Steven Hill

Hill va fer la seva primera aparició a Broadway a l'obra A Flag Is Born de Ben Hecht el 1946, en què també va participar un jove Marlon Brando.^[4] Hill va dir que el seu gran èxit va arribar quan va aconseguir un petit paper a l'exitós espectacle de Broadway Mister Roberts.^[4] "El director, Joshua Logan, pensava que tenia alguna habilitat i em va deixar crear una de les escenes", va dir Hill.^[4] "Així que vaig improvisar un diàleg i el vaig incloure a la sèrie. Aquest va ser el meu primer suport. Em va encoratjar molt per seguir en el negoci."^[4] Hill va dir que aquesta va ser una època emocionant de la seva vida quan, acabat de sortir de la Marina, va interpretar el desafortunat mariner Stefanowski.^[12] "Gairebé ho podies olorar des de la primera lectura que va tenir lloc; serà un èxit aclaparador", va dir Hill.^[12] "Tots ho vam sentir i experimentar i n'estàvem convençuts, i estàvem cavalcant la cresta d'una onada des del primer dia d'assajos."^[12]

El 1947, Hill es va unir a Brando, Montgomery Clift i Julie Harris, entre d'altres, com un dels 50 sol·licitants (d'uns 700 entrevistats) per ser acceptats pel recentment creat Actors Studio.^[13][14]

Hill va debutar al cinema el 1950 a A Lady Without Passport.^[15] Després es va tornar a allistar a la Marina el 1952 durant dos anys i, quan va completar el seu servei, va reprendre la seva actuació seriosament.^[15] Strasberg va dir més tard: "Steven Hill és considerat un dels millors actors que Amèrica ha produït mai".^[15] Quan va començar com a actor, Hill buscava papers que tinguessin un propòsit social.^[4] "Més tard, vaig aprendre que el món de l'espectacle consisteix a entretenir", va dir.^[4] "Així que he hagut de reconciliar els meus sentiments idealistes amb la realitat".^[4]

Hill va estar particularment ocupat durant l'anomenada "Edat d'or" del drama televisiu en directe, apareixent en produccions com ara El judici de Sacco i Vanzetti el 1960, on va interpretar Bartolomeo Vanzetti.^[15] "Quan vaig començar a ser actor, hi havia dos joves actors a Nova York: Marlon Brando i Steven Hill", va dir Martin Landau,^[15] que més tard es va convertir en company de repartiment de Hill a la primera temporada de Mission: Impossible. Landau va admetre: "Molta gent deia que L'Steven hauria estat l'escollit, no el Marlon. Era llegendari — boig, volàtil, boig — i la seva obra era emocionant."^[15]

El 1961, Hill va tenir una experiència inusual quan va ser escollit com a Sigmund Freud a Broadway a l'obra A Far Country de Henry Denker,^[16] interpretant Freud a l'edat de 35 anys.^[17] Perquè el 12 d'abril de 1961, la nit d'una funció amb entrades exhaurides per al Masters Children's Center de Dobbs Ferry, Hill va ser afectat per un virus^[18] que el va incapacitar tan greument que, com a resultat directe, just quan s'aixecava el teló, els productors van decidir cancel·lar la funció.^[18] Entre les persones notables del públic hi havia Joseph P. Kennedy, Jack Benny i Richard Rodgers.^[18] Es va convidar el públic a intercanviar els seus talons d'entrada per altres representacions.^[18] El suplent no estava preparat per substituir Hill, així que Alfred Ryder, el director de l'obra, va assumir el paper de Freud per a una representació.^[19]

El 1961, va ser escollit com a B.E. Langard a l'episodi "Act of Piracy" de la sèrie ABC, Adventures in Paradise, protagonitzada per Gardner McKay. Va aparèixer a l'episodi "Jack 'Legs' Diamond" del drama criminal original de Robert Stack ABC/Desilu, The Untouchables, oferint una actuació convincent, freda i malvada com el personatge epònim de personatge epònim, i un paper sinistre similar com un milionari postrat al llit (després d'un accident), despietadament manipulador a "The White Knight", un episodi en blanc i negre de la tercera temporada de The Fugitive, protagonitzada per David Janssen.^[7]

Entre els crèdits de Hill a la pantalla gran destaquen The Goddess (1958), Un nen espera (1963),^[7] i The Slender Thread (1965).

Hill va ser el líder original de la Impossible Missions Force, Dan Briggs, a la sèrie Mission: Impossible que va començar el 1966. La frase "Bon dia, Sr. Briggs..." era un element fix al principi de cada episodi, on una gravació de so o de pel·lícula que recuperava detallava la tasca que havia de dur a terme. Tanmateix, va ser substituït a la sèrie el 1967 després del final de la primera temporada. Com un dels pocs actors jueus ortodoxos que treballaven a Hollywood, va deixar clar abans de la producció que no podia treballar el sàbat (és a dir, des de la posta de sol de divendres fins al vespre de dissabte), i que deixaria el plató cada divendres abans de la posta de sol.^[7] Tanmateix, malgrat els avisos previs de Hill, els productors del programa no estaven preparats per la seva estricta adherència al sàbat, i en almenys una ocasió, Hill va deixar el plató mentre un episodi encara estava enmig del rodatge. Els productors van utilitzar diverses maneres de reduir el paper del personatge de Hill, Dan Briggs, de manera que només obtenia i lliurava els detalls de la missió al començament de certs episodis, sense poder participar-hi més perquè era conegut per la gent que es trobarien (s'ha utilitzat almenys tres vegades), o Briggs havia de posar-se una disfressa i un altre actor interpretava el seu paper "d'incògnit" fins al final de la missió (i l'episodi), quan Briggs es treia una màscara facial. En altres ocasions, Briggs esperava per recollir l'equip al final. Normalment, el personatge de Martin Landau (Rollin Hand) assumia el càrrec de líder de l'equip per a les missions en absència de Briggs, i Landau era inicialment una "estrella convidada especial" durant la primera temporada, ni tan sols inclosa als crèdits inicials originals de la sèrie.^[7]

Segons l'executiu de Desilu Herb Solow, William Shatner va irrompre una vegada a la seva oficina, afirmant que "Steve em va preguntar quants jueus treballaven a Star Trek. Estava reclutant un minyan, un grup de pregària de 10 homes, per adorar junts a la part superior de l'edifici més alt de l'estudi i només tenia sis jueus fins ara de Mission. Em va preguntar si vindria i portaria Nimoy i Justman i a tu."^[20]

Hill va ser suspès breument de la sèrie cap al final de la temporada, durant la producció de l'episodi 23, titulat "Action!". En ell, per única vegada, el personatge de Barbara Bain, Cinnamon Carter, va obtenir els detalls de la missió a través de les instruccions gravades, tot i que el personatge de Landau, Rollin Hand, en aquell moment "liderava" l'equip. La suspensió es va imposar després que es negués a pujar a les bigues per una escala de l'escenari de so, tal com estava previst al guió.^[21] Aquest incident aparentment no estava relacionat amb cap observança religiosa de Hill. En conseqüència, Hill va ser eliminat d'aquell episodi i quan va tornar a "Mission: Impossible" per als cinc episodis restants de la temporada, el seu paper es va reduir considerablement. No es va demanar a Hill que tornés per a la segona temporada, i va ser substituït com a estrella de la sèrie per Peter Graves.^[22]

Després d'aparèixer a Mission: Impossible, Hill no va fer cap treball d'actor durant els següents 10 anys. Hill va tenir el que ell anomena "períodes tremends d'atur" a la seva carrera.^[4] "El que tenim aquí és una història de profunda inestabilitat i impermanència", va dir de la seva pròpia carrera.^[4] "Això és el que aprens al principi en el món de l'espectacle; després et queda plantat per sempre".^[4] Hill va deixar la interpretació el 1967 i es va traslladar a una comunitat jueva al Comtat de Rockland (Nova York), on va treballar en l'escriptura i el sector immobiliari.^[23] Patrick J. White, a The Complete "Mission: Impossible" Dossier, va citar Hill dient més tard: "No crec que un actor hagi d'actuar cada dia. No crec que sigui bo per al suposat procés creatiu. Cal tenir períodes en què deixes la terra en guaret, deixa que es revitalitzi".^[23]

Hill va tornar a la feina a les dècades de 1980 i 1990, interpretant papers parentals i de figura d'autoritat en pel·lícules com ara Yentl (1983), Greta Garbo al cor (1984), Brighton Beach Memoirs de Neil Simon (1986), Heartburn (1986), Running on Empty (1988), The Boost (1988), Billy Bathgate (1991), i The Firm (1993). Hill també va aparèixer com a cap de la màfia a Raw Deal (1986), un vehicle d'acció per a Arnold Schwarzenegger. Hill va interpretar el fiscal de districte de Nova York, Bower, a la comèdia dramàtica de 1986 Legal Eagles, prefigurant la seva aparició com a Adam Schiff a Law & Order.^[7] Hill va tenir un cameo sense aparèixer als crèdits a la pel·lícula de HBO By Dawn's Early Light (1990), on va interpretar un oficial militar que embarcava el nou president en funcions (interpretat per Darren McGaven) a l'Air Force One després d'un atac nuclear contra els Estats Units.

Hill es va fer més conegut, fins i tot més que pel seu paper a Mission: Impossible, com a Adam Schiff a la sèrie dramàtica de la NBC Law & Order, un paper que va interpretar durant 10 temporades, de 1990 a 2000. El personatge de Hill es va inspirar lliurement en l'exfiscal de districte real de la ciutat de Nova York, Robert Morgenthau,^[24] i Morgenthau, segons sembla, era fan del personatge.^[25][26]Hill va admetre que va trobar el personatge d'Adam Schiff el seu paper més difícil a causa de tota la xerrameca que va haver d'aprendre.^[4] "És com actuar en una segona llengua", va dir Hill.^[4] Hill va afegir que estava d'acord amb la filosofia de la sèrie, dient que "hi ha una certa afirmació positiva en aquesta sèrie. Avui hi ha molt de negatiu. Cal dir el positiu per rescatar-nos del pandemònium. Per a mi, rau en aquest principi: llei i ordre".^[4] Hill va obtenir una nominació als Emmy al millor actor secundari en una sèrie dramàtica el 1999 pel seu treball a Law & Order.^[27]

Hill i la seva primera esposa, Selma Stern, es van casar el 1951 i van tenir quatre fills abans de divorciar-se el 1964. El 1967, Hill es va casar amb la seva segona esposa, Rachel Schenker, i van tenir cinc fills. Va residir a Monsey (Nova York) durant molts anys.^{[28][29][30][31]}

En una entrevista del 1969 a The Jewish Press, Hill va dir: "Em preguntava: 'Vaig néixer només per memoritzar línies?' Sabia que hi havia d'haver més a la vida que això. Estava buscant, intentant trobar les respostes, trobar-me a mi mateix, i ho vaig fer." Hill va dir que havia tornat a casa seva a Seattle feia deu anys i que "se sentia deprimit perquè semblava que portava una existència sense rumb. Oh, és clar, era una estrella amb tot el glamour i tot. Però faltava alguna cosa. La meva vida semblava buida, sense sentit".^[28]

Aparèixer com a Sigmund Freud a l'obra "A Far Country" el 1961 va tenir un efecte profund en Hill. En una escena, un pacient crida a Freud: "Ets jueu!" Això va fer que Hill pensés en la seva religió.^[15] "En la pausa següent pensava: 'Què passa amb això?' A poc a poc em vaig adonar que hi havia alguna cosa més profunda al món que només obres de teatre, pel·lícules i programes de televisió. Em va provocar explorar la meva religió."^[15]

Hill va començar a estudiar la Torà amb Rabí Yakov Yosef Twersky (1899–1968), el difunt rebe Skverrer,^[32] i va començar a adherir-se al Judaisme ortodox. Observava una dieta caixer, resava tres vegades al dia, portava un tal·lit qatan (peça de vestir amb serrells de quatre cantonades) sota la roba i observava estrictament el sàbat.^[15][28] L'observança del sàbat per part de Hill el feia indisposat per a les actuacions matinals del divendres a la nit o del dissabte, cosa que posava fi a la seva carrera teatral; també va fer que molts papers al cinema, sobretot un paper a El Iang-tsé en flames, fossin poc pràctics per a ell.^[15]

El 2021 es van trobar cartes de Hill enviades el 1965 a un amic jueu ortodox, que descrivien aquest període difícil de la seva vida.^[33]

Hill va morir de càncer en un hospital de Nova York el 23 d'agost de 2016, als 94 anys.^{[28][29][30][31]}