Gediminas Vagnorius
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 juny 1957  (69 anys)Districte municipal de Plungė | ||
| Diputat al Seimas | |||
| 19 octubre 2000 – 14 novembre 2004 Legislatura: vuitena legislatura del Seimas Electe a: Eleccions legislatives lituanes de 2000 | |||
 Primer ministre de Lituània | |||
| 27 novembre 1996 – 4 maig 1999 ← Laurynas Mindaugas Stankevičius – Irena Degutienė → | |||
| Diputat al Seimas | |||
| 25 novembre 1996 – 18 octubre 2000 Legislatura: setena legislatura del Seimas Electe a: Eleccions legislatives lituanes de 1996 | |||
| Diputat al Seimas | |||
| 24 novembre 1992 – 22 novembre 1996 Legislatura: sisena legislatura del Seimas Electe a: Eleccions legislatives lituanes de 1992 | |||
| Primer ministre de Lituània | |||
| 13 gener 1991 – 21 juliol 1992 ← Albertas Šimėnas – Aleksandras Abišala → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Universidad Técnica Gediminas de Vilnius | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Vílnius | ||
| Ocupació | economista, polític | ||
| Partit | Unió Patriòtica - Democristians Lituans Partit del Treball | ||
| Premis | |||
Gediminas Vagnorius (10 de juny de 1957) és un polític lituà i va ser un dels que va signar la Llei que va permetre el restabliment de l'Estat de Lituània. Membre de la conservadora Unió Patriòtica - Democristians Lituans, va ocupar el càrrec de Primer Ministre de Lituània entre 1991 i 1992, i novament des de 1996 fins a 1999.
Biografia
Vagnorius va assumir el poder en un moment d'extrema tensió històrica durant els esdeveniments de gener, un sagnant desplegament militar soviètic destinat a aixafar el moviment independentista lituà succeint el govern fugaç d'Albertas Šimėnas durant la dissolució de la Unió Soviètica.[1]
Davant la hiperinflació del ruble soviètic, el seu govern va introduir el talonas (popularment conegut com a vagnorkos o vagnorėliai), una moneda provisional de transició que posteriorment obriria pas al litas.[2] Va iniciar una transició de xoc cap a l'economia liberal, impulsant privatitzacions ràpides que, malgrat tot, van generar un profund descontentament social per la forta caiguda de la qualitat de vida. Les disputes internes amb el Seimas i la inestabilitat econòmica van forçar la fi del seu mandat el 21 de juliol de 1992.[3]
Després del triomf electoral dels conservadors a les eleccions legislatives lituanes de 1996 va encapçalar un nou govern de Unió Patriòtica - Democristians Lituans i el Partit Democristià Lituà,[4] però va dimitir el 1999 per les crítiques de la seva resposta a la crisi financera russa de 1998 i els desacords entre Vagnorius i el president Valdas Adamkus.[5]
Referències
- ↑ Suziedelis, Saulius. Historical Dictionary of Lithuania (en anglès). Scarecrow Press, 1997, p. 311. ISBN 9780810833357.
- ↑ Vaitelė, Tomas. «Avantiūra, užtikrinusi fiskalinę laisvę: kaip „pempės“, „meškutės“ ar „drieželiai“ Lietuvą nuo rublio tragedijos gelbėjo» (en lituà). LRT, 1 octubre 2010. [Consulta: 30 maig 2026].
- ↑ Clark, Terry D. «COALITION REALIGNMENT IN THE SUPREME COUNCIL OF THE REPUBLIC OF LITHUANIA AND THE FALL OF THE VAGNORIUS GOVERNMENT» (en anglès). Journal of Baltic Studies. Taylor & Francis, 24, 1, 1993, p. 53 [Consulta: 30 maig 2026].
- ↑ «Vagnorius resigns under presssure» (en anglès). Jamestown, 3 maig 2026. [Consulta: 30 maig 2026].
- ↑ «Lithuanian Premier Vagnorius resigns» (en anglès). UPI, 30 abril 1999. [Consulta: 2 abril 2025].