Hort de Montesinos

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Hort de Montesinos
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Úsexplotació agrària Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsbon estat Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaPicanya (Horta Sud) Modifica el valor a Wikidata
LlocPartida del Canyaret Modifica el valor a Wikidata

L'Hort de Montesinos és una finca rural construïda l'any 1904, situada a la partida del Canyaret, confronta amb l'Hort de Coll i el de Lis.[1][2] del municipi de Picanya (l'Horta Sud). L'edifici s'emplaça al fons de la parcel·la, amb un accés principal des del camí dels Horts, emmarcat per xiprers, i una sortida posterior cap a la carretera d'Albal.[3]

La història de l'Hort de Montesinos comença el 1904, quan Vicent Montesinos i Palau en va adquirir la propietat, registrada fins aleshores amb el nom de «casa Ulsina» (1903). La seva primera actuació va ser una modernització integral de la finca: va portar aigua amb obres de prospecció i canalització, va transformar l'hort i va aixecar la casa d'habitatge.[1]

Descripció de l'entorn i l'edifici

La casa presenta un cos central de dues plantes amb una torre mirador centrada, una tipologia característica de l'arquitectura de l'Horta de principis del segle xx. Els forjats superiors i la coberta de quatre aigües s'estructuren amb bigues de fusta i enteixinat de rajola. La torre, amb coberta plana accessible, és l'element que organitza la planta.[3]

La façana principal manté una composició simètrica, amb la porta centrada, rematada per un ràfec pronunciat i un ampit massís. Al davant, hi ha una petita zona verda amb arbres, sense elements arquitectònics destacats.

Alteracions i estat actual

L'edifici ha patit intervencions que han alterat la seva imatge original. El pòrtic d'accés i la decoració ceràmica de la façana són afegits posteriors (amb estils que recorden els anys 30 del segle xx), igual que les construccions annexes de la part posterior (estables, pallissa i bassa), les quals han estat reconstruïdes sense respectar la seva morfologia i materials inicials. Tot i això, la seva estructura bàsica i la tipologia amb torre centrada es mantenen recognoscibles.[4]

Aquesta anàlisi subratlla el valor de l'edifici com a testimoni de l'arquitectura rural, alhora que identifica les intervencions que han modificat el seu caràcter original.[4]

Bibliografia

  • Besó Ros, Adrià. Ajuntament de Picanya. Els horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i paisatge. vol. 1, 1999 (Pont Vell - Estudis Locals). D.L. V-2046-1999. 
  • Vila-Belda Martí, Joaquín. Perifèric Edicions. Les alqueries de Picanya: des de l'inici del senyoriu fins al Nou Règim (Monografies de l'Horta Sud - IDECO Horta Sud). DL V-2755-2020. ISBN 978-84-949087-9-9. 

Referències

  1. 1 2 Vila-Belda Martí, Joaquín, 2020, p. 215.
  2. ↑ Alvir i Ballester, Jordi. «Picanya, L'Horta». A: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament de Picanya. Toponímia dels pobles valencians, 2009 (Onomàstica i Toponímia).
  3. 1 2 Besó Ros, Adrià, 1999, p. 52.
  4. 1 2 Besó Ros, Adrià, 1999, p. 53.