Hort de Lis
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Edifici  | ||
| Ús | explotació agrària | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | bon estat | ||
| Ubicació geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Picanya (Horta Sud) | ||
| Lloc | Partida de la Pedrera | ||
L'Hort de Lis es localitza a la partida de la Pedrera[1] de Picanya[a], i és accessible tant pel camí de la Pedrera com pel camí dels Horts o per la carretera d'Albal. Limita amb l'hort de Coll i amb l'hort de Montesinos. A la planimetria de Picanya de 1903 apareix com casa Roselló.[2] El conjunt edificat se situa centrat dins de l'explotació agrícola, en el punt de confluència de les quatre vies d'accés. Tres d'aquests accessos comuniquen directament amb l'esplanada situada davant la façana principal, mentre que el posterior, procedent del camí de la Pedrera, connecta el motor amb l'habitatge. L'obra, construïda segons el propietari actual per Joan Baptista Carles Llamosí l'any 1927, s'emmarca entre el classicisme preracionalista, la influència de l'art déco i el neobarroc, i es caracteritza per la puresa de les línies i la simplificació i estilització dels escassos elements decoratius presents en les composicions de les façanes.[3][4]
L'edifici, de planta quadrangular, s'organitza a partir de tres crugies perpendiculars a la façana principal i es cobreix amb una teulada a quatre vessants. A un dels costats s'hi adossen la capella i la torre mirador, que sobresurt en alçada respecte del cos principal de la casa. A la part posterior i lateral s'hi afegeix una crugia d'una sola planta, amb coberta plana i balustrada de formigó armat, utilitzada com a terrassa.[4]
El cos central consta de tres plantes destinades a l'habitatge dels propietaris. Els elements estructurals principals són els murs de rajola, els forjats de biguetes de ferro amb revoltons ceràmics i, en la coberta, biguetes de fusta. Com a revestiment de la teulada s'utilitza la teula alacantina vidrada.[4]
La façana principal queda definida per un pòrtic característic que emfatitza l'accés a l'habitatge i ocupa tota l'amplària del frontis. El sostre del pòrtic es decora amb un enteixinat de cassetons de formes geomètriques senzilles. Aquesta organització compositiva es repeteix a les quatre façanes de l'edifici. Els cantons es destaquen mitjançant motllures llises, mentre que una cornisa separa la segona i la tercera planta; un ràfec superior reforça la sensació d'horitzontalitat del conjunt.
Les obertures de les diferents plantes s'alineen verticalment i es disposen de manera simètrica. En alguns casos, les embocadures apareixen emmarcades per motllures llises, mentre que en altres no presenten cap ornamentació. Les finestres de la tercera planta es decoren totes amb una franja de rajola vista.
La torre mirador, adossada al costat esquerre de l'edifici principal, presenta una articulació formal similar a la de les façanes de la casa. Amb els cantons ressaltats per bandes llises, la seua alçada s'estructura en tres cossos diferenciats.[5]
La capella, situada contigua a la torre, presenta una façana de gran senzillesa ornamental que, no obstant això, evoca l'arquitectura neobarroca. El frontis s'emmarca amb dues pilastres de rajola vista, rematades amb boles decoratives, i l'accés queda destacat per un llenç del mateix material, sobre el qual corre una motllura amb orelleres que sosté un pinacle.[5]
Davant la façana principal s'estén un jardí que ha patit diverses transformacions al llarg del temps. Actualment, només es conserven algunes espècies vegetals, l'estructura metàl·lica del passeig d'accés i el tancament format per una balustrada de formigó. També s'hi localitzen alguns bancs d'obra, revestits amb taulells de ceràmica de Manises amb motius neobarrocs.
La casa dels estatgers se situa a la part posterior del conjunt.[6]
Espècies ornamentals
- Arbres
Bibliografia
- Alvir i Ballester, Jordi Vicent. «Picanya, L'Horta». A: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament de Picanya. Toponímia dels pobles valencians, 2009 (Onomàstica i Toponímia).
- Besó Ros, Adrià. Ajuntament de Picanya. Els horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i paisatge. vol. 1, 1999 (Pont Vell - Estudis Locals). D.L. V-2046-1999.
- Vila-Belda Martí, Joaquin. Perifèric Edicions. Les alqueries de Picanya: des de l'inici del senyoriu fins al Nou Règim (Monografies de l'Horta Sud - IDECO Horta Sud). DL V-2755-2020. ISBN 978-84-949087-9-9.
Notes
- ↑ Al llibre «Les alqueries de Picanya, des de l'inici del senyoriu fins al Nou Règim», el situa a la partida de la Baixada Blanca.
Referències
- ↑ Alvir i Ballester, Jordi Vicent, 2009, p. 7-8.
- ↑ Vila-Belda Martí, 2020, p. 221.
- ↑ Serra Desfilis, Amadeo; Benito Goerlich, Daniel. Ajuntament de València. Eclecticismo tardío y Art Déco en la ciudad de València (1926-1936), 1996. ISBN 978-8488639912. OCLC 892236640
- 1 2 3 Besó Ros, Adrià, 1999, p. 78.
- 1 2 Besó Ros, Adrià, 1999, p. 79.
- ↑ Besó Ros, Adrià, 1999, p. 80.
- ↑ Besó Ros, Adrià, 1999, p. 85.