Eduard Caudella

Plantilla:Infotaula personaEduard Caudella
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1841 Modifica el valor a Wikidata
Iași (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1924 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Iași (Romania) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEternitatea Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera, música de cambra i música instrumental Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, crític musical, violinista, professor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata

Lieder.net (compositor): 31110 Discogs: 3813680 Modifica el valor a Wikidata

Eduard Caudella (Iași, 3 de juny de 1841 - Iași, 15 d'abril de 1924) va ser un compositor, professor i violinista romanès. Va ser el primer professor de George Enescu.[1]

Biografia

Nascut en Iași, va estudiar a Berlín amb Hubert Ries i a París amb Massart i Vieuxtemps.[2] Després de nombrosos concerts en ciutats europees, va tornar a Romania el 1861, on va començar a impartir classes al Conservatori de Iași i, al mateix temps, va assumir el càrrec de director d'orquestra del Teatre Nacional d'aquesta ciutat, funció que va exercir durant catorze anys.[2]

Nomenat director del Conservatori de Iaşi el 1893 i impartint classes de violí a partir de llavors, Caudella va publicar nombroses composicions musicals, entre elles les operetes 'Olteanca', en col·laboració amb Otremba, Fata razaşului (1881), Hatmanul Băltag (1883) i Beizadea Epaminonda (1884), a més de Dorman sau Românii si Dacii en col·laboració amb Otremba (1885) i l'òpera Petru Rareş (1889).[2] També va compondre una gran quantitat de valsos, polques, romanços, fantasies per a violí i piano.[2] Va morir el 15 d'abril de 1924 i va ser enterrat en el cementiri Eternitatea de Iași.[3]

Referències

  1. ↑ Cosma, Viorel. «O prețioasă avere patrimonială: Viorile lui Enescu» (en romanès). Mueseu George Enescu. [Consulta: 9 gener 2022].
  2. 1 2 3 4 Rosetti, 1897, p. 52.
  3. ↑ Ursachi i Bohan, 2020, p. 201.

Bibliografia