Walter Gröbli

Plantilla:Infotaula personaWalter Gröbli
Imatge
Fotografia cap a 1886. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1852 Modifica el valor a Wikidata
Oberuzwil (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1903 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Piz Blas (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de muntanya Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia reformada suissa Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen (1876–1876)
Universitat Frederic Guillem de Berlín (1875–1876)
Escola cantonal de St. Gallen (–1871)
ETH Zürich (1871–1875) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSpecielle Probleme über die Bewegung geradliniger paralleler Wirbelfäden Modifica el valor a Wikidata (1877 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHermann Schwarz i Heinrich Weber Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, alpinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKantonsschule, Zürich (1883–1903)
ETH Zürich (1876–1883) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeEmma Bodmer
ParesIsaak Gröbli Modifica el valor a Wikidata  i Elisabetha Grob
GermansArnold Gröbli Modifica el valor a Wikidata

Walter Gröbli (Oberuzwil, 23 de setembre de 1852 - Piz Blas, 26 de juny de 1903) va ser un matemàtic suís.

Vida i obra

Gröbli era fill d'un teixidor que va inventar i patentar una màquina de brodar amb llançadora. El seu germà més gran, Arnold, que va emigrar als Estats Units, també va incorporar millores tècniques a la màquina.[1] Després de ser escolaritzat a la seva vila natal d'Oberuzwil, va anar a l'institut de secundària a Sankt Gallen on va completar la seva escolarització el 1871. Entre 1871 i 1875 va estudiar a l'ETH Zürich on va ser deixeble de Heinrich Weber, qui li va recomanar continuar els seus estudis a Alemanya. El curs 1875-76 va estar a la universitat de Berlín estudiant amb Kirchhoff, Weierstrass i Helmholtz.[2] Finalment, el 1877, va defensar la seva tesi doctoral el 1877[3] a la universitat de Göttingen

Monument commemoratiu a Zuric dels morts per l'allau del Piz Blas de 1903.

El 1877 va retornar a Zuric on va ser professor assistent de Frobenius a l'ETH durant sis anys. El 1883 va ser nomenat professor de matemàtiques de l'Escola Cantonal de Zuric, tot i que va continuar impartint algunes classes d'hidrodinàmica a l'ETH fins el 1894.[4]

La seva gran afició, a part de les matemàtiques, va ser l'alpinisme. Era un membre actiu del Club Alpí Suís i va publicar diversos articles a la seva revista amb vies i ascensions noves.[5] El 26 de juny de 1903, quan estava dirigint un grup de setze alumnes de l'institut en una ascensió al Piz Blas (3019 m), va haver-hi una allau i ell i tres alumnes (Ernst Hofmann, Adolf Odermatt i Richard Liebmann) van caure per un barranc i van morir.[6]

Tot i ser un bon professor, no es va dedicar a la recerca, potser perquè la seva afició a la muntanya absorbia bona part del seu temps lliure. La seva única obra publicada és la seva tesi doctoral de 1877,[7] que va ser gairebé oblidada en el seu temps, però que ha demostrat ser un text fonamental de la dinàmica dels vòrtex. Així com Helmholtz i Kirchhoff havien estudiat la dinàmica de dos vòrtex, Gröbli va trobar la solució del problema dels tres vòrtex en un pla il·limitat.[8] Va descobrir que, a diferència del cas de dos vòrtexs, tres vòrtexs permeten solucions de col·lapse auto-similars.[9][10]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Walter Gröbli» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Tomann, Hans. «Gröbli, Walter» (en francès). Dictionnaire Hiatorique de la Suisse, 2009. [Consulta: 19 març 2026].