Emilio Cao
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1953  Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) |
| Mort | 25 maig 2025 (71/72 anys) Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, compositor, cantautor |
| Instrument | Arpa |
  | |
Emilio Cao (Santiago de Compostel·la, 1953 - Santiago de Compostel·la, 25 de maig de 2025) va ser un compositor i cantautor gallec.[1] Passava els estius a Santa Baia do Araño, al nord del municipi de Rianxo, un lloc que marcaria profundament la seva obra.[2] Va estar vinculat al moviment popular de la cançó gallega,[3] i a l'escena musical alternativa i política durant els últims anys de la dictadura franquista a Espanya.[2]
Actiu des dels anys setanta, va incorporar influències de la música europea i celta a la música tradicional gallega.[2] La seva trajectòria professional es caracteritza per la fusió de diversos estils i sonoritats, combinant elements tradicionals, com les cantigues medievals i la literatura poètica de Manuel Antonio i Uxío Novoneyra, amb instruments com l'arpa i la guitarra elèctrica.[3] Mantingué una llarga amistat amb l'arpista bretó Alan Stivell. És conegut per un procés creatiu autodidacta, amb un estil compositiu marcat per la dimensió emocional i la connexió amb la cultura i la natura gallegues. A més, mantenia una actitud crítica i heterodoxa envers les tendències musicals establertes.[2]
El seu primer disc, Fonte do Araño (1977), va obrir camins a noves sonoritats dins la música gallega.[4] Altres àlbums remarcables són A lenda da pedra do destino (1979), No manto da auga (1981), Amiga Alba e Delgada (1986), Cartas Mariñas (1992) i Sinbad en Galicia (1996).[1][2] Cao té una extensa discografia i ha col·laborat amb artistes com Fausto, Carlos Paredes, Siniestro Total, John Renbourn i Ruper Ordorika.[4][2] Va compondre música per al teatre i va formar part de grups com Brétema i N.H.U.[4][2]
El 2024, va rebre el Premi d’Honor dels Premis Martín Códax de la Música, reconeixent la seva contribució a la música gallega.[4]
Referències
- 1 2 «Morre o compostelán Emilio Cao, un dos grandes creadores musicais de Galicia» (en castellà). La Voz de Galicia, 26-05-2025. [Consulta: 16 juny 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 Salgado, Daniel. «Muere el arpista Emilio Cao, pionero del folk gallego contemporáneo» (en castellà). El Diario, 26-05-2025. [Consulta: 16 juny 2025].
- 1 2 «Emilio Cao: «Un está sempre buscando a canción que non aparece»» (en castellà). luzes.gal. [Consulta: 16 juny 2025].
- 1 2 3 4 Julia. «Emilio Cao: pionero de la música gallega recibirá el galardón de Honor en los Premios Martín Códax 2024» (en castellà). Diario de Santiago, 06-05-2024. [Consulta: 16 juny 2025].