Edmond Bartissol

Plantilla:Infotaula personaEdmond Bartissol
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1841 Modifica el valor a Wikidata
Portèl de las Corbièras (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 1916 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
avenue Foch (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia hipostàtica Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Fleury-Mérogis (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional de França

6 maig 1906 – 31 maig 1910

Circumscripció electoral: Pirineus Orientals
Diputat a l'Assemblea Nacional de França

27 abril 1902 – 31 maig 1906

Circumscripció electoral: Pirineus Orientals
Diputat a l'Assemblea Nacional de França

22 maig 1898 – 5 desembre 1898

Circumscripció electoral: Aude
Alcalde de Fleury-Mérogis
1892 – 1916
Diputat a l'Assemblea Nacional de França

6 octubre 1889 – 14 octubre 1893

Circumscripció electoral: Pirineus Orientals
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, enginyer Modifica el valor a Wikidata
PartitRepublicans Progressistes
Premis

Edmond Bartissol (Portèl, Aude, 20 de desembre de 1841 - París, 16 d'agost de 1916) fou un enginyer i polític francès, diputat a l'Assemblea Nacional Francesa.

Biografia

Enginyer d'obres públiques, participà en les obres del Canal de Suez en 1866, però va tornar a França per lluitar amb la Guàrdia Nacional en la guerra francoprussiana. En 1874 participà en la construcció de ferrocarrils a Espanya i Portugal i en la construcció del metro de Lisboa, raó pel que fou nomenat comanador de l'Orde de Crist i de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa. En 1887 també va rebre la Legió d'Honor francesa.

Establert a Ceret, fou elegit diputat dels republicans progressistes a les eleccions a l'Assemblea Nacional de 1889. En les de 1893, però, fou batut per Juli Pams i Vallarino. En 1898 es va presentar pel departament d'Aude, però l'elecció fou anul·lada. Després de ser elegit alcalde de Fleury-Mérogis, tornà a ser elegit diputat pels Pirineus Orientals a les eleccions de 1902. Va mantenir l'escó fins a 1910, quan fou derrotat per Frederic Manaut.[1]

En 1904 va crear un vi dolç natural que porta el seu nom, el Bartissol.

Referències

Bibliografia