Joel Mokyr

Plantilla:Infotaula personaJoel Mokyr
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1946 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Leiden (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Hebrea de Jerusalem
Universitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohn C.H. Fei i William N. Parker Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria econòmica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador de l'economia, guanyador del Premi Nobel, economista, professor universitari, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Northwestern
Universitat de Tel-Aviv Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAvner Greif, Laura Lynne Kiesling, Ran Abramitzky, Hilarie H. Lieb, Kripa Freitas, James Ireland Stewart, Benjamin Remy Chabot, Carolyn Marie Moehling, Luca Bittarello, Heyu Xiong, Natalya Naumenko, Marlous van Waijenburg, Ariell Elan Zimran, Anthony Sekita Wray, Ludovico Zaraga, Yannay Spitzer, Jose-Antonio Espin-Sanchez, Christopher Zachary Vickers, Nicolas L. Ziebarth, Tuan-Hwee Sng, Marianne H. Wanamaker, Gergely Baics, Lyndon C. Moore, Fabio Braggion, Mauricio Drelichman, Thomas Michael Geraghty, Jason Long, Peter Benjamin Meyer i Maristella Botticini Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRob Mok Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads (autor): 43000 Modifica el valor a Wikidata

Joel Mokyr[1] (hebreu: יואל מוקיר; nascut el 26 de juliol de 1946[2]) és un historiador econòmic estatunidenc i israelià i professor d'Arts i Ciències Robert H. Strotz a la Universitat Northwestern.[3] També és professor adjunt sènior a l'Escola d'Economia Eitan Berglas de la Universitat de Tel-Aviv.[3] Va ser guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Ciències Econòmiques el 2025 «per haver identificat els requisits previs per al creixement sostingut mitjançant el progrés tecnològic».[4]

Trajectòria

Joel Mokyr va néixer a Leiden, Països Baixos, el 1946.[4] Va néixer en una família de jueus neerlandesos que havien sobreviscut a l'Holocaust.[5] El seu pare Salomon Mok,[1] funcionari públic, va morir de càncer quan Mokyr tenia un any.[5] El 1955,[6] va immiscrit a Israel quan era un nen amb la seva mare Gonda Mok (de soltera Jakobs),[1] i va créixer a Haifa.[5] Va obtenir un B.A. en economia i història per la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1968.[7] Després va obtenir un M.Phil. en economia per la Universitat de Yale el 1972, i un doctorat (Ph.D.) en economia per Yale el 1974.[7] La seva tesi es titulava Industrial Growth and Stagnation in the Low Countries, 1800–1850. Una versió revisada es va publicar el 1976 per Yale University Press.[8]

Carrera

Mokyr va ser instructor interí a la Universitat de Yale entre 1972 i 1973, i va passar a ser professor assistent a la Universitat Northwestern el 1974, on ha romàs des d'aleshores.[9]

Ha estat l'editor cap de la Princeton Economic History of the Western World (una sèrie de llibres publicada per Princeton University Press), de l'Oxford Encyclopedia of Economic History (5 volums, 2003), i va ser coeditor del Journal of Economic History.[7] Va ser el president de l'Economic History Association del 2002 al 2003.[10]

A Culture of Growth

Mokyr presenta les seves explicacions per a la Revolució Industrial al llibre de 2016 A Culture of Growth: The Origins of the Modern Economy. El llibre ha rebut ressenyes positives. Deirdre McCloskey el va descriure com un «llibre brillant... És llarg, però consistentment interessant, fins i todo enginyós. Manté l'interès fins a la pàgina 337... El llibre no és una lectura de platja. Però el terminareu havent après d'una manera impressionant com hem arribat on som al món modern». En la seva ressenya, McCloskey a més va lloar Mokyr com un «científic econòmic digne del Nobel».[11]

En una ressenya publicada a Nature, Brad DeLong va trobar que, tot i que ell afavoria altres explicacions per a la Revolució Industrial, «no em sorprendria gaire si m'equivoqués, i l'argument de Mokyr... resultés ser l'anàlisi més àmpliament correcta... A Culture of Growth sens dubte em fa replantejar coses».[12]

L'historiadora econòmica de Cambridge Victoria Bateman va escriure: «En assenyalar factors d'impuls del creixement que van més enllà de l'Estat o del mercat, el llibre de Mokyr és molt benvingut. També podria alimentar les discussions sobre la comunitat científica posterior al Brexit. En reavivar l'atenció en la cultura, tanmateix, resultarà controvertit, especialment entre els economistes».[13] Un article a The Economist va assenyalar que calia considerar una subtil distinció definicional entre la «cultura com a idees, mecanicisme d'aprenentatge social» i la «cultura com a herència transmesa genèticament».[14] El llibre també ha estat ressenyat favorablement per Diane Coyle,[15] Foreign Affairs,[16] The Independent,[17] i el Journal of Economic Literature.[18] Geoffrey Hodgson va criticar el llibre per posar «massa pes explicatiu» en «massa poques persones extraordinàries».[19]

Honors i premis

Mokyr va ser elegit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències el 1996, i va ser elegit membres de la Societat Economètrica el 2011.[20][21] Va ser elegit membre estranger de la Reial Acadèmia Neerlandesa de Arts i Ciències el 2001, de la qual va rebre el premi biennal Premi Heineken d'Història el 2006.[22][23] També és membre estranger de la Acadèmia Britànica i de l'Accademia dei Lincei.[24] Va guanyar el Premi Balzan Internacional d'Història Econòmica el 2015.[25] Va ser elegit Distinguished Fellow per l'American Economic Association el 2018.[26] El 2021, va ser nomenat Laureat de Citació Clarivate en Ciències Econòmiques.[27]

El 2025, Mokyr va ser guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Ciències Econòmiques «per haver identificat els requisits previs per al creixement sostingut mitjançant el progrés tecnològic», mentre que l'altra meitat es va atorgar a Philippe Aghion i Peter Howitt.[4] El comitè Nobel li va reconèixer haver «demostrat que, per tal que les innovacions se succeeixin en un procés auto-generat, no només necessitem saber que alguna cosa funciona, sinó que també necessitem tenir explicacions científiques de per què ho fa».[28]

Vida personal

Mokyr està casat amb Margalit (de soltera Birnbaum), professora de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat d'Illinois a Chicago.[29] Tenen dues filles.[1] És un oient entusiasta de l'emissora israeliana de música clàssica Kol Hamusica.[30]

Tot i haver-se traslladat a Israel als 9 anys, encara parla neerlandès amb fluïdesa.[6]

Referències

  1. 1 2 3 4 «Joel Mokyr». www.dutchjewry.org. [Consulta: 14 octubre 2025].
  2. ↑ «Joel Mokyr». Nobel Foundation.
  3. 1 2 «Joel Mokyr» (en anglès). Beloit College. [Consulta: 13 octubre 2025].
  4. 1 2 3 «The Prize in Economic Sciences 2025». The Royal Swedish Academy of Sciences, 13-10-2025.
  5. 1 2 3 Aeppel, Timothy «Economists Debate: Has All the Important Stuff Already Been Invented?». .
  6. 1 2 Bokkum, Milo; Van Bokkum «Waarom ontstond juist in Europa de industriële revolutie? Met zijn antwoord won Joel Mokyr de Nobelprijs voor Economie» (en neerlandès). NRC, 21-11-2025.
  7. 1 2 3 «Joel Mokyr wins Nobel Prize in Economic Sciences» (en anglès). news.northwestern.edu. [Consulta: 14 octubre 2025].
  8. ↑ Mokyr, Joel. Industrial Growth and Stagnation in the Low Countries, 1800–1850, 1974.
  9. ↑ Jang, Jaeha; Boiskin, Asher. «Yale graduate wins economics Nobel Prize for studying economic growth» (en anglès). Yale Daily News, 14-10-2025. [Consulta: 14 octubre 2025].
  10. ↑ «EHA Society of Fellows – EH.net». EH.net – PRESERVING THE PAST, ILLUMINATING THE PRESENT, SHAPING THE FUTURE. [Consulta: 13 octubre 2025].
  11. ↑ «Economic history: ideas that built the world». www.prospectmagazine.co.uk. Arxivat de l'original el 8 May 2021. [Consulta: 11 març 2017].
  12. ↑ DeLong, Brad «Economic history: The roots of growth» (en anglès). Nature, vol. 538, 7626, 27-10-2016, p. 456–57. Bibcode: 2016Natur.538..456D. DOI: 10.1038/538456a. ISSN: 0028-0836.
  13. ↑ «A Culture of Growth: The Origins of the Modern Economy, by Joel Mokyr». Times Higher Education, 06-10-2016.
  14. ↑ «A society's values and beliefs matter for its economy». .
  15. ↑ «A Culture of Growth by Joel Mokyr — why did the Industrial Revolution happen?». , 21-10-2016.
  16. ↑ Vries, Peer «The Culture of Capitalism». Foreign Affairs, 10-12-2016.
  17. ↑ «Book Review: A Culture of Growth: The Origins of the Modern Economy, by Joel Mokyr». The Independent Institute. [Consulta: 11 desembre 2017].
  18. ↑ Spolaore, Enrico «Commanding Nature by Obeying Her: A Review Essay on Joel Mokyr's A Culture of Growth» (en anglès). Journal of Economic Literature, vol. 58, 3, 2020, p. 777–792. DOI: 10.1257/jel.20191460. ISSN: 0022-0515.
  19. ↑ Hodgson, Geoffrey M. «Culture and institutions: a review of Joel Mokyr's A Culture of Growth» (en anglès). Journal of Institutional Economics, vol. 18, 2021, p. 159–168. DOI: 10.1017/S1744137421000588. ISSN: 1744-1374.
  20. ↑ «Member Directory | American Academy of Arts and Sciences». www.amacad.org. [Consulta: 23 gener 2024].
  21. ↑ «Current Fellows» (en anglès). www.econometricsociety.org. [Consulta: 23 gener 2024].
  22. ↑ «Joël Mokyr». Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 13 February 2016. [Consulta: 13 febrer 2016].
  23. ↑ «Joel Mokyr (1946), USA». Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 22 July 2020.
  24. ↑ «Bio and CV | Joel Mokyr». sites.northwestern.edu. [Consulta: 4 novembre 2025].
  25. ↑ «Joel Mokyr». Northwestern University. [Consulta: 27 gener 2018].
  26. ↑ «Joel Mokyr, Distinguished Fellow 2018». www.aeaweb.org. [Consulta: 4 novembre 2025].
  27. ↑ «A Nobel Honor» (en anglès). Northwestern Magazine. [Consulta: 30 gener 2026].
  28. ↑ Wrobel, Sharon; AP «Israeli-American among three awarded Nobel prize in economics» (en anglès). The Times of Israel, 13-10-2025.
  29. ↑ Cahan, Richard. «Joel Mokyr becomes Northwestern's fourth Nobel laureate» (en anglès americà). Evanston RoundTable, 14-10-2025. [Consulta: 14 octubre 2025].
  30. ↑ Wrobel, Sharon «Israeli-American Nobel laureate says his award is secondary to hostages' safe return» (en anglès). The Times of Israel, 21-10-2025.