Hicham Mandari

Plantilla:Infotaula personaHicham Mandari
Biografia
Naixement1970 Modifica el valor a Wikidata
Marroc Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 2004 Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Mijas (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata

Hicham Madari va ser un empresari i suposat opositor polític al règim marroquí, que fou trobat mort la nit del 3 o 4 d’agost de 2004 a un pàrquing de l'Urbanització Molino de Viento de Mijas.[1][2]

Criat per la seva mare, Sheherazade Mandari, de soltera Fechtali, va créixer a la dècada de 1980 sota la protecció de Hafid Benhachem, un futur director de seguretat nacional, els dos fills del qual es van convertir en els seus amics de la infància, amb els que freqüentava la discoteca més elegant de Rabat, el Jefferson. Després va fugir amb Hayat Filali, la filla d'un alt funcionari reial. La parella va ser enxampada, però va rebre la benedicció del rei per casar-se. Això va ser organitzat per la tieta de Hayat, Farida Cherkaoui, la concubina preferida del rei. A més, va organitzar que Mandari s'unís a la cort com a membre del departament de seguretat, que estava dirigit per Mohamed Mediouri.[3]

Posteriorment ell mateix afirmaria ser fill de Hassan II i de la seva favorita Farida Charqaui, qui l'havia introduït a la Cort, i on es va acostumar a una vida de luxe.[4] El juny de 1998 les autoritats de l'emirat de Bahrain el van acusar d'estar darrere de la falsificació de bitllets de 20 dinars impresos a l'Argentina amb ajuda de la màfia ucraïnesa, estafant un total de 120.000.000 dinars (350 milions d'euros).[5][6]

El juny de 1999 The Washington Post publicava una carta en la qual Mandari amenaçava a Mohammed VI amb publicar unes notícies que el podien comprometre. Aleshores es trobava als Estats Units després d'haver fugit del Marroc després de saquejar la caixa forta del riu, emportant-se els talonaris i tota la documentació i objectes personals que Hassan II guardava en el seu despatx.

Fou detingut a Florida l'agost de 1999 i extradit a França en 2002, on va patir dos intents d'assassinat. Mandari també havia estat investigat per un assumpte de xantatge i extorsió de fons contra un poderós banquer marroquí. En la seva declaració davant un tribunal francès, va arribar a afirmar que el banquer Benjellun era un emissari del rei Mohamed VI per a demanar-li que cessés les seves activitats polítiques a canvi de 38 milions d'euros.

A l'octubre de 2003 també es va informar que estava sent investigat per presumpta relació amb el finançament de grups terroristes, en concret el Grup Islàmic Combatent Marroquí, al qual pertanyien molts dels presumptes implicats en els atemptats de l'11-M.[7] Es va relacionar amb l'oposició marroquina i va fundar un Comitè Nacional de Marroquins Lliures, que manifestava estar formada per 3.000 marroquins. No obstant això, un opositor va declarar que "Mandari era l'únic membre de la seva associació".

Segons el setmanari marroquí Le Journal Hebdomadaire, Mandari tenia projectat començar una campanya mediàtica a l'agost de 2004 «especialment nociva» a la imatge del Marroc. Les seves declaracions a la premsa espanyola criticant durament al règim de Mohamed VI, havien provocat irades protestes de les autoritats marroquines, que sempre l'han titllat d'estafador.[8]

Segons investigació de la Guàrdia Civil l'autor del crim va ser Hamid Bouhadi, alias 'Ait Mana Hacham', que estava tancat en una presó francesa acusat d'intent d'assassinat i amb qui havia tingut tractes delictius.[9]

Referències

Enllaços externs