Edward John Routh
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 gener 1831 Ciutat de Quebec (Imperi Britànic) |
| Mort | 7 juny 1907 Cambridge (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Sepultura | Pati de l'església de St Andrew, Cambridge 52° 11′ 31″ N, 0° 10′ 42″ E / 52.19197°N,0.17822°E |
| Residència | Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda |
| Formació | Universitat de Cambridge - doctor (–1857) Peterhouse (1849–1854) University College de Londres (1847–1849) |
| Director de tesi | William Hopkins, Isaac Todhunter i Augustus De Morgan |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Cambridge (1855–1888) Peterhouse (1854–1855) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | John Hopkinson, John Strutt, Alfred North Whitehead, William Henry Bragg, George Darwin, Robert Rumsey Webb i Joseph Larmor |
| Família | |
| Cònjuge | Hilda Routh Airy |
| Fills | Harold Victor Routh |
| Pares | Randolph Routh |
| Parents | George Biddell Airy, sogre |
| Premis | |
| |
Edward John Routh (Ciutat de Quebec, 20 de gener de 1831 - Cambridge, 7 de juny de 1907) va ser un matemàtic anglès i notable professor de la universitat de Cambridge
Vida i obra
Fill d'un oficial britànic destacat al actual Canadà, Routh es va graduar al University College de Londres el 1853, havent estudiat amb de Morgan qui li va transmetre la passió per les matemàtiques. L'any següent continua els seus estudis al Peterhouse de la universitat de Cambridge on obté el senior wrangler[1] en el exàmens de matemàtiques de l'any 1854 (el second wrangler va ser aquest any James Clerk Maxwell). A partir de 1855 va ser fellow i professor al Peterhouse.[2]
El 1864 es va casar amb Hilda Airy, filla de l'astrònom reial George Biddell Airy. Van tenir quatres fills.
Durant els seus anys d'ensenyant a Cambridge, Routh es va convertir en el més famós preparador de wranglers: durant trenta anys va preparar uns 700 alumnes, dels quals 480 van ser wranglers entre els 900 que hi va haver en aquest temps.[3] En aquest sentit, va ser el successor de William Hopkins com a fabricant de wranglers.
Routh és també conegut per haver establert les condicions d'estabilitat d'un sistema dinàmic, sense necessitat de calcular les arrels de l'equació característica.[4] Ho va fer en un tractat titulat A Treatise on the Stability of a Given State of Motion, publicat el 1877 i pel que va rebre el premi Adams (un dels més prestigiosos atorgats per la universitat de Cambridge).
Va ser membre fundador de la London Mathematical Society.[5]
Va publicar nombrosos articles sobre mecànica, incorporant les seves aportacions als seus llibres de text de geometria, de mecànica i d'estàtica que es van convertir en texts estàndard pels estudiants universitaris:[6]
- Analytical View of Sir Isaac Newton’s Principia (Londres, 1855), escrit conjuntament amb H. Brougham
- A Treatise on the Dynamics of the System of Rigid Bodies (Londres, 1860)
- A Treatise on the Stability of a Given State of Motion Particularly Steady Motion (Londres, 1877)
- A Treatise on Analytical Statics with Numerous Examples, en dos volums, (Cambridge, 1891–1892)
- A Treatise on the Dynamics of a Particle With Numerous Examples (Cambridge, 1898)
Referències
- ↑ Els wranglers eren els estudiants que obtenien les millors qualificacions en els exàmens de matemàtiques.
- ↑ Mann, 2018, p. 525.
- ↑ Choudhury, 2005, p. 124.
- ↑ Bennet, 1986, p. 74.
- ↑ Rice, Wilson i Garner, 1995, p. 407.
- ↑ Fuller, 1977, p. 172.
Bibliografia
- Bennet, Stuart. A History of Control Engineering, 1800-1930 (en anglès). Peter Peregrinus Ltd., 1986. ISBN 0-86341-047-2.
- Choudhury, Roy. Modern Control Engineering (en anglès). Phi Learning Private, 2005. ISBN 978-81-203-2196-0.
- Fuller, A.T. «Edward John Routh» (en anglès). International Journal of Control, Vol. 26, Num. 2, 1977, p. 169-173. DOI: 10.1080/00207177708922300. ISSN: 0020-7179.
- Mann, Peter. «Edward Routh». A: Lagrangian and Hamiltonian Dynamics (en anglès). Oxford University Press, 2018, p. 525-526. ISBN 978-0-19-882237-0.
- Rice, Adrian C.; Wilson, Robin J.; Garner, J. Helen «From Student Club to National Society: The Founding of the London Mathematical Society in 1865» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 22, Num. 4, 1995, p. 402-421. DOI: 10.1006/hmat.1995.1032. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward John Routh» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Sneddon, I.N. «Routh, Edward John» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 maig 2017].
- Fuller, A.T. «Routh, Edward John» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 23 octubre 2025].
