Salim (Nablus)

Plantilla:Infotaula geografia políticaSalim
سالم
Imatge
Tipusassentament humà Modifica el valor a Wikidata
Lloc
 32° 12′ 35″ N, 35° 19′ 49″ E / 32.20962°N,35.33034°E / 32.20962; 35.33034
Vila
Graella palestina181/179
Geografia
Superfície10,3
Organització política
GovernacióNablus

Salim (àrab: سالم, Sālim) és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 6 kilòmetres a l'est de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 5.100 habitants en 2007.[1] Limita amb Deir al-Hatab al nord-oest, Balata a l'oest i Beit Furik al sud.

Història

La ciutat és antiga amb fonaments de cases.[2] En 1882 es van documentar rastres de ruïnes, cisternes, un contenidor en ruïnes i un cementiri amb tombes excavades a la roca.[3]

Salim es remunta a la Mitjana Edat de Bronze. Estava a la vora de la ciutat canaanea i després israelita de Siquem.[4] La vila havia estat poblada en la primera Edat de Bronze, en la Segona Edat de Ferro, en el període hel·lenístic i en les èpoques romana romana d'Orient, omeia i croada/aiúbida.[5]

Època otomana

En 1517 la vila fou inclosa en l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina. En 1596 apareix als registres fiscals otomans situada a la nàhiya de Jabal Qubal del liwà de Nablus. La població era de 42 llars, totes musulmanes. Pagaven una taxa fixa del 33,3% per als productes agrícoles com el blat, l'ordi, els cultius d'estiu, les oliveres, les cabres, els ruscs, a més dels ingressos ocasionals.[6]

L'explorador francès Victor Guérin arribà a la vila el maig de 1870, després de caminar a través de camps d'oliveres, figueres i ametllers. Va trobar la vila amb un màxim de 200 habitants en cases antigues. Una dotzena de cisternes de la vila eren seques, així que les dones havien d'anar a buscar aigua a un corrent anomenat Ain Salim, a un kilòmetre nord-nord-oest de la vila.[7]

En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina descrivia Salim com una vila petita, però evidentment antiga, envoltada d'oliveres i amb dos deus al nord.[8]

Època del Mandat Britànic

En el cens de Palestina de 1922 organitzat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, Salim tenia 423 habitants, tots musulmans,[9] que augmentà lleugerament en el cens de 1931 a 490, tots musulmans, en un total de 100 cases.[10]

En el cens de 1945, Salim tenia 660 habitants, tots musulmans,[11] amb 10.293 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i de població.[12] D'aquests, 229 dúnams eren plantacions i terres de rec, 5,158 usades per cereals,[13] mentre que 24 dúnams eren sòl edificat.[14]

Època moderna

Durant la Guerra araboisraeliana de 1948 l'àrea fou ocupada per unitats de l'Exèrcit iraquià.[15] Després dels acords d'Armistici de 1949, Salim va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.

Referències

  1. ↑ 2007 PCBS Census Arxivat 2019-04-09 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics. p.110.
  2. ↑ Dauphin, 1998, p. 847
  3. ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 244
  4. ↑ Sychem also Sikima and Salim - (Tell Balatah) Studium Biblicum Franciscanum - Jerusalem. 19 December 2000.
  5. ↑ Finkelstein et al., 1997, p. 817
  6. ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 130.
  7. ↑ Guérin, 1874, p. 456 ff
  8. ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 230
  9. ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 24
  10. ↑ Mills, 1932, p. 64
  11. ↑ Govern de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 19
  12. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 61
  13. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 107
  14. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 157
  15. ↑ Morris, Benny (1993) Israel's Border Wars, 1949 - 1956. Arab Infiltration, Israeli Retaliation, and the Countdown to the Suez War. Oxford University Press, ISBN 0-19-827850-0. pp.146.147

Bibliografia

Enllaços externs