Herwig Schopper

Plantilla:Infotaula personaHerwig Schopper
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1924 Modifica el valor a Wikidata
Lanškroun (Txecoslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 2025 Modifica el valor a Wikidata (101 anys)
Hamburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Director general del CERN
1981 – 1988
← Léon van Hove, John Adams – Carlo Rubbia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Hamburg - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒptica, física nuclear i física Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Hamburg
Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor universitari, pedagog, físic nuclear Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Magúncia (1957–1961)
Institut Tecnològic de Karlsruhe
Universitat d'Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

IMDB: nm5744416 TMDB (persona): 3851588 Modifica el valor a Wikidata
 Herwig Schopper amb una foto del túnel del LEP (que després esdevindria l'LHC)
Herwig Schopper amb una foto del túnel del LEP (que després esdevindria l'LHC), aprovat i construït durant el seu mandat.

Herwig Schopper (Lanškroun, 28 de febrer de 1924 - Hamburg, 19 d'agost de 2025) va ser un físic alemany que fou Director General de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) de 1981-1988.[1][2]

Biografia

Va arribar al CERN com a investigador associat (1966-1967), va esdevenir cap de la divisió de física nuclear (1970), membre del directorat responsable de la coordinació del programa experimental, cap del comitè de l'ISR (1973-1976), membre del comitè de política científica (1979), i finalment director general (1981-1988).[3]

Durant el seu mandat es va aprovar i construir el túnel del LEP (que després esdevindria l'LHC), i el CERN va rebre dos premis Nobel de Física: Carlo Rubbia (que esdevindria el successor de Schopper al capdavant del CERN) i Simon van der Meer (1984) per les seves contribucions al projecte que porta a la descoberta dels bosons W i Z mediadors de la interacció feble. El 1988, Jack Steinberger, aleshores fent recerca al CERN, també va rebre el premi Nobel (juntament amb Leon Max Lederman I Melvin Schwartz) per la descoberta del neutrí del muó.[4]

Del 1995 al 1997 fou president de la Societat Europea de Física. El 2003, Herwig Schopper va ser elegit president del Consell del Centre Internacional de Llum Sincrotró per Aplicacions Científiques Experimentals a l'Orient Mitjà (SESAME).[5]

Referències

  1. ↑ «CERN honours Schopper at 85». CERN Courier, 49, 9, 11-2009, p. 36.
  2. ↑ «Herwig Schopper (1924 – 2025)» (en anglès), 23-07-2025. [Consulta: 24 agost 2025].
  3. ↑ Schopper, Herwig «Viewpoint: the 1980's: spurring collaboration». CERN Courier, 3-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 24 novembre 2015].
  4. ↑ «CERN press office».
  5. ↑ Andina, Michele. «Former CERN director Herwig Schopper – a centenarian on the impact of physics» (en anglès), 22-03-2024. [Consulta: 24 agost 2025].

Vegeu també