Hort de Coll
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Edifici  | ||
| Ús | explotació agrària | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | bon estat | ||
| Ubicació geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Picanya (Horta Sud) | ||
| Lloc | Partida del Canyaret | ||
L'Hort de Coll és un hort de tarongers i conjunt d'edificacions construït cap a 1920, situat a la partida del Canyaret[1], al terme municipal de Picanya.[2]
En la planimetria de Picanya de 1903 se l'anomena «casa de Carmen» i confronta amb els Horts de Lis i Montesinos. Segons el cadastre de 1931, el propietari era José María Coll Andrés i posseïa una extensió total de 132,84 fanecades, repartides entre les partides del Cementeri i del Canyaret. La casa estava batejada com a «Vila Amparo», nom que apareixia en un gran rètol a l'entrada principal de l'edifici. Actualment, segons el cadastre, l'hort té una extensió de 79 fanecades. Després de diversos canvis de propietat, és conegut actualment com a «Hort de Barral Boluda».[3]
L'accés es fa pel Camí dels Horts, arribant a una parcel·la de planta irregular on, davant la façana principal de la casa, s'entrecreuen dos camins interiors que convergeixen en una conífera de gran alçada.[2]
Descripció arquitectònica
Cos principal de la casa
L'edifici principal té planta en forma d'«L», amb dues crugies de tres plantes paral·leles a les façanes i un sistema de cobertes complex. A la part posterior es disposa un pati al voltant del qual se situen les dependències de l'explotació agrícola, com la bassa, el motor i els estables.[2]
Façana principal
La façana principal, orientada a l'est, presenta dos cossos amb disposició simètrica de les obertures. L'eix central es destaca amb un cos sobresortint rematat amb un ampli ràfec i precedit per un pòrtic d'accés sostingut per quatre pilars, element recurrent en altres horts del període (Gamón, Lis, Albinyana, Veyrat).[2]
Els paraments es decoren amb falsa maçoneria rejuntada i rajola vista per al sòcol, els cantons, les obertures i la delimitació dels cossos. La decoració és abundant, amb balustres de formigó a la terrassa i elements classicistes com mènsules i una cornisa amb denticles de rajola que divideix la façana en dos cossos.[4]
Torre mirador
A la dreta s'alça una torre mirador adossada, amb quatre pisos que coincideixen amb l'alçada de les plantes de la casa. Només el superior, destinat a mirador, té obertures als quatre costats. La decoració inclou plafons de rajola i finestres d'inspiració mudèjar estilitzada.[5]
Cobertes
Les cobertes són de teula alacantina, amb una inclinació superior a la pròpia del clima local i ràfecs prominents de fusta, recordant l'arquitectura nòrdica.[5]
Façana lateral
La façana lateral s'organitza en tres plantes amb simetria en les obertures. Els murs, llisos, utilitzen falsa rajola vista per ressaltar cantons i brancals. Les llindes ornamentades amb cartel·les i grotescs estan flanquejades per mènsules eclèctiques. Les baranes de fosa incorporen motius d'Art Nouveau i l'ampit es remata amb gelosia ceràmica i pilars amb florons.[5]
Cos posterior amb pèrgola
Adossat a la torre hi ha un cos allargat d'una sola crugia amb coberta plana que suporta una pèrgola amb columnes jòniques i balustrada de formigó encofrat. A la planta baixa, columnes de ferro colat i bigues laminades en forma d'«I» sostenen revoltons de rajola. En aquest espai es troben dependències agrícoles, com el motor amb la torreta elèctrica i la bassa.[6]
El jardí
El jardí ocupa l'esplanada davant la façana principal i combina varietat d'espècies arbòries i arbustives amb elements arquitectònics i escultòrics.[6]
El camí d'accés, flanquejat per bancs revestits amb taulells ceràmics, condueix a una esplanada presidida per una gran conífera. L'entrada és vigilada simbòlicament per acroteria de terra cuita amb figures d'animals guardians, i altres escultures de temàtica clàssica es distribueixen al voltant. Les bardisses estan delimitades amb sòcols ceràmics de motius geomètrics, i els bancs, també ceràmics, mostren repertoris neobarrocs i renaixentistes dels anys trenta del segle xx, amb predomini dels colors groc i blau.[7]
Estil arquitectònic
L'Hort de Coll s'inscriu dins l'eclecticisme tardà valencià, simplificant formes ornamentals procedents de diversos estils històrics i regions. Presenta influències classicistes, mudèjars, neobarroques i modernistes.[7]
L'ús de sòcols de rajola, teules vidriades blaves i revestiments ceràmics fou molt apreciat a l'època com a element de gust regionalista en edificis públics i privats.[8]
Bibliografia
- Alvir i Ballester, Jordi Vicent. «Picanya, L'Horta». A: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament de Picanya. Toponímia dels pobles valencians, 2009 (Onomàstica i Toponímia).
- Vila-Belda Martí, Joaquín. Perifèric Edicions. Les alqueries de Picanya: des de l'inici del senyoriu fins al Nou Règim (Monografies de l'Horta Sud - IDECO Horta Sud). DL V-2755-2020. ISBN 978-84-949087-9-9.
- Serra Desfilis, Amadeo; Benito Goerlich, Daniel. Ajuntament de València. Eclecticismo tardío y Art Déco en la ciudad de València (1926-1936), 1996. ISBN 978-8488639912. OCLC 892236640
- Besó Ros, Adrià. Ajuntament de Picanya. Els horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i paisatge. vol. 1, 1999 (Pont Vell - Estudis Locals). D.L. V-2046-1999.
Referències
- ↑ Alvir i Ballester, Jordi Vicent, 2009, p. 7-8.
- 1 2 3 4 Besó Ros, Adrià, 1999, p. 54.
- ↑ Vila-Belda Martí, 2020, p. 216-217.
- ↑ Besó Ros, Adrià, 1999, p. 55-56.
- 1 2 3 Besó Ros, Adrià, 1999, p. 56.
- 1 2 Besó Ros, Adrià, 1999, p. 58.
- 1 2 Besó Ros, Adrià, 1999, p. 60.
- ↑ Serra Desfilis, Amadeo, 1996, p. 77.