Harold Gillies

Plantilla:Infotaula personaHarold Gillies
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juny 1882 Modifica el valor a Wikidata
Dunedin Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
FormacióGonville and Caius College
Wanganui Collegiate School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, cirurgià plàstic, cirurgià Modifica el valor a Wikidata
Activitat1910 Modifica el valor a Wikidata -
Esportrem Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMichael Thomas Gillies Modifica el valor a Wikidata

Harold Gillies (Dunedin, 17 de juny de 1882 - Londres, 10 de setembre de 1960) va ser un otorrinolaringòleg neozelandès i pioner de la cirurgia plàstica moderna arran de les tècniques que va idear per reparar la cara dels soldats que tornaven de les trinxeres.[1][2][3][4][5]

Biografia

Gillies va néixer a Dunedin i era fill del polític d'Otago Robert Gillies.[6] Va assistir a la Whanganui Collegiate School i va estudiar medicina al Gonville and Caius College de Cambridge.[7] El 1910 va obtenir un lloc de treball com a especialista en otorrinolaringologia.[8] A Caius es va convertir en maçó i va arribar a ser Mestre de la Lògia de Caius. Gillies era estudiant a l'Hospital St Bartholomew quan va guanyar la beca de recerca Luther Holden el 1910. També va ser professor de cirurgia plàstica en aquella facultat de medicina.[9]

Primera Guerra Mundial

Walter Yeo, un mariner ferit a la batalla de Jutlàndia, va ser la primera persona el 1917 a rebre cirurgia plàstica de Gillies. La fotografia el mostra abans (esquerra) i després (dreta).

Després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial es va unir al Royal Army Medical Corps. Destacat inicialment a Wimereux, va actuar com a assistent mèdic d'un dentista francoamericà, Auguste Charles Valadier, a qui no se li permetia operar sense supervisió, però intentava desenvolupar treballs de reparació de la mandíbula.[10] Gillies, animat després de veure Valadier experimentant amb tècniques d'empeltament dèrmic, va decidir anar a París per a conèixer el reconegut cirurgià maxil·lofacial Hippolyte Morestin. El va veure extreure un tumor de la cara d'un pacient i cobrir-lo amb la pell de la mandíbula extreta del propi pacient.[11] Gillies es va entusiasmar amb aquesta pràctica i al seu retorn a Anglaterra va persuadir el cirurgià en cap de l'exèrcit, William Arbuthnot-Lane, que s'havia d'establir una sala de lesions facials a l'Hospital Militar de Cambridge d'Aldershot.[12]

La sala es va demostrar ràpidament inadequada per al nombre cada cop més gran de pacients que necessitaven tractament, i es va establir un nou hospital dedicat a les reparacions facials al barri londinenc de Sidcup. L'Hospital de la Reina es va obrir el juny de 1917 i, amb les seves unitats de convalescència, proporcionava més de 1.000 llits. Allà, Gillies i els seus col·legues van desenvolupar algunes tècniques innovadores de cirurgia plàstica i es van realitzar més d'11.000 operacions a més de 5.000 homes.[13]

En el període d'entre les guerres, Gillies va desenvolupar una pràctica privada substancial amb el seu col·lega Rainsford Mowlem, incloent molts pacients famosos, i va viatjar força fent conferències, ensenyant i promocionant les tècniques més avançades internacionalment. El 1930 Gillies va convidar el seu cosí, Archibald McIndoe, a unir-se a la pràctica, i també li va suggerir que sol·licités una plaça al St Bartholomew's Hospital.[14][15]

Segona Guerra Mundial

Durant la Segona Guerra Mundial, Gillies va actuar com a consultor del Ministeri de Salut i de la Royal Air Force. Va organitzar unitats de cirurgia plàstica a diversos indrets de Gran Bretanya i va inspirar els seus col·legues a fer el mateix, inclòs el cirurgià plàstic Stewart Harrison que va fundar la unitat de cirurgia plàstica a l'Hospital Wexham Park de Berkshire.[16] Durant aquest període, i després de la guerra, va formar nombrosos metges pertanyents a la Commonwealth en cirurgia plàstica.

En lloc de retirar-se al final de la Segona Guerra Mundial, Gillies va haver de seguir treballant.[4] El 1946, ell i un col·lega van dur a terme una de les primeres cirurgies d'afirmació de gènere de dona a home a Michael Dillon.[17] El 1951, ell i els seus col·legues van dur a terme una de les primeres cirurgies modernes d'afirmació de gènere, d'home a dona, a Roberta Cowell, utilitzant una tècnica que es va convertir en l'estàndard durant 40 anys.[17][18] Gillies va fer una visita a Nova Zelanda el 1956 després d'una absència de 51 anys.[4]

Obra publicada

  • Gillies HD. Plastic Surgery of the Face. Henry Frowde. 1920, 1983. ISBN 0-906923-08-5
  • Gillies HD, Millard DR. The Principles and Art of Plastic Surgery. Butterworth. 1958.

Referències

  1. ↑ «Walter Ernest O'Neil Yeo – One of the first people to undergo Plastic Surgery». The Yeo Society, 28 agost 2008. Arxivat de l'original el 28 July 2018. [Consulta: 5 maig 2012].
  2. ↑ Modjeska, Drusilla. «'Horror of war without its glory'» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 11-07-2014. [Consulta: 14 setembre 2024].
  3. ↑ Thompson, J.F. Journal of Plastic, Reconstructive & Aesthetic Surgery, 87, 12-2023, p. 24–32. DOI: 10.1016/j.bjps.2023.09.047. PMID: 37804644 [Consulta: free].
  4. 1 2 3 «Pickerill and Gillies Great War Story». nzhistory.govt.nz, 08-08-2014.
  5. ↑ Gracià, Oriol. «Els rostres trencats de la Primera Guerra Mundial». Sàpiens, 26-02-2025. [Consulta: 25 març 2025].
  6. ↑ «Gillies, Harold Delf» (en anglès). [Consulta: 23 març 2025].
  7. ↑ McInnis, Riley. «The Embryo Project Encyclopedia». Harold Delf Gillies (1882-1960), 31-05-2022.
  8. ↑ Fitzharris, Lindsey. The facemaker : a visionary surgeon's battle to mend the disfigured soldiers of World War I. First, 2022. ISBN 978-0-374-71966-1. OCLC 1317719622.
  9. ↑ «BBC - WW2 People's War - Harold Delf Gillies, plastic surgeon (1882-1960)». www.bbc.co.uk. [Consulta: 14 setembre 2024].
  10. ↑ Pearl, Sharrona «Review | Disfigured soldiers of World War I found a hero in their healer» (en anglès). The Washington Post, 15-07-2022. ISSN: 0190-8286.
  11. ↑ Swanson, James L. «‘The Facemaker’ Review: Repairing the Wounds of War» (en anglès). Wall Street Journal, 27-05-2022. ISSN: 0099-9660.
  12. ↑ «The birth of plastic surgery». National Army Museum. [Consulta: 11 setembre 2024].
  13. ↑ «Pupil speeches honour soldiers» (en anglès). Otago Daily Times, 11-04-2017. [Consulta: 14 setembre 2024].
  14. ↑ Pandya, Wg Cdr Ankur Indian Journal of Plastic Surgery, 48, 3, 2015, p. 234–235. DOI: 10.4103/0970-0358.173100. ISSN: 0970-0358. PMC: 4750255. PMID: 26933276 [Consulta: free].
  15. ↑ «Archibald McIndoe». nzhistory.govt.nz.
  16. ↑ «Stewart Harrison» (en anglès), 07-07-2011. [Consulta: 23 març 2025].
  17. 1 2 Mary Roach. «Girls Will Be Boys». The New York Times, 18 març 2007. [Consulta: 25 març 2007].
  18. ↑ «Transgender Pioneers: Roberta Cowell, Michael Dillon and Harold Gillies - Thackray Museum of Medicine». thackraymuseum.co.uk. [Consulta: 28 maig 2024].

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.