James A. Robinson

Plantilla:Infotaula personaJames A. Robinson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 febrer 1960 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Chelmsford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Yale - Philosophiæ doctor (–1993)
Universitat de Warwick - Master of Arts (1985–1986)
London School of Economics - economia (1979–1982) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiTruman Bewley Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolitòleg, economista, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Harris de Polítiques Públiques, catedràtic (2015–)
Escola de Govern John F. Kennedy, catedràtic d'universitat (2004–2015)
Universitat de Califòrnia a Berkeley, professor agregat (2001–2004)
Universitat de Califòrnia a Berkeley, professor associat (1999–2001)
Universitat del Sud de Califòrnia, professor associat (1995–1999)
Universitat de Melbourne, professor universitari (1992–1995)
Universitat de Chicago
Institut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralCamilo García-Jimeno i Maria Cecilia Acevedo Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webscholar-harris.uchicago.edu… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm11741048 Modifica el valor a Wikidata

 James A. Robinson (anglès: James Alan Robinson) (Chelmsford, 27 de febrer de 1960) (Regne Unit, 1960) és un economista i politòleg britànic. Actualment és el director de l'Institut Richard L. Pearson per a l'Estudi i Resolució de Conflictes Globals i Professor Universitari a l'Escola de Polítiques Públiques Harris de la Universitat de Chicago.[1][2] També s'exerceix com a Director de l'Institut Pearson per a l'Estudi i Resolució de Conflictes Globals a la mateixa escola.[3] Anteriorment, Robinson va ensenyar a la Universitat Harvard entre 2004 i 2015, i també a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la Universitat del Sud de Califòrnia i la Universitat de Melbourne.

Robinson es centra en estudiar les raons per les quals els països són diferents, enfocant-se a les institucions econòmiques i polítiques subjacents que porten alguns països a la prosperitat ia altres al conflicte. Juntament amb Daron Acemoglu, ha coescrit llibres com ara The Narrow Corridor, Per què fracassen els països i Economic Origins of Dictatorship and Democracy.[4]

El 2024, Robinson, juntament amb Acemoglu i Simon Johnson, van ser guardonats amb el Premi Nobel de Ciències Econòmiques pels seus estudis comparatius sobre la prosperitat entre les nacions.[5]

Biografia

Educació

Robinson va rebre una Llicenciatura en Ciències en economia de la London School of Economics el 1982, un Màster en Arts de la Universitat de Warwick el 1986, i un Doctorat en Filosofia en teoria econòmica i relacions laborals de la Universitat Yale el 1993.[6][7]

Carrera

Els camps de recerca principals de Robinson són l'economia política i la política comparada, així com també el desenvolupament econòmic i polític.[6]

El 2004, Robinson va ser nomenat professor associat de Govern a la Universitat Harvard. Posteriorment, va ocupar càtedres nomenades a Harvard, primer com a professor David Florence de Govern (2009-2014) i després com a professor Wilbur A. Cowett de Govern (2014-2015).[4] L'1 de juliol de 2015, va ser nomenat un dels nou professors universitaris a l'Escola de Polítiques Públiques Harris de la Universitat de Chicago.[1] També ostenta el títol de professor Reverend Dr. Richard L. Pearson d'Estudis Globals sobre Conflictes. El 9 de maig del 2016, Robinson va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat Nacional de Mongòlia durant la seva primera visita al país.[8]

Ha fet investigacions sobre països com Botswana, Xile, la República Democràtica del Congo, Haití, Filipines, Sierra Leone, Sud-àfrica i Colòmbia, on ensenya cada estiu a la Universitat dels Andes (Colòmbia) a Bogotà.[9]

El 17 de març de 2023, Robinson es va reunir amb estudiants, científics, líders d'opinió, representants dels sectors econòmic, financer i empresarial a Taixkent, Uzbekistan. En una entrevista, va parlar sobre la construcció d'institucions inclusives en països autoritaris, el desenvolupament dificultós després del colonialisme, i les "decisions" fetes conscientment.[10] A més, va respondre preguntes sobre Uzbekistan, conegut com el "rei del cotó" en el seu llibre Per què fracassen els països.

Referències

  1. 1 2 «James Robinson nombrado director del Instituto Pearson» (en anglès). Noticias de UChicago, 02-06-2016 [Consulta: 23 desembre 2019].
  2. ↑ «James Robinson | Harris Public Policy» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2018].
  3. ↑ «Liderazgo del Instituto Pearson».
  4. 1 2 «Curriculum Vitae».
  5. ↑ «Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2024» (en anglès americà). [Consulta: 8 gener 2026].
  6. 1 2 «CURRICULUM VITAE – James A. Robinson». Escuela de Políticas Públicas Harris de la Universidad de Chicago. [Consulta: 14 octubre 2024].
  7. ↑ «James Robinson Named Faculty Director of The Pearson Institute» (en anglès), 08-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  8. ↑ Huang, Wen. «James Robinson appointed University Professor at Chicago Harris | University of Chicago News» (en anglès), 03-02-2015. [Consulta: 8 gener 2026].
  9. ↑ «James Robinson» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2026].
  10. ↑ kunu.uz. «“Transition to democracy is not easy” – Interview with James Robinson» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2026].