Joan Pich i Pon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Pich y Pon 1r març 1878 Barcelona |
| Mort | 21 maig 1937 París |
| 23 abril 1935 – 28 octubre 1935 ← Manuel Portela Valladares – Eduardo Alonso y Alonso → | |
| 13 gener 1935 – 30 octubre 1935 ← José Martínez Herrera – Francesc Jaumar i de Bofarull → | |
| 10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |
| 22 juny 1919 – 2 octubre 1920 ← Macià Mallol i Bosch – Joan Caballé i Goyeneche → Circumscripció electoral: districte electoral de Gandesa | |
| 10 març 1918 – novembre 1923 Circumscripció electoral: Tarragona | |
| 1905 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Republicà Radical |
| Premis | |
Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937)[1] fou un polític i empresari català. Es feu famós popularment per les seves relliscades verbals, que hom anomenà piquiponades.[2]
Biografia
Nasqué en el si d'una família modesta i començà a treballar d'electricista. Progressivament anà enriquint-se i ascendint en l'escala social, gràcies a l'empresa d'electricitat que fundà. Més tard inicià una carrera política que el portaria al capdavant de la societat barcelonina.
De filiació lerrouxista, Pich i Pon fou membre del Partit Republicà Radical des de la fundació. Esdevingué regidor de l'Ajuntament de Barcelona des de 1905 i fou diputat provincial entre 1907 i 1911. Tornà a ser regidor (1912-1915) i el 1919 presidí la Cambra de la Propietat Urbana. El 1918 fou elegit senador per la província de Tarragona i el 1919 diputat a Corts per Gandesa. Fou comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 amb Francesc Cambó. Durant la República fou sots-secretari de Marina (1934), alcalde de Barcelona (gener-octubre de 1935) i governador general interí de Catalunya (1935).
La implicació en l'escàndol de l'estraperlo li comportà un gran descrèdit polític que el va obligar a dimitir dels seus càrrecs.[3] El 1936, en començar la Guerra Civil, s'exilià a París, on va morir al cap d'un any.
Piquiponades
En la seva trajectòria política, Pich i Pon no va destacar com a gran orador. Ans al contrari, fou proverbial l'ús inadequat que feia de moltes paraules, cosa que comportà que algunes de les seves frases es fessin famoses. Aquests lapsus o errades còmiques reberen el nom de «piquiponades» (també escrit «pich-i-ponades» o «piquiponianes») i foren objecte d'un bon nombre d'obres, com ara La divertida incultura. Antologia de disbarats de Josep M. Albaigès, llibre editat el 1991.
Algunes piquiponades:
| « | El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac | » |
| — Joan Pich i Pon[4] | ||
| « | (La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre ! | » |
| — Joan Pich i Pon[4] | ||
| « | (Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico | » |
| — Joan Pich i Pon[4] | ||
Referències
- ↑ «Naixements any 1878. Registre núm 1207 (pdf pàg. 11-12)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 01-03-1878.
- ↑ Juan Pich i Pon, ‘asombroso’ alcalde de Barcelona, La Vanguardia, 11 de gener de 2020
- ↑ El alcalde de Barcelona que era analfabeto y terminó jugándose su puesto en la ruleta: «No sé escribir pero sí hacer dinero», ABC, 4 de novembre de 2023
- 1 2 3 4 5 Amela, Víctor-M. «"El peor tirano fue Tirano de Bergerac', dijo Pich i Pon"». La Vanguardia. La Contra, 28-04-2011.

