Salim (Nablus)

En 1517 la vila fou inclosa en l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina. En 1596 apareix als registres fiscals otomans situada a la nàhiya de Jabal Qubal del liwà de Nablus. La població era de 42 llars, totes musulmanes. Pagaven una taxa fixa del 33,3% per als productes agrícoles com el blat, l'ordi, els cultius d'estiu, les oliveres, les cabres, els ruscs, a més dels ingressos ocasionals.^[6]

L'explorador francès Victor Guérin arribà a la vila el maig de 1870, després de caminar a través de camps d'oliveres, figueres i ametllers. Va trobar la vila amb un màxim de 200 habitants en cases antigues. Una dotzena de cisternes de la vila eren seques, així que les dones havien d'anar a buscar aigua a un corrent anomenat Ain Salim, a un kilòmetre nord-nord-oest de la vila.^[7]

En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina descrivia Salim com una vila petita, però evidentment antiga, envoltada d'oliveres i amb dos deus al nord.^[8]

En el cens de Palestina de 1922 organitzat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, Salim tenia 423 habitants, tots musulmans,^[9] que augmentà lleugerament en el cens de 1931 a 490, tots musulmans, en un total de 100 cases.^[10]

En el cens de 1945, Salim tenia 660 habitants, tots musulmans,^[11] amb 10.293 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i de població.^[12] D'aquests, 229 dúnams eren plantacions i terres de rec, 5,158 usades per cereals,^[13] mentre que 24 dúnams eren sòl edificat.^[14]

Durant la Guerra araboisraeliana de 1948 l'àrea fou ocupada per unitats de l'Exèrcit iraquià.^[15] Després dels acords d'Armistici de 1949, Salim va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.