Nova Unitat
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | JV | ||||
| Tipus | aliança política | ||||
| Ideologia | europeisme conservadorisme liberal | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 23 abril 2018 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Format per | |||||
| Saeima (2025) | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | jaunavienotiba.lv | ||||
La Nova Unitat (en letó: Jaunā Vienotība, JV) és una aliança política de centredreta a Letònia,[1] formada per Unitat i d'altres formacions regionals minoritàries.
Història
La coalició es va formar l'abril de 2018 per disputar les eleccions legislatives letones de 2018[2] obtenint només vuit diputats i esdevenint el darrer partit en representació al Saeima.
El 7 de gener de 2019, el president Raimonds Vējonis va encarregar la formació de govern a Krišjānis Kariņš, després dels fracassos de Jānis Bordāns i Aldis Gobzems en un polèmic procés de negociació,[3] formant un govern d'Unitat, Nou Partit Conservador (JKP), Desenvolupament/Per! (A/P), Aliança Nacional (AN) i Qui és el propietari de l'Estat? (KPV LV). A les eleccions al Parlament Europeu de 2019 la coalició, reforçada per la seva posició privilegiada al Govern, guanyaria de manera contundent amb dos eurodiputats. Una part dels diputats de KPV LV van retirar el suport al govern, que va quedar en minoria en 12 de maig de 2021, després que Jānis Vitenbergs passés a NA.[4]
Per a les eleccions legislatives letones de 2022, l'aliança tornaria a la primera posició escalant fins als 26 diputats,[5] i Kariņš va encapçalar un govern de Nova Unitat, NA i Llista Unida (AS).[6] Les relacions entre els socis de la coalició es van deteriorar després de no aconseguir presentar un candidat conjunt a les eleccions presidencials letones de 2023 i Kariņš va intentar incorporar al govern a la Unió de Verds i Agricultors (ZZS) i finalment va dimitir el 14 d'agost.[7]
El partit nomenaria com a nova candidata a la seva Ministra de Benestar Social Evika Siliņa[8] com a candidata per al lloc de primera ministra, formant una nova majoria parlamentària de JV amb la Unió de Verds i Agricultors (ZZS) i Progressistes (P), amb Krišjānis Kariņš de nou com a Ministre d'Afers Exteriors, sent confirmada en el càrrec ella i el seu gabinet el 15 de setembre de 2023.[9] Després que Siliņa destituís el ministre de Defensa progressista, Andris Sprūds, per un incident en què dos drons ucraïnesos perduts van impactar contra les instal·lacions petrolieres de l'estat bàltic, Progressistes va retirar el suport al govern i Siliņa va dimitir el 14 de maig de 2026.[10]
Andris Kulbergs va prendre el relleu de Siliņa amb un govern de coalició de Nova Unitat, AN, Llista Unida i ZZS. Progressistes va quedar a l'oposició.[11]
Resultats electorals
Eleccions legislatives
| Any | Líder | Resultats | Pos. | Govern | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escons | +/– | ||||
| 2018 | Krišjānis Kariņš | 56,542 | 6.74 | 8 / 100 |
Nou | 7è | Coalició |
| 2022 | 173,425 | 19.19 | 26 / 100 |
1r | Coalició (2022-23) | ||
| Coalició (2023-) | |||||||
Eleccions europees
| Any | Líder | Resultats | Pos. | Grup | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escons | +/– | ||||
| 2019 | Valdis Dombrovskis | 124,193 | 26.40 | 2 / 8 |
Nou | 1r | EPP |
| 2024 | 130,557 | 25.37 | 2 / 9 |
= | 1r | ||
Referències
- ↑ «Parties and Elections in Europe». [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ LETA. «Unity may become New Unity; Kariņš may become prime minister candidate» (en anglès americà), 21-04-2018. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Krišjānis Kariņš nominated to be Latvia's next Prime Minister» (en anglès). LSM, 7 gener 2019. [Consulta: 25 maig 2026].
- ↑ «KPV LV votes for withdrawal of Economics Minister; four members leave faction» (en anglès). LSM, 12 maig 2021. [Consulta: 25 maig 2026].
- ↑ «Victory for pro-Western over pro-Moscow parties in Latvia's election» (en anglès), 02-10-2022. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Three Latvian parties sign coalition deal to form government» (en anglès). Associated Press, 14 desembre 2022. [Consulta: 25 maig 2026].
- ↑ «Latvia's prime minister announces resignation» (en anglès). Euractiv, 15 agost 2023. [Consulta: 25 maig 2026].
- ↑ «Evika Siliņa is New Unity's party pick for PM» (en anglès). [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ ««Jaunā Vienotība» oficiāli virza premjera amatam labklājības ministri Eviku Siliņu» (en letó). www.lsm.lv. [Consulta: 17 agost 2023].
- ↑ Gozzi, Laura. «Latvian PM resigns after row over stray Ukrainian drones» (en anglès). BBC, 14 maig 2026. [Consulta: 25 maig 2026].
- ↑ Chmielewski, Bartosz. «Latvia: Andris Kulbergs’ caretaker government» (en anglès). OSW, 2 juny 2026. [Consulta: 22 juny 2026].

