Einabus
| عينابوس | ||||
| ||||
| Tipus | assentament humà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 173/172 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 4,0 | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Nablus | |||
Einabus (àrab: عينابوس, ʿAynābūs) és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 12 kilòmetres al sud de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 2.340 habitants en 2007.[1] Les viles més properes són Huwara i Beita a l'est i Jamma'in al sud.[2] Einabus és governada per un consell de vila de set membres inclòs l'alcalde. En 2005 Nafez Rashdan fou elegit alcalde d'Einabus.[3]
Història
S'hi ha trobat tombes i antigues cisternes excavades a les roques[4] així com tests de la Mitjana Edat de Bronze, Edat de Ferro, persa, hel·lenístic, romà, croat i aiúbida.[5]
L'assentament a Einabus data de l'era dels jebusites, però els habitants de la vila són descendents de tribus àrabs que emigraren a la zona durant el govern dels califes ortodoxes a Palestina.[6] L'antiga mesquita de la vila fou construïda en aquesta època i era dedicada a Úmar ibn al-Khattab. Fins avui, les olives i les figues segueixen sent fonts principals d'ingressos per als residents d'Einabus.[2]
L'antiga mesquita, Jama al-Arbain, fou inspeccionada en 1928 i 1942, i en una columna es va trobar inscrit el nom Abdallah i la data 625 (=1227-1228 CE).[7]
Època otomana
La vila fou incorporada a l'Imperi Otomà en 1517 amb la totalitat de Palestina, i en 1596 apareixia en els registres fiscals com a part de la nàhiya de Jabal Qubal del liwà de Nablus. Tenia una població de 49 llars musulmanes i pagava impostos sobre el blat, l'ordi, collites d'estiu, olives i cabres o ruscs.[8]
En 1838, Edward Robinson l'assenyalà en els seus viatges com una vila anomenada Ain Abus.[9] En juny de 1870 l'explorador francès Victor Guérin va trobar que la vila tenia una deu (a la que donava nom) i uns 400 habitants. Per sota de la vila hi havia una vall d'oliveres.[10] En 1882, el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina descriu la vila (anomenada Ain Abus) com una «petita vila visible sota l'esperó de la muntanya, amb una deu a l'oest i oliveres al sud.»[11]
Època del Mandat Britànic
En el cens de Palestina de 1922 organitzat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, Einabus tenia 227 habitants, tots musulmans,[12] que augmentà lleugerament en el cens de 1931 a 244, tots musulmans, en un total de 62 cases.[13]
En 1945 la població era de 340 habitants, tots musulmans,[14] amb 4.011 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i de població.[15] D'aquests, 539 dúnams eren per a plantacions i terra de rec, 2,107 per a cereals,[16] mentre que 29 dúnams eren sòl edificat.[17]
Època moderna
Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Einabus va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.
Referències
- ↑ 2007 PCBS Census Arxivat 2019-04-09 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics. p.110.
- 1 2 About Einabus Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine. Einabus Village Council.
- ↑ Einabus Council Members Einabus Village Council.
- ↑ Dauphin, 1998, p. 804
- ↑ Finkelstein et al., 1998, p. 679-680
- ↑ Einabus Village Profile, ARIJ
- ↑ Sharon, 2004, p. 154
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 130
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol. 2, p. 93
- ↑ Guérin, 1875, p. 177
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 283
- ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 25
- ↑ Mills, 1931, p. 61
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 18
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 59
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 106.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 156.
Bibliografia
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Sharon, Moshe. Corpus Inscriptionum Arabicarum Palaestinae, D-F. 3. BRILL, 2004. ISBN 90-04-13197-3.
| Ciutats |
|  |
|---|---|---|
| Municipis | ||
| Viles |
| |
| Camps de refugiats | ||
