Heinrich Weber

No s'ha de confondre amb el també matemàtic contemporani Heinrich Friedrich Weber.

Heinrich Weber

Biografia
Naixement	(de) Heinrich Martin Georg Friedrich Weber 5 març 1842 Heidelberg (Gran Ducat de Baden)
Mort	17 maig 1913 (71 anys) Estrasburg (Imperi Alemany)
President Societat Alemanya de Matemàtiques
1904 – 1904 ← Felix Klein – Paul Stäckel →
Rector Universitat d'Estrasburg
1900 – 1901 ← Theobald Ziegler – Friedrich Spitta →
President Societat Alemanya de Matemàtiques
1895 – 1895 ← Paul Gordan – Alexander von Brill →
Rector Universitat de Marburg
1890 – 1891 ← Wilhelm Herrmann – Rudolf Leonhard →
Rector Universitat de Königsberg
1880 – 1881 ← Karl Wilhelm von Kupffer – Karl Schönborn →
Dades personals
Formació	Universitat de Königsberg (1864–1866) Universitat de Leipzig (1862–1863) Universitat de Heidelberg - habilitació universitària (1860–1866) Helmholtz-Gymnasium Heidelberg (–1860)
Tesi acadèmica	Zur Theorie der singulären Lösungen partieller Differentialgleichungen erster Ordnung  (1866 )
Director de tesi	Ludwig Otto Hesse, Gustav Robert Kirchhoff i Robert Bunsen
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, teoria de nombres, matemàtiques i anàlisi matemàtica
Lloc de treball	Zúric Marburg Berlín
Ocupació	matemàtic, professor universitari
Ocupador	Universitat d'Estrasburg (1895–1913) Universitat de Göttingen (1892–1895) Universitat de Marburg (1884–1892) Universitat Tècnica de Berlín (1883–1884) Universitat de Königsberg (1875–1883) ETH Zürich (1869–1875) Universitat de Heidelberg (1866–1869)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1897–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen
Professors	Arthur Arneth
Obra
Obres destacables Teorema de Kronecker-Weber Funció modular de Weber Funció de Weber Teorema de Weber
Estudiant doctoral	Friedrich Levi, Heinrich Brandt, Edward Huntington, Louis Karpinski, Erich Trefftz, Josef Wellstein, Eduard Rose, Alexander Weill, Daniel Bauer, Wanda Braun, Fritz Gläser, Peter Meyer, Hermann Bresslau, Adolf Magener, Oskar Stampfli, Jakov Jatunovski, Meyer Fainberg, Hermann Schumacher, Marcel Ruthinger, Wilhelm Hupperz, Leo Alterauge, Maximilian Enders, Hermann Büchel, Karl Piel, Leonhard Vockerodt, Walter Gröbli i David Hilbert
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zúric [ CH-001807-7:Hs 779]
Família
Cònjuge	Emilie Weber Dittenberger
Fills	Rudolf Heinrich Weber, Emilie Weber
Pares	Georg Weber   i Ida Weber
Germans	Friedrich Weber Carl Emil Weber

Heinrich Weber (Heidelberg, 5 de març de 1842 - Estrasburg, 17 de maig de 1913), de nom complet Heinrich Martin Georg Friedrich Weber, va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en àlgebra i teoria de grups.

El pare d'Heinrich Weber, George Weber, era un historiador,^[1] director d'un institut de secundària de Heidelberg i el va encoratjar a seguir una carrera acadèmica. El seu gust per le matemàtiques ja va començar al Gymnasium (institut de secundària) on va tenir com a professor Arthur Arneth, autor d'una història de les matemàtiques. El 1860 va ingressar a la universitat de Heidelberg per estudiar matemàtiques i física. Després d'una estança a la universitat de Leipzig, es va doctorar a Heidelberg el 1863 sota la direcció d'Otto Hesse i, a continuació, va treballar en la seva habilitació acadèmica a la universitat de Königsberg sota la direcció de Richelot i Neumann tot i que la va obtenir a Heidelberg el 1866.^[2][3]

Com a professor, va seguir una carrera que el va portar per moltes universitats: de 1866 a 1869 va ser professor a Heidelberg, de 1870 a 1875 al Politècnic de Zuric, de 1875 a 1883 a Königsberg (on va ser professor de Hilbert i de Minkowski i de la qual va ser rector el 1880-1881), el curs 1883-1884 va estar al Institut Tècnic de Charlottenburg (actual Universitat Tècnica de Berlín), de 1884 a 1892 va donar classes a la universitat de Marburg (de la qual va ser rector el curs 1890-91), de 1892 a 1895 va ser professor a la universitat de Göttingen i, finalment, el 1895, va anar a la universitat d'Estrasburg en la qual va romandre fins a la seva mort el 1913^[4] i de la qual va ser rector el 1900-1901. Això el converteix en el matemàtic alemany del segle xix que va treballar en més universitats diferents,^[5] i que va ser rector de més universitats.

Dins de la seva carrera acadèmica, també cal destacar que va ser president de la Societat Matemàtica d'Alemanya (els anys 1895 i 1904), president del Congrés Internacional de Matemàtics de Heidelberg (1904) i editor de la revista Mathematische Annalen des de 1893. Va rebre doctorats honorífics de les universitats d'Oslo i Heidelberg i va ser membre de les acadèmies de ciències de Göttingen, Berlín, Múnic, Estocolm, Uppsala i dei Lincei.^[2]

Les aportacions de Weber són fonamentals: des del seu article amb Richard Dedekind (1882) que pot ser considerat l'acte fundador de la moderna geometria algebraica,^[6] fins al seu monumental tractat d'àlgebra en tres volums (1894-1908) que conduirà al ben conegut tractat de van der Waerden de 1930-1931.^[7][8]. És ell qui introdueix la noció abstracta de grup^[9] en el segon volum del seu tractat.^[10]

El 1886 va publicar una nova demostració del teorema de Kronecker-Weber que afirma que tota extensió quadràtica de ${\displaystyle \mathbb {Q} }$ és ciclotòmica, completant així la demostració incompleta de Kronecker de 1853 (tot i que la seva demostració també va tenir crítiques).^[11] Va tenir un paper important en la recerca de la resolució del dotzè problema de Hilbert^[12] i va liderar l'edició de les obres de Riemann.^[13]

La llista de publicacions de Weber és llarguíssima (unes 86 obres),^[14] a continuació es mostren les més notables.

• Zur theorie der Singulären Lösungen partieller Differentialgleichungen Erster Ordnung. Leipzig, 1866.
• Neuer Beweis des Abelschen Theorems vom Geschlecht drei. Mathematische Annalen Vol. 8 (1874) p=49-53.
• Theorie der Abelschen Functionen. Berlín, 1876.^[15]
• Amb Richard Dedekind: Theorie der algebraischen Functionen einer Veränderlichen. J. Reine Angew. Math. Vol. 92 (1882) p=181–290. En aquest treball els autors proporcionen una demostració algebraica del Teorema de Riemann-Roch.^[16]
• Elliptische Functionen und algebraische Zahlen. Braunschweig 1891
• Encyklopädie der Elementar-Mathematik. Ein Handbuch für Lehrer und Studierende. Leipzig 1903/07, (Vol. 1, Vol. 2, Vol. 3)
• Edició de Bernhard Riemann (parcialment basada en els seus apunts de classe): Die partiellen Differential-Gleichungen der mathematischen Physik. Braunschweig 1900-01.
• Lehrbuch der Algebra (Volum 1). Braunschweig 1894.^[17]
• Lehrbuch der Algebra (Volum 2). Braunschweig 1896.
• Lehrbuch der Algebra (Volum 3). Braunschweig 1908. El tercer volum és una versió expendida de Elliptische Functionen und algebraische Zahlen.
• Kleines Lehrbuch der Algebra. Braunschweig 1921.

• Bayer, Pilar; Guàrdia, Jordi; Travesa, Artur. Arrels germàniques de la matemàtica contemporània. Institut d'Estudis Catalans, 2012. ISBN 978-84-996-5119-4. 
• Chang, Sooyoung. «Heinrich Martin Weber». A: Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011, p. 23-24. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Corry, Leo. «Heinrich Weber: Lehrbuch der Algebra». A: Modern Algebra and the Rise of Mathematical Structures (en anglès). Birkhäuser, 2004, p. 33-42. ISBN 978-3-7643-7002-2. 
• Corry, Leo. «1895-1896 Heinrich Weber: Lehrbuch der Algebra». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Landmark Writings in Western Mathematics 1640-1940 (en anglès). Elsevier, 2005, p. 690-699. ISBN 0-444-50871-6. 
• Frei, Günther. «Heinrich Weber and the Emergence of Class Field Theory». A: David E. Rowe, John McCleary (eds.). The History of Modern Mathematics: Ideas and Their Reception (en anglès). Academic Press, 1989, p. 425-450. ISBN 0-12-599661-6. 
• Schappacher, Norbert; Volkert, Klaus «Heinrich Weber : un mathématicien à Strasbourg, 1895-1913» (en francès). L'Ouvert, Num. 89, 1997, p. 1-18. ISSN: 0290-0068.
• Schappacher, Norbert «On the History of Hilbert's Twelfth Problem» (en anglès). Séminaires et Congrès, Num. 3, 1998, p. 243-273. ISSN: 1285-2783.

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinrich Weber» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Schoeneberg, Bruno. «Weber, Heinrich» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 octubre 2017].
• Schlote, Karl Heinz. «Weber, Martin Georg Friedrich Heinrich» (en alemany). Neue Deutsche Biographir, 2020. [Consulta: 18 desembre 2025].