Greta Garbo al cor

Infotaula de pel·lículaGreta Garbo al cor
Garbo Talks Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSidney Lumet Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióElliott Kastner Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCy Coleman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAndrzej Bartkowiak Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1984 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0087313 TMDB: 105404 FilmAffinity: 351426 Rottentomatoes: m/garbo_talks Allmovie: v19219 Modifica el valor a Wikidata

Greta Garbo al cor (Garbo Talks) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sidney Lumet, estrenada el 1984.

Argument

Estelle és una senyora enèrgica que de dia es baralla contra les injustícies i els compromisos i al vespre, retornant a casa seva, plora per enèsima vegada la mort de Margarida Gautier, encarnada per Greta Garbo a la pel·lícula de George Cukor. Està divorciada i ha tingut un fill, Gilbert, que és casat i cuida d'ella. És tot el contrari del caràcter de la seva mare. En l'empresa on treballa és objecte de bromes i no contraria mai els seus superiors. La seva mare s'assabenta que té un tumor al cervell i que no li queda més que quatre o sis mesos de vida. El seu desig, abans de morir, és de veure la seva ídol Greta Garbo, la Divina . Demana al seu fill satisfer el seu desig. Després de múltiples peripècies aconsegueix tenir un contacte amb Garbo que accepta retre visita a Estelle a l'hospital. Gibert deixa la seva mare sola amb la Divina . Estirada al seu llit conta la seva vida a la seva ídol. Les trobades que Gilbert ha tingut en la seva cerca per trobar Garbo l'ha transformat totalment.[1]

Repartiment

Referències

  1. ↑ «Garbo talks» (en anglès). The New York Times.