Eleccions legislatives letones de 2018

Eleccions legislatives letones de 2018
 ← 2014 Modifica el valor a WikidataLetònia Modifica el valor a Wikidata 2022 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data7 octubre 2018 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions parlamentàries letones Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir100 diputat del Saeima Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat1.548.100 Modifica el valor a Wikidata
844.925
   54,58٪
Punt percentual 4,27
Nombre de vots vàlids839.000    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 Partit Socialdemòcrata "Harmonia"  — Vjačeslavs Dombrovskis
167.117   19,92٪
 Punt percentual 3,23
Parlamentari 24 → 23 Nombre d'escons 1
<1
2>
 KPV  — Aldis Gobzems
120.264   14,33٪
Parlamentari 16
<1
2>
 Nou Partit Conservador  — Jānis Bordāns
114.694   13,67٪
 Punt percentual 12,97
Parlamentari 0 → 16 Nombre d'escons 16
<1
2>
 Desenvolupament/Per!  — Artis Pabriks
101.685   12,12٪
Parlamentari 13
<1
2>
 Aliança Nacional  — Roberts Zīle
92.963   11,08٪
 Punt percentual 5,64
Parlamentari 17 → 13 Nombre d'escons 4
<1
2>
 Unió de Verds i Agricultors  — Māris Kučinskis
83.675   9,97٪
 Punt percentual 9,69
Parlamentari 21 → 11 Nombre d'escons 10
<1
2>
 JV  — Arturs Krišjānis Kariņš
56.542   6,74٪
Parlamentari 8
Associació Letona de Regions
35.018   4,17٪
 Punt percentual 2,54
Parlamentari 8 → 0 Nombre d'escons 8
? ? ?
 Unió Russa de Letònia
27.014   3,22٪
 Punt percentual 3,22
Parlamentari 0 → 0
Progressistes
22.078   2,63٪
Parlamentari 0

El 6 d'octubre de 2018 es van celebrar eleccions legislatives a Letònia.[1][2] Després de les eleccions, es va formar un govern de coalició format per Qui és el propietari de l'Estat?, el Nou Partit Conservador, Desenvolupament/Per!, l'Aliança Nacional i Nova Unitat. Malgrat pertànyer al partit amb representació parlamentària més petita, Arturs Krišjānis Kariņš, de Nova Unitat, va ser elegit primer ministre.[3][4]

Antecedents

Les eleccions legislatives letones de 2014, celebrades el 4 d'octubre, van comportar la continuïtat del govern de coalició de centre-dreta liderat per la primera ministra Laimdota Straujuma format per Unitat, Unió de Verds i Agricultors i Aliança Nacional. Tot i que el partit prorús Harmonia va guanyar en vots, el bloc governant va revalidar la seva majoria parlamentària en un context marcat per la tensió geopolítica amb Rússia.[5]

Unitat fou sancionat en 2015 per despesa excessiva a les eleccions provocant la interrupció del finançament del partit amb càrrec al pressupost nacional. La disputa entre l'anterior líder, Solvita Āboltiņa i la primera ministra Laimdota Straujuma a finals del 2015 va causar la dimissió de Straujuma i una remodelació governamental en què Unitat va perdre el domini i la Unió de Verds i Agricultors va aconseguir el càrrec de primer ministre, amb Māris Kučinskis convertint-se en el nou cap de govern l'11 de febrer de 2016.[6]

Enquestes

Resultats

Resultats de les eleccions legislatives letones de 2018
Partits Vots % Escons +/-
Partit Socialdemòcrata «Harmonia» (SSDP) 167 117 19,80
23 / 100
 Disminució 1
Qui és el propietari de l'Estat? (KPV LV) 120.264 14,25
16 / 100
 Augment 16
Nou Partit Conservador (JKP) 114.694 13,59
16 / 100
 Augment 16
Desenvolupament/Per! (A/P) 101.685 12,04
13 / 100
 Augment 13
Aliança Nacional (NA) 92.963 11,01
13 / 100
 Disminució 4
Unió de Verds i Agricultors (ZZS) 83.675 9,91
11 / 100
 Disminució 10
Nova Unitat (JV) 56.542 6,69
8 / 100
 Disminució 15
Associació Letona de Regions (LRA) 35.018 4,14
0 / 100
 Disminució 8
Unió Russa de Letònia (LKS) 27.014 3,20
0 / 100
 =
Progressistes (P) 22.078 2,61
0 / 100
 =
Per Letònia des del Cor (NSL) 7.114 0,84
0 / 100
 Disminució 7
Nacionalistes Letons (LN) 4.245 0,50
0 / 100
 =
Per una Alternativa (PA) 2.900 0,34
0 / 100
 =
Aliança SKG 1.735 0,20
0 / 100
 =
Partit d'Acció Euroescèptica (RP) 1.059 0,12
0 / 100
 =
Partit de Centre (LCP) 897 0,10
0 / 100
 =
Vots emesos 839.000 99,30
Vots blancs i invàlids 4.920 0,58
Sobres invàlids 1.005 0,12
Total 844.925 100 100 =
Abstenció 703.748 45,44
Inscrits/Participació 1.548.673 54,56

Conseqüències

Krišjānis Kariņš va encapçalar un govern de Nova Unitat (JV), Aliança Nacional (NA) i Llista Unida (AS)[7] després dels fracassos de Jānis Bordāns i Aldis Gobzems en un polèmic procés de negociació.[8]

Referències

  1. ↑ «Saeimas vēlēšanas» (en letó). Latvian Central Election Committee. Arxivat de l'original el 23 March 2016. [Consulta: 23 desembre 2016]. «Reizi četros gados, oktobra pirmajā sestdienā, Latvijā norisinās kārtējās parlamenta jeb Saeimas vēlēšanas.»
  2. ↑ «16 parties will contest Saeima elections» (en anglès). Public Broadcasting of Latvia. [Consulta: 20 agost 2018].
  3. ↑ More progress for Latvia’s new government expected in January Baltic News Network, 27 December 2018
  4. ↑ «Krišjānis Kariņš nominated to be Latvia's next Prime Minister» (en anglès). Public Broadcasting of Latvia, 7 gener 2019. [Consulta: 7 maig 2019].
  5. ↑ «Latvian PM steps down» (en anglès). DW, 12 juliol 2015. [Consulta: 21 juny 2026].
  6. ↑ «President nominates Māris Kučinskis as Prime Minister» (en anglès). LSM, 13 gener 2016. [Consulta: 21 juny 2026].
  7. ↑ «Three Latvian parties sign coalition deal to form government» (en anglès). Associated Press, 14 desembre 2022. [Consulta: 25 maig 2026].
  8. ↑ «Krišjānis Kariņš nominated to be Latvia's next Prime Minister» (en anglès). LSM, 7 gener 2019. [Consulta: 25 maig 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.