Network for Greening the Financial System
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització  |
| Indústria | sector financer |
| Història | |
| Creació | 12 desembre 2017 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | ngfs.net |
  | |
La Xarxa per a la verdor del sistema financer (en anglès, Network for Greening the Financial System, NGFS) és una xarxa de 114 bancs centrals i supervisors financers[1][2] que té com a objectiu accelerar l'expansió de les finances verdes i desenvolupar recomanacions sobre el paper dels bancs centrals davant el canvi climàtic. L'NGFS es va crear el 2017 i la seva secretaria està acollida per la Banque de France. El seu president actual és Ravi Menon, director de l'Autoritat Monetària de Singapur.[3] L'NGFS va ser guardonada amb el premi a la millor iniciativa verda de l'any 2020 per Centralbanking.com.[4]
Segons els seus estatuts,[5] el propòsit de l'NGFS és «definir, promoure i contribuir al desenvolupament de les millors pràctiques que s'han d'implementar dins i fora dels membres de l'NGFS i dur a terme o encarregar treballs analítics sobre finances verdes».
L'NGFS es va anunciar a la cimera «One Planet Summit» de París el desembre de 2017. La xarxa va ser llançada per 8 bancs centrals fundadors,[6] sota el lideratge del governador de la Banque de France, François Villeroy de Galhau, el membre del Banc dels Països Baixos, Frank Elderson, i l'antic governador del Banc d'Anglaterra, Mark Carney.[7]
Activitat
L'NGFS organitza esdeveniments i investigacions sobre el canvi climàtic. El 2021, l'NGFS va identificar 9 opcions polítiques que podrien triar els bancs centrals para alinear la seva política monetària amb els objectius climàtics.[8]
El treball de l'NGFS s'organitza actualment al voltant de 4 línies de treball (WS, workstreams) i 2 grups de treball (TF, task forces):
- WS «Supervisió», presidit pel Sr. Tolga Yalkin de l'Oficina del Superintendent d'Institucions Financeres (Canadà).
- WS «Disseny i Anàlisi d'Escenaris», presidit pel Sr. Livio Stracca del Banc Central Europeu.
- WS «Política Monetària», presidit pel Sr. James Talbot del Banc d'Anglaterra.
- WS «Net Zero per als Bancs Centrals», copresidit pel Sr. Paolo Angelini del Banc d'Itàlia i la Sra. Simone Robbers del Banc de Reserva de Nova Zelanda
- TF «Riscos relacionats amb la natura», copresidit per la Sra. Emmanuelle Assouan del Banc de França i la Sra. Saskia de Vries del De Nederlandsche Bank.
- TF «Creació de capacitats i formació», copresidit per la Sra. Madelena Mohamed del Banc Central de Malàisia i el Sr. Jeffery Yong del Banc de Pagaments Internacionals.
Escenaris climàtics
El juny de 2020, l'NGFS va presentar els seus escenaris climàtics com una base comuna per analitzar els riscos climàtics per a l'economia i el sistema financer. Es van publicar dades ampliades i actualitzades en els dos anys següents. Els escenaris es basen en tres models d'avaluació integrada: REMIND-MAgPIE (Institut de Potsdam per a la Investigació de l'Impacte Climàtic), GCAM (Universitat de Maryland) i MESSAGEix-GLOBIOM (Institut Internacional per a l'Anàlisi de Sistemes Aplicats). Els seus resultats es van introduir al model NiGEM (Institut Nacional d'Investigació Econòmica i Social) per dur a terme anàlisis macroeconòmiques addicionals sobre la inflació o l'atur. A més, es publiquen dades climàtiques proporcionades per Climate Analytics i l'ETH Zuric.[9][10][11][12][13]
Es van examinar els sis escenaris següents: «Polítiques actuals» considera només les polítiques climàtiques ja implementades, mentre que «NDCs» assumeix que es compleixen les promeses voluntàries de les Contribucions Determinades a Nivell Nacional. «Per sota de 2 °C» assumeix que s'assolirà un objectiu de dos graus en línia amb l'Acord de París, mentre que «Net Zero 2050» assumeix que s'aconseguirà un objectiu d'1,5 graus mitjançant polítiques climàtiques primerenques i coordinades globalment. «Transició endarrerida» assumeix polítiques climàtiques més estrictes només a partir del 2030, mentre que «Net Zero divergent» preveu una adaptació climàtica diferent a escala regional i sectorial.[11]
Governança i membres
El 2020, l'NGFS comptava amb 75 membres i 13 observadors.[14]
| Nom | Tipus de membre | Data d'ingrés | Data de baixa |
|---|---|---|---|
| Banque de France i ACPR | Membre permanent | 2017 | |
| Banc d'Anglaterra | Membre permanent | 2017 | |
| De Nederlandsche Bank | Membre permanent | 2017 | |
| Autoritat del Mercat Financer d'Àustria | |||
| Banc Central de Costa Rica | 2019 | ||
| Banc d'Itàlia | |||
| Banco de México | Membre permanent | ||
| Banc d'Espanya | 2018 | ||
| Banco de la República (Banc Central de Colòmbia) | 2019 | ||
| Banc de Portugal | 2018 | ||
| Bank Al-Maghrib | 2018 | ||
| Banc d'Indonèsia | 2019 | ||
| Bank Negara Malaysia (Banc Central de Malàisia) | 2018 | ||
| Banc del Canadà | |||
| Banc de Finlàndia | 2018 | ||
| Banc de Grècia | |||
| Banc d'Israel | |||
| Banc del Japó | 2019 | ||
| Banc de Corea | 2019 | ||
| Banc de Maurici | 2020 | ||
| Banc d'Eslovènia | |||
| Banc de Tailàndia | 2019 | ||
| Banque Centrale de Tunisie | 2019 | ||
| Banque centrale du Luxembourg | 2018 | ||
| Banc d'Estònia | 2020 | ||
| Banc de Letònia | 2020 | ||
| Banc de Lituània | 2020 | ||
| Banc de Rússia | 2019 | ||
| Bangko Sentral ng Pilipinas | 2020 | ||
| Banc Central del Brasil | 2020 | ||
| Bundesanstalt für Finanzdienstleistungsaufsicht (BaFin) | Membre permanent | 2017 | |
| Banc de Maurici | |||
| Banc Central d'Armènia | 2020 | ||
| Banc Central de Xipre | 2020 | ||
| Banc Central d'Hongria | |||
| Banc Central de Malta | |||
| Banc Central de les Seychelles | |||
| Banc Central dels Estats de l'Àfrica Occidental | 2020 | ||
| Comision Nacional Bancaria y de Valores (Mèxic) | 2019 | ||
| Comisión para el Mercado Financiero de Chile | 2019 | ||
| Commission de contrôle des activités financières (Mònaco) | |||
| Commission de Surveillance du Secteur Financier (Luxemburg) | |||
| Autoritat de Supervisió Financera de Dinamarca | 2020 | ||
| Danmarks Nationalbank | |||
| Departament de Serveis Financers (DFS) de l'Estat de Nova York | 2019 | ||
| Deutsche Bundesbank | Membre permanent | 2017 | |
| Dubai Financial Services Authority | |||
| Autoritat Bancària Europea (EBA) | 2018 | ||
| Banc Central Europeu (BCE) | Membre permanent | 2018 | |
| Autoritat Europea d'Assegurances i Pensions de Jubilació (EIOPA) | |||
| Banc de la Reserva Federal dels Estats Units | Membre permanent, es va retirar el 17 de gen. de 2025[15] | 2020 | 2025 |
| Finansinspektionen (FSA sueca) | Membre permanent | 2017 | |
| Finanstilsynet (FSA noruega) | |||
| Guernsey Financial Services Commission | 2019 | ||
| Isle of Man Financial Services Authority | 2020 | ||
| Istituto per la Vigilanza sulle Assicuracions (IVASS) | |||
| Autoritat Monetària de Hong Kong | Membre fundador | 2017 | |
| FSA del Japó | 2018 | ||
| Malta Financial Services Authority | 2020 | ||
| Autoritat Monetària de Singapur | Membre permanent | 2017 | |
| Národná banka Slovenska | 2019 | ||
| Banc Nacional de Bèlgica | 2018 | ||
| Banc Nacional de Cambodja | 2020 | ||
| Banc Nacional de Geòrgia | 2020 | ||
| Banc Nacional de Romania | |||
| Norges Bank | 2018 | ||
| Oesterreichische Nationalbank (OeNB) | 2018 | ||
| Banc Popular de la Xina | Membre permanent | 2017 | |
| Banc de la Reserva d'Austràlia | 2018 | ||
| Banc de la Reserva de Nova Zelanda | 2018 | ||
| Banc de la Reserva de Sud-àfrica | |||
| Superintendencia Financiera De Colombia | |||
| Sveriges Riksbank | 2018 | ||
| Autoritat Federal de Supervisió del Mercat Financer de Suïssa (FINMA) | |||
| Banc Nacional Suís | |||
| Banc Asiàtic de Desenvolupament | Observador | ||
| Banc de Pagaments Internacionals | Observador | 2018 | |
| Comitè de Basilea de Supervisió Bancària | Observador | ||
| Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament | Observador | 2018 | |
| Organització Internacional de Comissions de Valors (IOSCO) | Observador | 2019 | |
| Banc Europeu d'Inversions | Observador | ||
| BID (Banc Interamericà de Desenvolupament) | Observador | 2019 | |
| Associació Internacional de Supervisors d'Assegurances | Observador | ||
| Fons Monetari Internacional | Observador | 2019 | |
| NIB (Banc Nòrdic d'Inversions) | Observador | ||
| Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) | Observador | 2018 | |
| Sustainable Insurance Forum | Observador | 2018 | |
| Banc Mundial i la Corporació Financera Internacional | Observador | 2018 | |
| Banc de la Reserva de l'Índia | Membre | 2021[16] | |
| Banc Nacional de Sèrbia | Membre | 2021[17] | |
Referències
- ↑ «Membership List of Central Banks and Supervisors». Network for Greening the Financial System website. NGFS, 13-04-2022. [Consulta: 7 maig 2022].
- ↑ «Lawsuits aimed at greenhouse-gas emissions are a growing trend» (en anglès). The Economist (registration or subscription to read), 23-04-2022, p. 54, column 3, paragraph 3. «The Network for Greening the Financial System, a group of 114 central banks and financial regulators, deems climate litigation to be a “growing source of risk” above and beyond the legal fees and potential damages to be paid to plaintiffs.»
- ↑ «NGFS announces the appointment of new Chair and Vice Chair, and the expansion of its Steering Committee with two new members» (en anglès). NGFS, 17-01-2022. [Consulta: 3 maig 2022].
- ↑ «Green initiative: Network for Greening the Financial System» (en anglès). Central Banking, 04-02-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «Charter of the Central Banks and Supervisors Network for Greening the Financial System». www.ngfs.net, 2020. [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑ «Members of Central Bank and Supervisors Network for Greening theFinancial System». www.ngfs.net. [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑ «The financial sector must be at the heart of tackling climate change» (en anglès). the Guardian, 17-04-2019. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «Adapting central bank operations to a hotter world: Reviewing some options» (en anglès britànic). NGFS, 24-03-2021. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ NGFS (ed): NGFS Climate Scenarios for central banks and supervisors. September 2022 (PDF, 2,6 MB).
- ↑ NGFS Scenarios Portal. www.ngfs.net. Accessed October 8, 2022.
- 1 2 Oliver Richters et al.: NGFS Climate Scenario Database: Technical Documentation V3.1, 2022.
- ↑ Stefano Battiston, Yannis Dafermos, Irene Monasterolo: Climate risks and financial stability. In: Journal of Financial Stability, 54, 2021, 100867, doi:10.1016/j.jfs.2021.100867.
- ↑ Paul Langley, John H Morris: Central banks: Climate governors of last resort? In: EPA: Economy and Space, 52(8), 2020, p. 1471–1479 doi:10.1177/0308518X20951809.
- ↑ «Members» (PDF). www.ngfs.net. [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑ Canepa, Francesco «Central banks' green push hits a hurdle as Fed drops out». Reuters, 20-01-2025.
- ↑ «Reserve Bank of India - Press Releases».
- ↑ «ВЕЛИКИ УСПЕХ: Народна банка Србије на свој 137. рођендан постала део угледне мреже за "зелене" финансијске системе» (en serbi). NOVOSTI. [Consulta: 5 juliol 2021].