George Biddell Airy

Sir
George Biddell Airy

Biografia
Naixement	27 juliol 1801 Alnwick (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Mort	2 gener 1892 (90 anys) Greenwich (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Sepultura	Església de Sta. Maria 52° 05′ 12″ N, 1° 14′ 08″ E / 52.08672°N,1.23556°E / 52.08672; 1.23556
31è President de la Royal Society
1871 – 1873 ← Edward Sabine – Joseph Dalton Hooker →
President de la Royal Astronomical Society
1853 – 1855
President de la Royal Astronomical Society
1849 – 1851
President de la Royal Astronomical Society
1844 – 1845
7è Astrònom reial
1835 – 1881 ← John Pond – William Christie →
President de la Royal Astronomical Society
1835 – 1837
Plumian Professor of Astronomy
1828 – 1835 ← Robert Woodhouse – James Challis →
10è Càtedra Lucasiana
1826 – 1828 ← Thomas Turton – Charles Babbage →
Dades personals
Formació	Trinity College (1819–1823) Colchester Royal Grammar School (1814–1819)
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupació	matemàtic, professor universitari, físic, astrònom, escriptor
Ocupador	Observatori Reial de Greenwich (1835–1881) Universitat de Cambridge (1823–1835)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1883–) Accademia Nazionale dei Lincei (soci corresponent) (1870–1883) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1865–) Accademia Pontificia dei Nuovi Lincei (1850–) Royal Society (1836–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Reial Acadèmia Sueca de Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Reial Acadèmia d'Irlanda Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia
Obra
Obres destacables Feix d'Airy Teoria ondulatòria d'Airy Funció zeta d'Airy Esferoide d'Airy Punts d'Airy Disc d'Airy Funció d'Airy Fórmula d'Airy
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Gal·les [ NLW Facs 950]
Família
Fills	Hilda Routh Airy, Wilfrid Airy, Hubert Airy, Christabel Airy
Parents	George Arthur Biddell, cosí Edward John Routh, gendre
Premis
(1876)  Medalla Albert (1846)  Medalla d'or de la Royal Astronomical Society (1845)  Medalla de la Royal Society (1840)  Conferencia Baker (1836)  Membre de la Royal Society (1835)  Membre de la Reial Societat d'Edimburg (1834)  Premi Lalande (1832)  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1831)  Medalla Copley (1823)  Premi Smith  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Cavaller Comanador de l'Orde del Bany

George Biddell Airy (Alnwick, 27 de juliol de 1801 - Greenwich, 2 de gener de 1892) fou un astrònom i matemàtic anglès.^[1]

Fill d'un recaptador d'imposts, que el 1810 va ser nomenat director de l'oficina de tributs d'Essex i es va traslladar amb tota la família a Colchester, on Airy va rebre la seva escolarització.^[2] El 1813 el seu pare va perdre el lloc de treball i el jove Airy va passar moltes temporades a la casa de pagès del seu oncle, Arthur Biddell, amb qui sempre va mantenir una relació excel·lent. El 1819 va ingressar al Trinity College (Cambridge)^[3] en el que es va graduar el 1823 com first wrangler i premi Smith.^[4]

En graduar-se es va quedar com professor a la universitat i el 1826 va ser nomenat Catedràtic Lucasià de matemàtiques.^[5] El 1828 va passar a ser Plumian professor d'astronomia, fins al 1835 quan fou nomenat astrònom reial i es va traslladar a viure a l'Observatori Reial de Greenwich.^[6] El 1881 es va retirar i se'n va anar a viure amb les seves dues filles solteres a prop de Greenwich.

En morir a Greenwich el 1892 va ser enterrat al poble de Playford on el seu oncle tenia la casa i on ell mateix s'havia comprat una residència d'estiu.

Fou director de l'observatori de Cambridge (1828), al que donà gran impuls, i del de Greenwich (1835-1886), el que reorganitzà i dotà d'aparells més moderns. Realitzà nombroses investigacions en el camp de la física matemàtica i la matemàtica aplicada als càlculs astronòmics: en el camp de l'astronomia observacional lliurà a la posteritat el "disc d'Airy", la mida mínima aparent d'un estel (o font puntual de llum) degut a la difracció de la llum en l'objectiu del telescopi.^[7] És conegut, principalment, per no haver sabut reconèixer la importància dels càlculs de John Couch Adams pel descobriment del planeta Neptú.^[8]

També son d'especial importància el seus treballs per calcular l'hora astronòmica exacta,^[9] treballs que van convertir Greenwich en l'origen del fusos horaris^[10] i per una aportació relacionada amb l'òptica, però més mèdica que física: sembla que va ser la primera perona que va aconseguir corregir el seu astigmatisme amb ulleres.^[11]

Airy era una persona polifacètica i també s'interessava per altres temes històrics, filosòfics o literaris. Tant és així que el 1862 va publicar un llibre sobre la invasió romana d'Anglaterra per Juli Cèsar: Essays on the Invasion of Britain by Julius Caesar, amb una gran profusió de mapes explicatius. El 1848 va impartir sis conferències a Ipswich amb les quals va publicar un llibre que es va reeditar en nombroses ocasions amb el títol de Popular Astronomy.^[12]

Es batejaren en el seu honor els cràters Airy de la Lluna i Airy de Mart. Així com les anomenades funcions d'Airy prenen el seu nom dels seus treballs sobre l'anomenada equació d'Airy.

• 
  On sound and atmospheric vibrations with the mathematical elements of music, 1871
• 
  Caricatura de George Biddell Airy, 1875
• 
  Cenotafi a l'interior de l'església de Playford
• 
  Un dels mapes de la Invasió Juli César, 1862

• Airy, George Biddell. Autobiography of Sir George Biddell Airy (en anglès). DD Books, 2025. ISBN 9789371245043. 
• Bennett, J.A. «George Biddell Airy and horology» (en anglès). Annals of Science, Vol. 37, Num. 3, 1980, p. 269-285. DOI: 10.1080/00033798000200241. ISSN: 0003-3790.
• Chapman, Allan «Private Research and Public Duty: George Biddell Airy and the Search for Neptune» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 19, Num. 2, 1988, p. 121-139. DOI: 10.1177/002182868801900204. ISSN: 0021-8286.
• Chapman, Allan «George Biddell Airy, F. R. S. (1801-1892): A centenary commemoration» (en anglès). Notes and Records of the Royal Society, Vol. 46, Num. 1, 1992, p. 103-110. DOI: 10.1098/rsnr.1992.0006. ISSN: 0035-9149.
• French, Anthony Philip. Relatividad Especial (en castellà). Editorial Reverté, 1974. ISBN 978-84-291-4097-2. 
• Hutchinson, Beresford «Guardians of Greenwich time» (en anglès). Vistas in Astronomy, Vol. 28, Num. 1, 1985, p. 87-94. DOI: 10.1016/0083-6656(85)90011-X. ISSN: 0083-6656.
• Levene, John R. «Sir George Biddell Airy, F.R.S. (1801-1892) and the discovery and correction of astigmatism» (en anglès). Notes and Records of the Royal Society, Vol. 21, Num. 2, 1966, p. 180-199. DOI: 10.1098/rsnr.1966.0017. ISSN: 0035-9149.
• Warwick, Andrew. «The Analytical Revolution from Bellow: Private Teaching and Mathematical Reform in Georgian Cambridge». A: Jonathan Smith, Christopher Stray (eds.). Teaching and Learning in Nineteenth-century Cambridge, Volum 4 (en anglès). The Boydell Press, 2001, p. 5-30. ISBN 0-85115-783-1. 
• Whiting, Alan B. «Sir George Biddell Airy: Popular Astronomy 1848». A: Hindskght and Popular Astronomy (en anglès). World Scientific, 2011, p. 59-66. ISBN 978-981-4307-91-8. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Biddell Airy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Eggen, Olin J. «Airy, George Biddell» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 agost 2016].
• Chapman, Allan. «Airy, Sir George Biddell» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 16 juny 2025].
• Weisstein, Eric W. «Airy Functions» (en anglès). MathWorld. [Consulta: 31 juliol 2016].