Emmanuel Courcol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 desembre 1957  (68 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, guionista, director de cinema |
| Premis | |
| |
  | |
Emmanuel Courcol (Angers, 25 de desembre de 1957), és un actor de teatre i cinema, guionista i director francès.
Biografia i carrera
Nascut i criat a Angers, després d'acabar els estudis secundaris a l'institut David d'Angers, les seves inquietuds semblen portar-lo cap als estudis de dret, però la seva actuació en alguna obra del Conservatori d'Angers el farà entrar a la prestigiosa ENSATT (École Nationale des Arts et Techniques du Théâtre).[1][2]
A partir del 1981 començà a actuar en obres de teatre, especialment clàssics d'autors com Molière, Shakespeare o Victor Hugo, i amb directors de prestigi com ara Roger Planchon o Robert Hossein.[3]
A principis dels anys 1990 s'inicià en l'actuació al cinema, particpant en pel·lícules de directors com Pascal Thomas, Francis Veber i Pascal Elbé.[1]
A començaments dels anys 2000, Courcol amplià la seva feina actuant també a televisió i, sobretot, començant a fer de guionista. Aquest inici en l'escriptura es donà a partir de la seva trobada amb el cineasta Philippe Lioret, amb qui colaborarà com a guionista en unes quantes pel·lícules: Mademoiselle, L'Équipier, Welcome i Toutes nos envies. També fa de guionista per altres directors com François Favrat o Édouard Bergeon.[1]
Al 2012 va dirigir el seu primer curtmetratge, titulat Géraldine je t'aime, amb guio original també seu. L'any 2015 es va estrenar com a director de llargmetratges, amb el rodatge de Cessez-le-feu, crónica de la tornada a casa d'un veterà de la Primera Guerra Mundial, protagonitzada per Romain Duris. Aquesta pel·lícula va tenir l'estrena a l'agost de 2016 al Festival Internacional de Cinema de Locarno.[1][2]
Mentre continuà actuant i escrivint per altres directors, al 2020 va escriure i dirigir El triomf, amb producció de Robert Guédiguian i protagonitzada per Kad Merad en el paper d'un actor que dirigeix un taller de teatre a un centre penitenciari, i que vol representar Tot esperant Godot amb els pressos. Aquesta comèdia es va presentar al Festival de Canes de 2020 i a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid del mateix any, a més de guanyar el premi a la millor comèdia europea als 33ns Premis del Cinema Europeu.[2][4]
Al 2022 Courcol va dirigir Boxer les mots, llargmetratge documental que tornava sobre el tema de El triomf i parlava de la preparació d'una representació teatral dins d'un centre penitenciari.[5]
Al 2024 va dirigir En fanfare, comèdia sobre dos germans músics que va obtenir bones crítiques i taquilles a França, i va assolir 7 nominacions als Premis César.[6]
Treball en teatre
* Font: Pàgina de l'activitat teatral de Courcol.
| Any | Obra | Autor | Direcció |
|---|---|---|---|
| 1981 | Murder in the Cathedral (Assassinat a la catedral) | T. S. Eliot | Jean Guichard |
| 1984 | Der Rosenkavalier (El cavaller de la rosa) | Hugo von Hofmannsthal | Jean-Louis Thamin |
| 1986 | L'Avare (L'avar) | Molière | Roger Planchon |
| 1988 | The Glass Menagerie (Figuretes de vidre) | Tennessee Williams | Alain Terrat |
| 1990 | The Tragedy of Macbeth (Macbeth) | William Shakespeare | Régis Santon |
| 1992 | Le Chant des signes | Joël Dragutin | Joël Dragutin |
| 1994 | Lucrèce Borgia (Lucrècia Borja) | Victor Hugo | Vincent Garanger |
| Les affaires sont les affaires (Els negocis són negocis) | Octave Mirbeau | Régis Santon | |
| 1997 | Objets d'amour | Claire Simon | Claire Simon |
| 1998 | Le jour et la nuit | Pierre Bourdieu | Didier Bezace |
| Une envie de tuer sur le bout de la langue | Xavier Durringer | David Géry | |
| 1999 | De Gaulle, celui qui a dit non | Alain Decaux | Robert Hossein |
| 2001 | Love Letters | A. R. Gurney | Bernard Jourdain |
| 2006 | L'Illusion comique (La il·lusió còmica) | Pierre Corneille | Marlon Bierry |
| 2013 | Faisons un rêve | Sacha Guitry | Arnaud Décarsin |
Treball en cinema i televisió
* Font: Pàgina del cineasta a IMDb
| Any | Títol original | Títol en català | Acreditat com... | Annotacions | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Actor | Guionista | Director | ||||
| 1991 | La pagaille | - | Sí | No | No | |
| 1993 | L'écrivain public | - | Sí | No | No | |
| 1996 | Le Jaguar | El jaguar | Sí | No | No | |
| 1997 | L'histoire du samedi | - | Sí | No | No | Sèrie de tv. 1 episodi. |
| 1998 | Zonzon | - | Sí | No | No | |
| 1999 | 1999 Madeleine | - | Sí | No | No | |
| 2001 | Mademoiselle | - | Sí | Sí | No | |
| Le juge est une femme | - | Sí | No | No | Sèrie de tv. 1 episodi. | |
| 2003 | Le Pharmacien de garde | - | Sí | No | No | |
| Avocats & associés | - | Sí | No | No | Sèrie de tv. 1 episodi. | |
| 2004 | L'équipier | - | Sí | Sí | No | |
| À cran, deux ans après | - | Sí | No | No | Telefilm. | |
| Sauveur Giordano | - | Sí | No | No | Sèrie de tv. 1 episodi. | |
| 2006 | Je vais bien, ne t'en fais pas | - | Sí | No | No | |
| 2007 | Joséphine, ange gardien | - | Sí | No | No | Sèrie de tv. 2 episodis. |
| 2009 | Welcome | Welcome | Sí | Sí | No | |
| 2010 | Tête de turc | - | Sí | No | No | |
| 2011 | Toutes nos envies | - | Sí | Sí | No | |
| 2012 | Ainsi soient-ils | - | Sí | No | No | Sèrie de tv. 2 episodis. |
| 2013 | Géraldine je t'aime | - | No | Sí | Sí | Curtmetratge. |
| 2015 | Boomerang | - | No | Sí | No | |
| Tête baissée | - | No | Sí | No | ||
| 2016 | Cessez-le-feu | - | No | Sí | Sí | |
| 2019 | Au nom de la terre | - | Sí | Sí | No | |
| Je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part | - | No | Sí | No | ||
| 2020 | Un triomphe | El triomf | No | Sí | Sí | |
| 2022 | Boxer les mots | - | No | Sí | Sí | Documental. |
| 2024 | La promesse verte | - | Sí | Sí | No | |
| En fanfare | - | No | Sí | Sí | ||
Premis i nominacions
* Font: Pàgina del cineasta a IMDb.
| Any | Premi | Categoría | Treball nominat | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 2009 | Festival de Cinema de Gijón | Premi Daniel Taradash al Millor Guió | Welcome | Guanyador |
| 2010 | Premis César | Millor guio original | Nominat | |
| Premis Lumières | Millor guio | Nominat | ||
| 2016 | Festival Internacional de Cinema de Locarno | Variety Piazza Grande Award | Cessez-le-feu | Nominat |
| 2020 | Premis del Cinema Europeu | Millor comèdia europea | El triomf | Guanyador |
| 2021 | Art Film Festival | Audience Award | Guanyador | |
| 2024 | Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià | Premi del Públic | En fanfare | Guanyador |
| 2025 | Premis César | Millor pel·lícula | Nominat | |
| Millor guió original | Nominat |
Referències
- 1 2 3 4 Schenck, Laurent. «Emmanuel Courcol» (en francès). allocine.fr. AlloCiné.
- 1 2 3 Redacció. «La comedia francesa ‘Un triomphe’ clausurará la 65 Seminci» (en castellà). seminci.com. Semana Internacional de Cine de Valladolid.
- ↑ Redacció. «Emmanuel Courcol» (en francès). lesarchivesduspectacle.net. Les Archives du Spectacle, 8 abril 2008.
- ↑ Redacció. «33 Premios del Cine Europeo EFA - Año 2020» (en castellà). filmaffinity.com. Filmaffinity.
- ↑ Redacció. «Boxer les mots» (en francès). allocine.fr. AlloCiné.
- ↑ Redacció. «En fanfare» (en francès). allocine.fr.