Encantada (mitologia)

No s'ha de confondre amb Dona d'aigua.
Infotaula personatgeEncantada

Representació d'una moura galaicoportuguesa segons una intel·ligència artificial
Tipuspersonatge mitològic Modifica el valor a Wikidata
OrigenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia gallega, mitologia asturiana, mitología castellana, mitologia portuguesa, mitologia basca i mitologia aragonesa Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentMoura, Xana, Anjana i Mari Modifica el valor a Wikidata

Una encantada és un personatge mitològic molt present en tradicions orals i llegendes pròpies de diverses zones de la península ibèrica. En essència, aquestes llegendes narren l'aparició d'una jove bellíssima que es pentina la seva llarga cabellera amb una pinta d'or,[1] pels volts de la nit de Sant Joan a la rodalia d'un castell, cova o un altre paratge natural carregat de fort simbolisme. La trobada amb ella pot suscitar un encantament de l'espectador que, generalment, sol ser un pastor o un pagès.

«L'Encantada», com se l'anomena sovint en aquestes llegendes populars, és una figura íntimament relacionada amb altres personatges mitològics, com ara les anjanas càntabres, les xanas asturianes, les mouras gallegues i portugueses[2][3] i les moras aragoneses) i, especialment, amb la deïtat ancestral basca Mari.[4] De fet, aquesta i d'altres, en essència, són versions diferents de la mateixa narració però adaptades als corresponents entorns culturals.[4]

Relació amb les dones d'aigua

Pel que fa a les encantades aquí descrites, cal no confondre-les amb les dones d'aigua pròpies de la mitologia catalana, les quals reben també el nom d'"encantada" en algunes zones com ara el Montseny. Tot i que pot compartir alguns trets generals amb l'encantada ibèrica, la dona d'aigua és bàsicament una figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.[5][6]

A grans trets, mentre que l'encantada ibèrica és una dona solitària (sovint de carn i ossos, víctima d'un encanteri) que viu en una cova[2] i es pentina, la dona d'aigua catalana és un ésser màgic que pot viure en grups més o menys grans prop dels rius i renta roba. A més, l'encantada pot traspassar a qui se la trobi el seu encanteri per tal de lliurar-se del malefici que arrossega, mentre que les dones d'aigua poden afavorir-lo generosament (tot i que també li poden causar infortuni si revela el secret de la seva existència). D'altra banda, les llegendes d'encantades es repeteixen en àmplies zones de la península ibèrica, especialment al sud-est, La Manxa, Galícia i el País Basc, mentre que la dona d'aigua és pròpia dels Pirineus i se n'ha mantingut el record bàsicament als Països Catalans.

Interpretació del mite

Ulisses i les sirenes (ceràmica àtica, Museu Britànic).

Tot i que existeixen múltiples variants locals amb llegendes sobre encantades per tota la península ibèrica, totes tenen en comú una sèrie d'elements característics: la protagonista (una jove de llarga cabellera), el moment temporal (nit de Sant Joan), l'activitat (pentinant-se) i altres elements (mirall, pinta, generalment d'or, noces). La història de l'encantada, en si mateixa, enfonsa les seves arrels en un temps en què els coneixements i la pròpia història de les societats humanes es transmetia de manera oral i reflecteixen manifestacions del passat de difícil explicació avui dia. L'encantada recorda les nimfes de la mitologia grega (figures femenines joves de gran bellesa que s'apareixen, com les dones d'aigua, al costat de l'aigua). En moltes d'elles també es poden intuir els precedents dels contes infantils (joves de gran bellesa física i espiritual són encantades per algun poder maligne i romanen esperant algun heroi valerós que trenqui el seu encanteri amb una bella acció). Les similituds entre els relats suggereixen un contacte cultural, potser des de la prehistòria.[4]

Les trobades amb Mari, les mouras i les encantades, en general, no són positives per a l'espectador, tot i que existeix una certa graduació entre el terrible caràcter de Mari i la possibilitat de quedar fetillat per les encantades.[4] Moltes d'aquestes últimes donen la possibilitat de la salvació per als qui se les troben triant un de diversos objectes;[4] si bé és remarcable el caràcter d'alguna d'elles, com la de Villarrobledo, la sola mirada de la qual (en clara al·lusió a les lamiak de la mitologia basca i la Santa Compaña) li pot servir per alliberar-se de l'encanteri i deixar a l'infeliç espectador ocupant el seu lloc.

La relació de les llegendes d'encantades amb la Xtabay maia suggereix una presència antiquíssima i gairebé universal del mite o una possible difusió transatlàntica, bé a través dels processos de colonització europea d'Amèrica, en el procés invers mitjançant la importació de llegendes dels pobles indígenes d'Amèrica, o bé tractant-se d'una tradició d'anada i tornada.

Símbols

Representació de la deessa basca Mari
Cova
Associades amb la terra i el món subterrani, el significat simbòlic de les coves tradicionalment s'ha relacionat amb els misteris del naixement i de la mort. Com a entrada als inferns o al món dels morts, van ser emprades des del Paleolític com a llocs d'enterrament. Però les grutes són també representacions del ventre generador de la Mare Terra, la qual cosa les convertia en llocs de naixement dels déus, herois, esperits i altres éssers mitològics. Al seu torn, aquesta confluència de la vida i la mort les predisposa com a ubicacions idònies per a la realització dels ritus de mort iniciàtica. La seva importància simbòlica intercultural i intertemporal és notable, ja que el propi Jesucrist és sepultat en una cova i Orfeu prop a la seva estimada Eurídice, recorrent una cova (l'Hades).[7]
Mirall
Està relacionat amb la Lluna, un altre símbol femení, i apareix en nombroses llegendes i contes folklòrics de caràcter màgic i mitològic. Suscita aparicions del passat o visions del futur. Genèricament el mirall és considerat com una porta de l'ànima a través de la qual, per dissociació, hom pot entrar en una altra dimensió.[8] El mirall apareix i té un gran protagonisme en l'obra de Lewis Carroll, A través de l'espill. No apareix, però, en totes les versions de llegendes d'encantades.[4]
Nit de Sant Joan
Data màgica per excel·lència, ja que es diu que les fades solen tenir especial predilecció per la Matinada de Sant Joan.[4] Hi ha un gran nombre de llegendes, romanços, tradicions i mites relacionats amb el 24 de juny, davant l'arribada del solstici d'estiu en l'hemisferi nord (alhora, solstici d'hivern en l'hemisferi sud). És considerada la gran nit de l'amor, els oracles, l'endevinació i la fertilitat.[3] Coincidint aproximadament amb la nit de Sant Joan, des de temps preromans s'han realitzat a la península ibèrica diverses celebracions en les quals el foc, en forma de fogueres o lluminàries, juga un paper important.[3] S'ha interpretat que amb aquesta acció es pretenia "donar més força al sol" que, a partir d'aquests dies, anava fent-se més "feble" (els dies es van fent més curts fins al solstici d'hivern). El fet d'adscriure's sota l'advocació del Baptista és la mostra de la cristianització última d'un ritu pagà que sembla haver resistit successivament les influències de la religió romana, paleocristiana, musulmana i, novament, cristiana.
Pinta
Antropològicament, el símbol de la pinta està emparentat amb el del vaixell de rem. És molt gran el parentiu lineal entre ambdós i representen la penetració mútua dels elements (aigua i foc). La pinta és un atribut d'éssers fabulosos de naturalesa femenina, com les làmies i sirenes i està relacionada amb la cua descarnada del peix i el conseqüent significat mortuori.[8]

Etimologia

Pintures rupestres a la Cueva de la Encantada de Luque (Còrdova)

El terme "encantada" és bastant habitual en la toponímia espanyola i, normalment, sol designar el lloc concret on es produeix l'aparició d'aquest personatge.[9]

L'estudiós Álvaro Galmés de Fuentes considera aquest topònim com una explicació o adaptació a posteriori del terme preromà *kanto ('pedra', 'riba pedregosa').[10] Un altre paral·lelisme és que, en aquests llocs, solen existir jaciments arqueològics, per la qual cosa es considera un indicador bastant fiable en la prospecció prèvia. Sovint, el topònim se sol presentar sota la forma de "mora encantada", cosa que pot induir a creure erròniament que els jaciments són d'època hispanomusulmana però, de fet, molts d'ells solen ser anteriors[n 1] i posen de manifest una pervivència de substrats culturals que reflecteixen l'antiguitat i el record històric del lloc,[9] relacionats probablement amb els moros de la mitologia pirinenca.

Una altra explicació per a aquestes suposades mores (o mouras, terme que designa a les encantades de Galícia i Portugal) pot estar relacionat amb el terme preromà *mor ('túmul', 'munt de pedres')[10] i, al seu torn, amb les morras, poblats típics de la cultura de les Motillas manxegues. Tampoc és gaire lluny d'aquestes mores i mouras, etimològicament, el nom de la deessa basca Mari.

Toponímia

Pel que fa als Països Catalans, són nombrosos els indrets que duen noms relacionats amb encantades, entre ells els següents:

En la tradició oral

Hi ha nombroses tradicions i llegendes orals amb històries sobre encantades que s'han mantingut vives en l'imaginari popular arreu de la península ibèrica. En transmetre's de generació en generació i estar situades en paratges molt coneguts i estimats pels vilatans, se sol pensar que la llegenda és exclusiva i privativa de cada localitat on es presenta, quan són múltiples els indrets (especialment del sud-est de la península) on, amb major o menor riquesa de detalls i variants, van existir presumptes donzelles encantades. Tot seguit se'n recull una mostra.

Aketegi (Zegama)

Vistes de l'Aketegi
« Un pastor es va acostar un dia a la boca de l'espantosa cova que s'obre en la part oriental de la cresta de l'Aketegi. Havia sentit que Mari habitava aquella fosca caverna i que només es deixava veure quan sortia a l'entrada a pentinar-se la seva bella cabellera. »
— Recopilat per José Miguel de Barandiarán[4]

Baza

« Al riu de Baza, a un quilòmetre aproximadament de la carretera Múrcia-Granada, hi ha un ribàs amb unes quaranta o cinquanta coves amb diverses finestres, anomenada Terrera de los Argálvez, on s'explica que tots els dies de Sant Joan, en sortir el sol treia el cap per les finestres una dona bruna amb els cabells molt llargs i que any rere any augmentava la curiositat per veure-la, fins que un dia de Sant Joan, en sortir el sol va treure el cap per una de les finestres de la cova, amb una pinta a la mà dreta i una daga a la mà esquerra i dirigint-se cap a un senyor que esperava, li va dir: "què vols: la dama, la pinta o la daga?" i el senyor li va contestar: "la daga". Ella llavors li va dir: "doncs amb ella et travessin l'ànima, perquè m'has encantat per al mateix temps!" »
— Recopilat per Antonio Selva[4]

Benamor (Moratalla)

Rierol Benamor.
« En temps dels visigots, les terres de Moratalla havien teixit una altra història d'amor; estant la princesa Ordelina promesa en matrimoni amb el noble Sigibert, va infringir instants abans de les noces la seva paraula per casar-se amb Hilibert, el seu rival. Van contraure matrimoni en vespres de Sant Joan, però el vincle no va quedar consumat perquè Ordelina es morí sobtadament a mitjanit, quedant condemnada la seva ànima a vagar en pena eternament a causa del perjuri; des de llavors cobra figura humana un cop a l'any, la nit de Sant Joan, quan el destí li permet de sortir de la tomba per a pentinar-se els llargs cabells en el rierol de Benamor. »
— Recopilat per Juan García Abellán[12]

Coy

La nit de Sant Joan, una princesa mora vestida de blanc i amb llargs cabells surt de la cova de la "Encantá" a pentinar-se i rentar-se la cara al brollador de la font. Antany ningú no sortia al carrer aquesta nit per por de quedar encantat. La cova es troba en el Cabezo de la Encantá, on existeixen restes d'una antiga torre de vigilància d'època medieval que al costat del castell de Coy formaven part de construccions defensives de Campo Coy, a Llorca.

Las Camarillas (Hellín)

« A la matinada del dia de Sant Joan solia aparèixer una dama molt blanca amb els cabells molt llargs i rossos al peu de la cova de La Camareta, a la vora del camí de la Junta de los Ríos, molt a prop del riu Mundo, asseguda en una pedra i pentinant-se amb una pinta d'or, preguntant, si algú passava per allí, què li agradava més, si la pinta o ella. Diuen que una vegada va passar un pastor i en fer-li la pregunta aquest va respondre que la pinta, a la qual cosa va respondre ella: "maleït siguis, que per la teva culpa seguiré encantada!" »
— Recopilat per Antonio Selva[4]

Manzanares el Real

A la Cueva de la Mora de La Pedriza, a Manzanares el Real (Madrid), hi ha una llegenda que apareix també amb aquest títol (Cueva de la Mora) a les Leyendas de Gustavo Adolfo Bécquer, en aquest cas localitzada a la localitat navarresa de Fitero.

Sembla que la filla d'un ric sarraí va quedar embarassada d'un jove cristià. Davant d'aquesta situació va ser segrestada i retinguda pels seus familiars musulmans a l'interior d'aquesta cova. Van passar els anys i el cavaller cristià no va tornar més, malgrat l'anhelada espera per part de la jove, per la qual cosa, segons les creences de la gent, de tant en tant, l'ànima de la dolguda jove ronda vagant entre les formacions rocoses i tarteres mirant de trobar al seu amor perdut.[13]

Paterna del Madera

Paterna del Madera.
« Hi ha una cova situada entre el riu Madera i Casa Rosa (a l'est de la província de Jaén), coneguda com la Cueva de la Encantada, on en les matinades de la nit de Sant Joan apareixia una dama vestida de blanc, amb una llarga cabellera, pentinant-se. »
— Recopilat per Antonio Selva[4]

Puerto Lumbreras

« Conten que en una ocasió, quan fosquejava, un pastor força vell va trobar al costat d'un baladre una bella dama. Aquesta el va cridar i li va donar a triar entre una pinta d'or, que sostenia en una mà, o la seva persona. L'ancià va triar la pinta i la jove, planyent-se'n, va etzibar: "ai, que m'has encantat per cent anys més!" i va desaparèixer després d'una resplendor. »
— Recopilat per Antonio Selva[4]

Villarrobledo

La Encantá a Villarrobledo (Albacete)

En aquesta versió apareixen els elements fonamentals de la llegenda: la jove bellíssima, la maledicció (o encantament), la pinta d'or i la Nit de Sant Joan. Tanmateix, allò peculiar és que aquesta contalla uneix la llegenda amb la realitat, ja que, efectivament, a la zona hi ha un castell i altres de propers[14] i hi creixen "flors rares que no es poden trobar en un altre lloc".[15]

« En la nit dels temps, una jove i bellíssima princesa anomenada Dulciades, filla del senyor d'un castell, és raptada per Draskolín, un príncep malvat i depravat fill d'Hastrano, senyor d'un altre castell veí. El cruel príncep dona mort a la institutriu de la princesa que, abans de morir, pronuncia una maledicció contra ell. Amb motiu d'aquesta maledicció el príncep mor en una de les seves freqüents corregudes i, com a càstig, el seu pare tanca la princesa en una masmorra. Després ordena a la bruixa Nasanta que prepari un verí per matar a la princesa. Quan l'hi ha subministrat, s'apareix la institutriu i empareda la bruixa, tot i que no pot evitar que el beuratge faci part del seu efecte. Només aconsegueix que la princesa dormi en un estat letàrgic fins que, una vegada a l'any cada nit de Sant Joan, desperti. Aquesta nit apareix L'Encantada, una delicada i bellíssima jove de cara clara, pentinant-se la seva llarga i bella cabellera amb una pinta d'or, per regar i cuidar unes flors estranyes que només creixen allí. Altres versions de la llegenda afegeixen que, si la veus i et mira fixament als ulls, ocuparàs el seu lloc. »
— Recopilat per Elvira Menéndez i José María Álvarez[3]

Rojals

El Malecón de la Encantá a Rojals

L'Encantà és una llegenda tradicional de Rojals, un poble del Baix Segura. La història explica que fa ja bastants segles, en l'època medieval, una princesa mora anomenada Zulaida o Zoraida s'enamora d'un príncep cristià, provocant les ires del seu pare, el rei moro, que la maleeix i condemna a viure per sempre encantada dins de la muntanya rodona anomenada Cabezo Soler, al costat del riu Segura, en el camí que va del poble de Rojals a Guardamar.

Tots els anys, i només en la nit de Sant Joan, l'Encantà s'apareix en el Cabecico Soler perquè algú l'alliberi. Si algun home valent es troba amb ella, l'Encantà li demanarà que la porti en braços fins al riu Segura per banyar-s'hi els peus i així poder trencar el malefici. Però a l'home que la porta, l'Encantà se li fa cada cop més pesada, per no esmentar als monstres que surten al seu encontre, provocant que el pobre valent caigui defallit a terra deixant anar la princesa i carregant al seu torn amb una nova maledicció, la de morir trepitjant-se la llengua.

Aquesta llegenda ha estat recordada gràcies a la tradició oral i a la novel·lització de l'escriptor Fausto Cartagena. També existeix una obra teatral escrita per Salvador García Aguilar, que va ser dirigida pel famós director Alberto González Vergel i un migmetratge amb títol La Llegenda de l'Encantà, dirigit per Francisco Jorge Mora García i Joaquín Manuel Murcia Meseguer en l'any 2002 i que va obtenir l'Esment Especial en la seva categoria en el Festival Internacional de Cinema Cinema Jove de València. Anys després, el compositor Francisco Jorge Mora García va compondre diverses peces instrumentals i corals inspirades en la llegenda de l'Encantà («Nit de Sant Joan», «Tema de Zulaida», «Batalla en el Cabezo Soler», etc.).

Localització geogràfica

Aquesta és una llista, no exhaustiva, de llocs de la geografia espanyola on s'han recollit llegendes sobre encantades:

MunicipiProvínciaLlocLocalització
Aramayona[4] (Mari)ÀlabaAmboto[a]
Baza[4]GranadaTerrera dels Argálvez37° 29′ N, 2° 46′ O / 37.483°N,2.767°O / 37.483; -2.767
Barchín del Hoyo[16] ConcaCerro de la Mora Encantada
Caravaca de la Cruz[4]MúrciaLas Tosquillas38° 06′ N, 1° 52′ O / 38.100°N,1.867°O / 38.100; -1.867
Carrascosa del CampoConcaCova del Sot o de la Mora Encantada
Zegama[4] (Mari)GuipúscoaAketegi
Granada[4]GranadaCova de l'Encantada (Montes Claros)37° 10′ N, 3° 36′ O / 37.167°N,3.600°O / 37.167; -3.600
Granátula de Calatrava[17]Ciudad RealCerro de l'Encantada
Hellín[4]AlbaceteCova de la Camareta38° 30′ N, 1° 42′ O / 38.500°N,1.700°O / 38.500; -1.700
Horcajada de la Torre[18]ConcaCerro de la Creu
Illana[19]Guadalajara
Isso[4]AlbaceteCerro del Castillo (Torre Almohade)
Moratalla[4]MúrciaRierol Benamor38° 11′ N, 1° 53′ O / 38.183°N,1.883°O / 38.183; -1.883
Montijo[20]BadajozLaguna de les encantás
Munera[21]AlbaceteCerro del Castell de Munera39° 03′ N, 2° 12′ O / 39.050°N,2.200°O / 39.050; -2.200
Narón[3] (moura)Corunya, LaPena Molexa
Ourense[3] (moura)OurenseMuntanya das Cantariñas
Paterna del Madera[4]AlbaceteCova de l'Encantada (riu Madera)38° 33′ N, 1° 20′ O / 38.550°N,1.333°O / 38.550; -1.333
Picazo, El[22]ConcaPenyal de l'Encantada
Puerto Lumbreras[4]MúrciaRambla Nogalte37° 34′ N, 1° 49′ O / 37.567°N,1.817°O / 37.567; -1.817
Rojals[23]AlacantCabezo Soler38° 05′ N, 0° 43′ O / 38.083°N,0.717°O / 38.083; -0.717
Sangonera la Seca[4]MúrciaCova Mayayo
Santa Cruz de la Zarza[24]ToledoCerro de la Encantada39° 58′ N, 3° 11′ O / 39.967°N,3.183°O / 39.967; -3.183
Torrejoncillo del Rey[9]ConcaCerro de la Mora Encantada
Uclés[9]ConcaCova de la Mora Encantada39° 58′ N, 2° 51′ O / 39.967°N,2.850°O / 39.967; -2.850
Villarrobledo[3]AlbaceteCerro la Encantá[b]39° 16′ N, 2° 36′ O / 39.267°N,2.600°O / 39.267; -2.600
Elements
  1. ↑ Jove bellíssima, llarga cabellera, cova, pinta
  2. ↑ Jove bellíssima, llarga cabellera, castell, noces per força, pinta d'or, flors estranyes i úniques, Nit de Sant Joan

Mapa de localització

Localitats amb llegendes d'encantades a Espanya

Al mapa adjunt s'hi pot veure com la presència de llegendes d'encantades es concentra, fonamentalment, en localitats de tres zones concretes d'Espanya: Galícia, La Manxa-Sud-est peninsular (regió de Múrcia i províncies d'Albacete i Conca principalment) i el País Basc. Tot i que no hi ha estudis que vinculin la llegenda a una cultura o conjunt de creences concretes, destaca el fet que coincideixen, aproximadament, amb llocs amb tradició cultural molt antiga: Cultura argàrica, Cultura de les Motillas manxegues, Cultura dels castres i pobles bascos.

Així mateix, força d'aquestes encantades es presenten en localitats limítrofes o molt properes entre si (Hellín–Isso, Barchín del Hoyo–El Picazo–Villarrobledo–Munera, Illana–Santa Cruz de la Zarza–Torrejoncillo del Rey–Carrascosa del Campo–Uclés, Baza–Granada, Aramaio–Zegama, etc.), essent el sud-est un clar eix entre l'est de la comunitat de Madrid y Cartagena.

Notes

  1. ↑ La majoria de les localitzacions d'encantades manxegues solen al·ludir a poblaments de l'edat del bronze i/o a l'època romana

Referències

  1. ↑ Labrado, Víctor. «L'encantada». A: Llegendes valencianes : criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera, 2007, p. 101. ISBN 978-84-9824-156-3.
  2. 1 2 Rocas Sumoy, Júlia «Orígens i influències culturals de la figura de la Dona d'aigua» (PDF). SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna. Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 20, 12-2022, p. 89-111. ISSN: 2340-4841 [Consulta: 17 setembre 2025].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 Álvarez, José M; Menéndez, Elvira. Leyendas de España (en castellà). Madrid: Editorial SM, 2002. ISBN 84-348-8663-4.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 Selva Iniesta, Antonio «La Encantada de la Camareta: Antología e Interpretación (Revisión del tema)» (en castellà). Antigüedad y Cristianismo, X, 1993. ISSN: 479-488 0214-7165, 479-488.
  5. ↑ Puig, Xavier. «Un tomb per la mitologia dels Països Catalans». eltemps.cat. El Temps, 20-03-2023. [Consulta: 20 maig 2025].
  6. ↑ Callejo, Jesús; Seoane, Marina. Hadas. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Ed. EDAF. ISBN 84-7640-973-7.
  7. ↑ «Arte & Símbolos: Cuevas, cavernas» (en castellà). arteysimbolos, 01-05-2008. [Consulta: 24 octubre 2008].
  8. 1 2 Cirlot, Juan Eduardo. Diccionario de Símbolos (10a Ed.) (en castellà). Madrid: Siruela, 2003. ISBN 84-7844-352-5.
  9. 1 2 3 4 Bernárdez Gómez, María José; Guisado Di Monti, Juan Carlos; Villaverde Mora, Fernando. «La Mina Romana de Lapis Specularis de 'La Mora Encantada' en Torrejoncillo del Rey (Cuenca)». A: Minería y Metalurgia Históricas en el Sudeste Europeo (en castellà), 2005, p. 243-254. ISBN 84-609-6114-1.
  10. 1 2 Galmés De Fuentes, Álvaro. Toponimia: mito e historia (en castellà). Madrid: Reial Acadèmia Espanyola, 1996.
  11. ↑ «Gran Enciclopèdia Catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 octubre 2019].
  12. ↑ García Abellán, Juan. Nuestras leyendas (en castellà). Múrcia, 1981.
  13. ↑ Leralta, Javier. «Madrid: cuentos, leyendas y anécdotas, Volumen 2» (en castellà). books.google.cat. [Consulta: 19 agost 2009].
  14. ↑ Balmuth, Miriam S. S; Gilman, A; Prados Torreira, Lourdes. Encounters and Transformations: The Archeology of Iberia inTransition (en anglès). Sheffield: Sheffield Academic Press, 1997.
  15. ↑ Gómez Campo, César; Herranz Sanz, José M «Conservation of Iberian endemic plants: the botanical reserve of la Encantada (Villarrobledo, Albacete, Spain)» (en anglès). Biological Conservation, Núm, 64, 1993, p. 155-160.
  16. ↑ Pellicer i Saforcada, Juan Antonio. ««Descripción Geografico- Histórica de los Viages de Don Quixote de La Mancha»». A: El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de La Mancha (Ed. J. A. Pellicer) (en castellà). Madrid: Gabriel Sancha, 1798.
  17. ↑ Nieto Gallo, Gratiniano; Sánchez Meseguer, José. El Cerro de la Encantada (Granátula de Calatrava) (en castellà). Madrid: Ministeri de Cultura d'Espanya, 1980. ISBN 84-7483-138-5.
  18. ↑ «Leyenda de La Encantada en Horcajada de la Torre» (en castellà). horcajadadelatorre.castillalamancha.es. Arxivat de l'original el 2009-03-04. [Consulta: 29 octubre 2008].
  19. ↑ Tapia Luque, Sergio. La Leyenda de la Mora Encantada (en castellà). Guadalajara: Aache, 2002. ISBN 84-96072-01-0.
  20. ↑ «Encantás de Montijo» (en castellà). extremaduraaldia.com. [Consulta: 9 juny 2008].
  21. ↑ «Leyenda de La Encantada en Munera» (en castellà). localtic.net. [Consulta: 22 octubre 2008].
  22. ↑ «Leyenda de La Encantada en El Picazo» (en castellà). elpicazo.com. Arxivat de l'original el 2007-07-15. [Consulta: 22 octubre 2008].
  23. ↑ «Leyenda de La Encantada en Rojales» (en castellà). alicantevivo.org. [Consulta: 22 octubre 2008].
  24. ↑ «Leyenda de La Encantada en Santa Cruz de la Zarza» (en castellà). museosantacruz.org. Arxivat de l'original el 2009-09-24. [Consulta: 22 octubre 2008].

Vegeu també

Enllaços externs

  • El collar de la Encantada de Benamor (castellà)