Frank Elderson

Plantilla:Infotaula personaFrank Elderson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1970 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Utrecht (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la junta Comitè Executiu del Banc Central Europeu
2020 –
← Yves Mersch
President Network for Greening the Financial System
2017 –
Regidor Consell de Supervisió del Banc Central Europeu
2011 – 2020 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Amsterdam
Escola de Dret de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbanquer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBanc Central Europeu (2020–)
Banc dels Països Baixos (1999–2020) Modifica el valor a Wikidata

Frank Elderson (nascut el 18 de maig de 1970 a Utrecht) és un advocat neerlandès que ha estat membre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu des de 2020.[1][2][3][4]

Abans d'unir-se al BCE, Elderson va ser director executiu de supervisió a De Nederlandsche Bank des de l'1 de juliol de 2011, i fou membre ex officio del Consell de Supervisió del BCE.[5] Elderson va jugar un paper clau en la creació de la iniciativa Network for Greening the Financial System (NGFS), de la qual n'és l'actual president.

Educació i carrera

Elderson va completar el primer any del programa universitari de dret neerlandès amb honors el 1990 i va estudiar a la Universitat de Saragossa, el 1993 i 1994. Elderson va obtenir la seva llicenciatura en dret neerlandès a la Universitat d'Amsterdam el 1994. El 1995, va obtenir un màster en dret (LLM) a la Columbia Law School, als Estats Units, i va ser jurat com a advocat als Països Baixos el mateix any. Posteriorment, Elderson va començar la seva carrera professional com a advocat a Houthoff Advocaten & Notarissen.

Treball al banc central neerlandès (1999–2020)

El 1999, Frank Elderson es va unir al Banc Nacional Neerlandès (DNB), on va ocupar diversos càrrecs directius a la Divisió de Serveis Jurídics, a més de representar el DNB en diversos grups de treball del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC). Va ser nomenat Director Executiu de Supervisió el 2011, on va ser responsable de la supervisió de bancs, funcions horitzontals i supervisió d'integritat, i afers legals. En aquesta capacitat, també és membre del Consell de Supervisió del Banc Central Europeu.

Banc Central Europeu (2020–actualitat)

L'octubre de 2020, va ser proposat pel ministre de finances neerlandès Wopke Hoekstra per succeir a Yves Mersch com a membre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu.

En competència amb el candidat eslovè Boštjan Jazbec,[6] l'Eurogrup va aprovar la nominació d'Elderson. Malgrat les preocupacions dels eurodiputats[7][8] sobre la manca de dones membres al consell de govern del BCE, la nominació d'Elderson va ser finalment aprovada per la Comissió ECON del Parlament Europeu[9] i pel ple del Parlament Europeu (per 319 vots a favor, 202 en contra i 171 abstencions).[10][11] El seu nomenament va ser confirmat posteriorment pel Consell Europeu.[12]

El desembre de 2020, va ser nomenat per l'Eurogrup com un dels sis membres del Comitè Executiu del Banc Central Europeu per succeir a Yves Mersch[1][2][3][4] Elderson va esdevenir oficialment vicepresident del Consell de Supervisió del BCE el febrer de 2021.[13]

Finances climàtiques

Frank Elderson ha estat exercint un paper de lideratge en el debat sobre el paper dels bancs centrals per abordar el canvi climàtic. El novembre de 2024, va ser inclòs per la revista Time com un dels líders climàtics més influents del món.[14]

El lideratge d'Elderson en finances verdes va començar quan era director d'estabilitat financera al Banc Nacional Neerlandès.[15][16] El 2016, va fundar i presidir la Sustainable Finance Platform (Plataforma de Finances Sostenibles), un fòrum allotjat pel banc nacional neerlandès que aplega banquers centrals, funcionaris governamentals i grups de la societat civil.[17][18]

El 2017, Elderson va ser nomenat primer president del Network for Greening the Financial System, un fòrum llançat per 8 bancs centrals (inclòs el DNB) i autoritats financeres a la "One Planet Summit" el desembre de 2017.[19] L'NGFS té com a objectiu "ajudar a enfortir la resposta global necessària per assolir els objectius de l'Acord de París i millorar el paper del sistema financer per gestionar els riscos i mobilitzar capital per a inversions verdes i de baixes emissions de carboni en el context més ampli d'un desenvolupament ambientalment sostenible. Per a això, la Xarxa defineix i promou les millors pràctiques per ser implementades dins i fora de la pertinença a l'NGFS i realitza o encarrega treballs analítics sobre finances verdes."[20][21][22]

Des de la seva creació, l'NGFS ha augmentat la seva pertinença a 89 membres, i inclou l'FMI i el Banc de Pagaments Internacionals com a observadors, i la Reserva Federal dels EUA.[23] Elderson va ser reelegit president per a un altre mandat de dos anys el setembre de 2020.[24]

Vida personal

Elderson està casat i té dues filles.[25]

Referències

  1. 1 2 «Le néerlandais Frank Elderson choisi pour le directoire de la BCE» (en francès). Les Echos, 05-10-2020. [Consulta: 25 novembre 2020].
  2. 1 2 «Euro ministers pick Dutchman Frank Elderson for ECB board job» (en anglès). Reuters, 05-10-2020. Arxivat 2020-10-14 a Wayback Machine.
  3. 1 2 «ECB Executive Board: Eurogroup gives support to Frank Elderson's candidacy» (en anglès). www.consilium.europa.eu. [Consulta: 21 novembre 2020].
  4. 1 2 «ECB has no objection to Elderson's appointment to board» (en anglès). Reuters, 28-10-2020.
  5. ↑ «Frank Elderson - De Nederlandsche Bank». www.dnb.nl. Arxivat de l'original el 15 August 2022. [Consulta: 21 novembre 2020].
  6. ↑ «Statement by President Donohoe on the candidates for the post of ECB executive board member» (en francès). www.consilium.europa.eu. [Consulta: 21 novembre 2020].
  7. ↑ «POLITICO EU Influence: Budget errors — Climate disclosure deficit — Defending Mercosur» (en anglès americà). POLITICO, 13-11-2020. [Consulta: 25 novembre 2020].
  8. ↑ «EU urged to 'do more' to promote gender equality in distribution of top jobs» (en anglès). The Parliament Magazine, 25-11-2020. [Consulta: 25 novembre 2020].
  9. ↑ «EU parliament committee backs Elderson for ECB board» (en anglès americà). finance.yahoo.com. [Consulta: 21 novembre 2020].
  10. ↑ «Frank Elderson recommended as member of European Central Bank Executive Board | News | European Parliament» (en anglès). www.europarl.europa.eu, 24-11-2020. [Consulta: 24 novembre 2020].
  11. ↑ «Europarlement akkoord met benoeming Elderson bij ECB» (en neerlandès). NRC. [Consulta: 25 novembre 2020].
  12. ↑ «European Central Bank: Frank Elderson appointed member of the executive board» (en anglès). www.consilium.europa.eu. [Consulta: 16 desembre 2020].
  13. ↑ «Elderson approved as vice-chair of ECB supervisory council», 11-03-2021. [Consulta: 3 octubre 2023].
  14. ↑ Elderson, Frank. «TIME100 Climate 2024: Frank Elderson» (en anglès). TIME, 12-11-2024. Arxivat de l'original el 2024-12-07. [Consulta: 6 desembre 2024].
  15. ↑ «The world must seize this opportunity to meet the climate challenge | Andrew Bailey and others» (en anglès). the Guardian, 05-06-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  16. ↑ «The financial sector must be at the heart of tackling climate change» (en anglès). the Guardian, 17-04-2019. [Consulta: 21 novembre 2020].
  17. ↑ «Sustainable Finance Platform - De Nederlandsche Bank». www.dnb.nl. Arxivat de l'original el 24 November 2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  18. ↑ «How the Dutch central bank is putting its weight behind sustainable finance» (en anglès). Responsible Investor, 16-01-2017. [Consulta: 21 novembre 2020].
  19. ↑ «Joint statement by the Founding Members of the Central Banks and Supervisors Network for Greening the Financial System – One Planet Summit» (en anglès britànic). Banque de France, 12-12-2017. Arxivat de l'original el 26 November 2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  20. ↑ «Origin and purpose». www.ngfs.net, 12-09-2019. [Consulta: 22 novembre 2020].
  21. ↑ «Can central bankers turn finance green?» (en anglès). Central Banking, 05-06-2019. [Consulta: 21 novembre 2020].
  22. ↑ «Greening the financial system : a new mission for central banks» (en anglès). www.novethic.com. Arxivat de l'original el 2021-10-22. [Consulta: 25 novembre 2020].
  23. ↑ Lane, Sylvan. «Fed joins global network to fight climate change through financial system» (en anglès). TheHill, 15-12-2020. [Consulta: 16 desembre 2020].
  24. ↑ «Press release». www.ngfs.net, 2020. [Consulta: 22 novembre 2020].
  25. ↑ «DRAFT REPORT on the Council recommendationon the appointment of a Member of the Executive Board of the European Central Bank». www.europarl.europa.eu, 2020. [Consulta: 22 novembre 2020].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.