Federico Roncali Ceruti

Plantilla:Infotaula personaFederico Roncali Ceruti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 maig 1806 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1857 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President del Consell de Ministres d'Espanya
14 desembre 1852 – 14 abril 1853
← Juan Bravo Murillo – Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea →
Ministre d'Estat
14 desembre 1852 – 14 abril 1853
← Manuel Bertrán de Lis y Ribes – Luis López de la Torre-Ayllón y Kirsmacker →
Governador i Capità General de Cuba
20 febrer 1848 – 11 novembre 1850
← Leopoldo O'Donnell – José Gutiérrez de la Concha →
Ministre de Guerra
11 febrer 1846 – 16 febrer 1846
← Ramón María Narváez y Campos – Ramón María Narváez y Campos →
Senador al Senat espanyol
25 novembre 1845 – 3 abril 1857
Capità general de València
setembre 1843 – 19 febrer 1846
← Jacobo María Espinosa de los Monteros y Quintana – Josep Manso Ginabreda i Solà →
Capità General de Navarra
juliol 1843 – setembre 1843 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, polític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Grau militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
Premis

Federico Roncali Ceruti (Cadis, 31 de maig de 1806 - Madrid, 4 d'abril de 1857) fou un polític i militar espanyol, comte d'Alcoi, cap de govern i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia

Era fill del marí Agustín Roncali y Martínez de Murcia, cavaller de l'Orde de Sant Jaume[1] i germà de Joaquín Roncali y Ceruti. Militar com el seu pare, va lluitar en la campanya del Nord durant la primera guerra carlina, després de la qual fou ascendit a mariscal de camp. El 1840 fou destinat a la divisió de Castella la Nova. Milità al Partit Moderat i va tenir friccions amb Baldomero Espartero, raó per la qual va donar suport Ramón María Narváez.[2] Aquest el va nomenar capità general de Navarra (1843) i de València. Ocupant aquest càrrec va reprimir durament la Rebel·lió de Boné liderada pel coronel de cavalleria i comandant de carabiners Pantaleón Boné, qui es va fer amb la ciutat d'Alacant durant 44 dies fins a la seva execució. La duresa de la repressió li va valdre el 1846 que la reina Isabel II d'Espanya li concedís el títol de comte d'Alcoi.[3]

En 1845 fou nomenat senador vitalici[4] i durant uns dies fou ministre de guerra en el govern de Manuel Pando Fernández de Pinedo. Després fou destinat com a capità general a Granada i Galícia. De 1848 a 1850 fou capità general de Cuba. Fou també President del Consell de Ministres i ministre d'Estat del 14 de desembre de 1852 al 14 d'abril de 1853.

Referències

  1. ↑ Federico Roncali a geneanet.org
  2. ↑ «Federico Roncali Ceruti». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.486. ISBN 9788495484802.
  4. ↑ Fitxa del Senat