Tazmamart

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Tazmamart
سجن تازمامرت
ⵜⴰⵣⵎⴰⵎⴰⵔⵜ
Dades
TipusPresó
Construcció1972 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició15 setembre 1991 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1972
Construït perDirecció General de Vigilància del Territori
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaGuers Tiaallaline (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
LlocVora Er-Rich
 

La presó de Tazmamart (àrab: سجن تازمامرت, sijn Tāzmāmart; amazic: ⵜⴰⵣⵎⴰⵎⴰⵔⵜ) va ser una presó secreta al sud-est del Marroc, a l'Atles, on hi foren tancats presos polítics. La presó es va convertir en un símbol de l'opressió de la història política contemporània del Marroc. És a prop de la ciutat d'Er-Rich, entre Er Rachidia i Midelt. Va ser dirigida pel comandant Feddoul i per Hamidou Laanigri, ambdós funcionaris de la Gendarmeria Reial del Marroc.[1]

Història

La presó de Tazmamart fou construïda el 1972,[2] després del segon cop d'estat fracassat contra el rei del Marroc Hassan II en agost 1972, quan 58 oficials de l'exèrcit foren enviats a la presó de Kenitra i l'agost de 1973 a Tazmamart. Segons Ali Bourequat, la presó posteriorment va acollir alguns nacionalistes saharauis i altres opositors polítics "desapareguts".

Durant la dècada de 1980, hi va haver denúncies sobre l'existència d'una presó anomenada Tazmamart. Les autoritats (o Makhzen) van negar totes aquestes acusacions. No va ser fins a la publicació del llibre Nôtre ami le Roi (El nostre amic el rei) del periodista francès Gilles Perrault el 1990 que la qüestió es va plantejar en el pla polític. Thomas Miller, qui aleshores moment era director del Departament d'Estat per a l'Àfrica del Nord, va dir en una història oral que li havia contat la ciutadana estatunidenca Nancy Touil, qui li va dir que el seu marit M'Barek Touil llanguia a Tazmamart durant gairebé dues dècades. Miller insereix un tema de conversa en els documents de referència per al president George H. W. Bush en la seva reunió de 1991 amb el rei Hassan. Bush va plantejar la qüestió, per a disgust del rei.[3]

En 1991, i després de la pressió dels grups internacionals de drets humans i alguns governs estrangers, Hassan II del Marroc decidí tancar la presó i alliberar els últims detinguts que quedaven. Alguns van fugir a l'estranger, altres es van quedar al Marroc, però se'ls va impedir parlar en públic de les seves experiències a Tazmamart.[4]

Condicions humanes

D'acord amb els testimonis d'alguns ex detinguts i grups de drets humans, les condicions a Tazmamart eren extremadament dures. Tot i l'habitualitat de les tortures i els maltractaments, les terribles condicions de reclusió eren la major amenaça per a la vida dels interns.

Els presos eren amuntegats en cel·les subterrànies unipersonals 24 hores del dia. No se'ls permetia cap contacte humà, no hi havia llum, i molt poc menjar o protecció de la calor de l'estiu o el fred de l'hivern. No hi havia cap tractament mèdic per lesions causades per la tortura i malalties com la tuberculosi. A més, les racions de menjar eren mínimes.[5] També s'hi ha parlat d'execucions.[6] En conjunt van morir 35 presoners, més de la meitat dels reclosos a Tazmamart durant els divuit anys d'existència de la presó,[7] fins que fou clausurada el 1991.

Després dels anys de plom

Hi havia rumors sobre l'existència de Tazmamart com a instrument de terror del makhzen, però tot i que diverses organitzacions de drets humans havien informat sobre l'existència de Tazmamart,[8] el règim va negar oficialment tot coneixement de la presó fins a 1991[9] quan la pressió dels Estats Units va obligar a l'alliberament dels presoners supervivents. La presó va ser tancada juntament amb altres del seu tipus, però Tazmamart segueix sent un símbol particularment poderós dels opressors "anys de plom" al Marroc. Els supervivents han organitzat marxes commemoratives a la presó.[10]

Els rumors persisteixen sobre l'existència de campaments d'estil Tazmamart al Marroc, ja que s'ha documentat que continua la detenció secreta i la tortura de sospitosos, possiblement en col·laboració amb la CIA estatunidenca (coneguts com a Black sites).[11][12]

Publicacions d'antics presos

Alguns dels exinterns han escrit llibres sobre les seves llargues estades a Tazmamart, a vegades dècades, per exemple Dans les Jardins Secrets du Roi du Maroc d'Ali Bourequat el 1998, i Tazmamart Cellule 10 d'Ahmed Marzoukien 2000. El famós escriptor marroquí Tahar Ben Jelloun ha escrit Una absència enlluernadora de llum, basada en les experiències d'un presoner de Tazmamart.[13]

Els presos de Tazmamart

PavellóCel·laNomGrauPenaNota
1[14]
1Benaïssa RachdiSergent3 anysMort el 29 de juny de 1983.
2Mohamed LghalouTinent20 anysMort el 3 de gener de 1989.
3Abdellatif BelkébirCapità4 anys
4Abdelali Moudine SefriouiTinent5 anys
5Abdellah AaguaouSergent3 anys
6Tigani BenradouaneTinent5 anysMort el 26 d'agost de 1984.
7Mohamed SajiiSergent3 anysMort el 23 d'octubre de 1977.
8Mohamed Afyaoui3 anys
9Adeblkarim SaoudiSubtinent4 anys
10Ahmed Marzouki (Marzak)Subtinent5 anys
12Mohamed Al ZemmouriTinent20 anys
13Ahmed BouhidaSergent3 anys
14Mohamed RaïssAspirantPerpetuitat
15M’barek TouilTinent20 anys
16Mohamed MoncetTinent12 anys
17Ahmed El OuafiCapità10 anys
18Moufaddal MagoutiAjudant en cap20 anys
19Abderrahman SedkiSubtinent3 anys
20Lahssen OusséadSergent3 anys
21Larbi AzianeSergent3 anysMort el 2 de gener de 1980. Aquesta cel·la era ocupada pel sergent en cap Driss Dghoughi, enviat a la cel·la dos el 1981.
22Akka MajdoubSergent3 anys
23Jilali DikAjudant en cap5 anysMort el 15 de setembre de 1980.
24Mohamed BouamalatSergent3 anys
25Mohamed MoujahidSubtinent4 anys
26Mimoune Al-FagouriSergent3 anysSuicidat l'1 de juny de 1990.
27Mohamed GhalloulCapità5 anys
28Moha BettySergent3 anysmort en març de 1984.
29Salah HachadCapità20 anys
2[14]
…Mohamed ChemsiTinent3 anysPrimera víctima a Tazmamart, Mort el 22 de febrer de 1974
30Amarouch KouiyenAdjudant10 anysMort el 12 de febrer de 1978.
44Mohamed Abou El MaâkoulAjudant en cap5 anysMort el 21 d'abril de 1978.
45Mahjoub lyakidiSubtinent20 anysMort el 12 de febrer de 1978, el mateix dia que l'adjudant Amarouch.
46Abdelkarim ChaouiSergent3 anysFou enviat a la cel·la 1 el 1981 després de l'arribada dels germans Bouriquat.
47Ahmed RijaliSergent3 anysfou transferit al pavelló 1 el 1981.
48Mohamed KinateSergent3 anysMort l'1 de desembre de 1974.
49Abdellah FraouiSergent3anysTransferit al pavelló 1 el 1981, hi va retornar el 1983 on hi va morir el mateix any.
50Abdelaziz DaoudiSubtinent10 anys
51Thami AbousniSergent3 anysMort el 13 de gener de 1977.
52Skiba BouchaibSergent3 anysMort el 15 de febrer de 2015.
53Mohamed Abdessadki (Manolo)Sergent-cap5 anysMort el 1983.
54Lamine RachidAjudant en cap3 anysMort el 1984.
55Moha BoutouSubtinent3 anysMort l'1 de març 1978.
56Mohamed El KouriSubtinent12 anysMort el 6 de febrer de 1977.
57Driss BahbahSergent3 anysMort el 1986.
58Boujemaâ Azendour5 anysMort el 1986.
59Abdelaziz BinebineSubtinent10 anysCondemnat per haver participat en el cop d'estat de Skhirat, hi estarà 18 anys[15]
60Abdessalam HaifiTinent20 anysMort en octubre de 1989.
61Abdelaziz AbabouSergent-cap5 anysMort l'1 de setembre 1978.
62Abdessalam RabhiSergent3 anysMort a la cel·la 1 del pavelló 1 el 17 de maig de 1981 després d'haver estat traslladat al pavelló 2 en març de 1981.
63Mohamed El AyadiAjudant3 anysMort el 19 desembre 1979.
64Rabah El BattiouiSergent3 anysMort el 24 d'abril de 1977.
65Kacem KasraouiSergent3 anysMort el 19 desembre 1979.
66Allal MouhajSergent3 anysMort el 9 desembre 1977.
67Allal Al HadaneSergent3 anysMort els primers anys del seu tancament.
68Driss DghoughiSergent-cap3 anys
69Ghani AchourSergent-capPerpètua
70Abdelhamid Ben DoroCapità10 anysúltima víctima a Tazmamart, mort el 5 març 1991.

Referències

  1. ↑ Mahjoub Tobji. Les officiers de Sa Majesté:Les dérives des généraux marocains 1956-2006. Fayard, 2006-09-13. ISBN 978-2-213-64072-3.
  2. ↑ Maghraoui, Abdelslam «Political Authority in Crisis: Mohamed VI's Morocco». Middle East Report, 31, Spring 2001 [Consulta: 7 octubre 2011].
  3. ↑ «The Power of a Talking Point».
  4. ↑ «U.S. Department of State Morocco Country Report on Human Rights Practices for 1997». US Department of State. [Consulta: 7 octubre 2011].
  5. ↑ Amrawi, Ahmad. «Morocco reconciles with past state abuses». Al Jazeera, 21 abril 2005. Arxivat de l'original el 23 abril 2005. [Consulta: 7 octubre 2011].
  6. ↑ Summerfield, Derek. «Tazmamart: Fort-Militaire-Secret du Maroc. Consequences d'un Internement du 18 Annees». British Medical Journal, 23-04-1994. [Consulta: 7 octubre 2011].
  7. ↑ «Human Rights Watch World Report 2002: Middle East & North Africa: Morocco:». Human Rights Watch. [Consulta: 7 octubre 2011].
  8. ↑ «MOROCCO Human Rights Developments». Human Rights Watch, 1990. [Consulta: 7 octubre 2011].
  9. ↑ «Morocco: The "disappeared" reappear». Amnesty International, 17-08-1993. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2012. [Consulta: 7 octubre 2011].
  10. ↑ «Ex-prisoners demand Morocco trials». BBC, 8 octubre 2000. [Consulta: 7 octubre 2011].
  11. ↑ «Annual Report: Morocco/Western Sahara 2011». Amnesty International, 28 maig 2011. [Consulta: 7 octubre 2011].
  12. ↑ Rose, Rose. «David». The Observer, 11 desembre 2005. [Consulta: 7 octubre 2011].
  13. ↑ Smallman, Lawrence. «Moroccan writer wins top prize». Al Jazeera, 20 juny 2004. Arxivat de l'original el 13 gener 2005. [Consulta: 7 octubre 2011].
  14. 1 2 «Ahmed Marzouki : Tazmamart cellule 10». Arxivat de l'original el 2020-09-26. [Consulta: 29 gener 2017].
  15. ↑ «Biographie d'Aziz Binebine». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 29 gener 2017].

Bibliografia

  • Ali Bourequat (1998), Dans les Jardins Secrets du Roi du Maroc, Maurice Publishers
  • Ahmed Marzouki (2000), Tazmamart Cellule 10, Editions Paris Méditerranée; Casablanca: Tarik Editions (ISBN 2-07-041991-6)
  • Tahar Ben Jelloun (2001), Cette aveuglante absence de lumière, Editions du Seuil and New Press, (ISBN 1-56584-723-7) **Sumaris del llibre: & Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine.
  • Christine Daure-Serfaty (2002), Tazmamart, (ISBN 2-234-02472-2)

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.