Guido Imbens
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 setembre 1963 Geldrop (Països Baixos) |
| Formació | Universitat Brown Universitat Erasme de Rotterdam |
| Director de tesi | Tony Lancaster |
| Activitat | |
| Camp de treball | Economia, administració d'empreses i econometria |
| Lloc de treball | Stanford |
| Ocupació | economista, acadèmic d'administració d'empreses, professor universitari, acadèmic, econometrista |
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat Stanford |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Rajeev Dehejia, Paul Joseph Gift, Alfred Galichon, Michal Kolesár, Tristan Zajonc, Karthik Kalyanaraman, Laurence Wong, Jonathan Hetherington Wright, Andres Aradillas-Lopez, Michael Jonathan Dickstein, Hongjai Rhee, Eduardo Morales, Julie Holland Mortimer i Carlos Arturo Flores |
| Premis | |
| Lloc web | profiles.stanford.edu… |
Guido Wilhelmus Imbens (nascut el 3 de setembre de 1963) és un economista neerlandès-estatunidenc la recerca del qual se centra en l'econometria i l'estadística. Ocupa la Càtedra d'Econometria Aplicada a l'Escola Superior de Negocis de Stanford (Stanford Graduate School of Business) a la Universitat de Stanford, on imparteix classes des del 2012.[1] El 2021, Imbens va ser guardonat amb la meitat del Premi Nobel d'Economia conjuntament amb Joshua Angrist «per les seves contribucions metodològiques a l'anàlisi de les relacions causals».[2][3] El seu treball es va centrar en els experiments naturals, que poden oferir dades empíriques en contextos on l'experimentació controlada pot ser cara, lenta o poc ètica.[4] El 1994, Imbens i Angrist van introduir el marc de l'efecte de tractament mitjà local (LATE, per les seves sigles en anglès), una metodologia matemàtica d'alta influència per inferir la causació de manera fiable a partir d'experiments naturals que explicava i definia les limitacions d'aquestes inferències.[5][6] Es considera que el treball d'Imbens amb Angrist, juntament amb el de Alan Krueger i el conomenat guardonat del premi David Card, va catalitzar la «revolució de la credibilitat» en la microeconomia empírica.[5][7]
Referències
- ↑ «The Vita of Guido Wilhelmus Imbens». Stanford Graduate School of Business website, 01-09-2013. Arxivat de l'original el 11 October 2021. [Consulta: 11 octubre 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2021». nobelprize.org, 11-10-2021. Arxivat de l'original el 11 October 2021.
- ↑ Smialek, Jeanna «The Nobel in economics goes to three who find experiments in real life.». The New York Times, 11-10-2021.
- ↑ «Guido Imbens | Biography, Nobel Prize, Economics, Causal Inference, & Facts | Britannica» (en anglès). www.britannica.com. [Consulta: 3 abril 2022].
- 1 2 Ball, Philip «Nobel-winning 'natural experiments' approach made economics more robust» (en anglès). Nature, 13-10-2021. DOI: 10.1038/d41586-021-02799-7. PMID: 34646027.
- ↑ The Committee for the Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel. «Answering causal questions using observational data. Scientific Background on the Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2021», 11-10-2021.
- ↑ «A Nobel prize for an economics revolution : The Indicator from Planet Money» (en anglès). NPR.org. [Consulta: 3 abril 2022].
