Joan Pich i Pon

Plantilla:Infotaula personaJoan Pich i Pon
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan Pich y Pon Modifica el valor a Wikidata
1r març 1878 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 1937 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Governador general de Catalunya
23 abril 1935 – 28 octubre 1935
← Manuel Portela Valladares – Eduardo Alonso y Alonso →
100è Batlle de Barcelona
13 gener 1935 – 30 octubre 1935
← José Martínez Herrera – Francesc Jaumar i de Bofarull →
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Diputat a Corts
22 juny 1919 – 2 octubre 1920
← Macià Mallol i Bosch – Joan Caballé i Goyeneche →
Circumscripció electoral: districte electoral de Gandesa
Senador al Senat espanyol
10 març 1918 – novembre 1923
Circumscripció electoral: Tarragona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1905 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937)[1] fou un polític i empresari català. Es feu famós popularment per les seves relliscades verbals, que hom anomenà piquiponades.[2]

Biografia

Nasqué en el si d'una família modesta i començà a treballar d'electricista. Progressivament anà enriquint-se i ascendint en l'escala social, gràcies a l'empresa d'electricitat que fundà. Més tard inicià una carrera política que el portaria al capdavant de la societat barcelonina.

De filiació lerrouxista, Pich i Pon fou membre del Partit Republicà Radical des de la fundació. Esdevingué regidor de l'Ajuntament de Barcelona des de 1905 i fou diputat provincial entre 1907 i 1911. Tornà a ser regidor (1912-1915) i el 1919 presidí la Cambra de la Propietat Urbana. El 1918 fou elegit senador per la província de Tarragona i el 1919 diputat a Corts per Gandesa. Fou comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 amb Francesc Cambó. Durant la República fou sots-secretari de Marina (1934), alcalde de Barcelona (gener-octubre de 1935) i governador general interí de Catalunya (1935).

La implicació en l'escàndol de l'estraperlo li comportà un gran descrèdit polític que el va obligar a dimitir dels seus càrrecs.[3] El 1936, en començar la Guerra Civil, s'exilià a París, on va morir al cap d'un any.

Piquiponades

En la seva trajectòria política, Pich i Pon no va destacar com a gran orador. Ans al contrari, fou proverbial l'ús inadequat que feia de moltes paraules, cosa que comportà que algunes de les seves frases es fessin famoses. Aquests lapsus o errades còmiques reberen el nom de «piquiponades» (també escrit «pich-i-ponades» o «piquiponianes») i foren objecte d'un bon nombre d'obres, com ara La divertida incultura. Antologia de disbarats de Josep M. Albaigès, llibre editat el 1991.

Algunes piquiponades:

« El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac »
— Joan Pich i Pon[4]
« (Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano ! »
— Joan Pich i Pon[4]
« (Parlant del caviar) ... huevos de centurión ! »
— Joan Pich i Pon[4]
« (La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre ! »
— Joan Pich i Pon[4]
« (Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico »
— Joan Pich i Pon[4]

Referències

Vegeu també