Alejandro Llorente y Lannas

Plantilla:Infotaula personaAlejandro Llorente y Lannas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1814 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1901 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador vitalici d'Espanya
10 abril 1877 – 30 desembre 1901
Senador del Regne
31 gener 1876 – 10 abril 1877
Circumscripció electoral: Lleida
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història (Medalla 17)
10 maig 1872 – 30 juny 1901
← Manuel Pando Fernández de Pinedo – Cipriano Muñoz y Manzano →
Senador del Regne
1r abril 1871 – desembre 1872
Circumscripció electoral: Lleida
Ministre d'Estat
16 setembre 1864 – 10 desembre 1864
← Joaquín Francisco Pacheco y Gutiérrez Calderón – Lorenzo Arrazola García →
Senador vitalici d'Espanya
8 novembre 1863 – desembre 1864
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
6 maig 1857 – 13 maig 1858
Circumscripció electoral: El Puerto de Santa María
Ministre d'Hisenda
10 gener 1853 – 14 abril 1853
← Gabriel Aristizábal Reutt – Manuel Bermúdez de Castro y Díez →
Ministre de la Governació
14 desembre 1852 – 10 gener 1853
← Cristóbal Bordiú y Góngora – Antonio Benavides y Fernández de Navarrete →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
6 novembre 1850 – 10 desembre 1853
Circumscripció electoral: El Puerto de Santa María
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
20 abril 1847 – 4 desembre 1847
Circumscripció electoral: Daroca
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
19 octubre 1843 – 31 octubre 1846
Circumscripció electoral: Cadis
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, polític, diplomàtic, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Alejandro Llorente y Lannas (Cadis, 10 d'octubre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1901) va ser un polític, historiador i periodista espanyol.[1]

Biografia

Director de la "Revista Andaluza" i del diari "El Tiempo", en 1842 va haver de partir a l'exili després d'haver donat mort en un duel al cap polític de la província de Cadis.[2] Acollit a l'amnistia de l'any següent, va ser elegit diputat del Congrés en diverses legislatures entre 1843 i 1857, ministre de governació en 1852, d'Hisenda i interinament de Gracia i Justícia en 1853 i d'Estat en 1864;[3] senador en 1863, 1871 i 1876;[4] membre de la Reial Acadèmia de la Història des de 1872;[5] governador del Banco Hipotecario de España i del Banco de San Fernando entre 1875 i 1882.[6] I també va ser nomenat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or i cavaller gran creu de l'Orde de Carles III.

Obres

  • De la imprenta en Francia y de las últimas discusiones del cuerpo legislativo, publicat en el primer número de la Revista de España, en 1868
  • La primera crisis de Hacienda en tiempos de Felipe II
  • Cortes y sublevación de Cerdeña bajo la dominación española.

Referències