliol 2016].
- 1 2 «Chalcocyanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 1 juliol 2016].