Josep Collaso i Gil
Josep Collaso i Gil (Sant Gervasi de Cassoles, 7 d'agost de 1857 - Barcelona, 7 d'abril de 1926)[1][2] fou un polític i filantrop català, fill de Pere Collaso i Gil.[3]
Biografia
Fill de Pere Collaso i Gil, natural de l'Havana, que va ser senador espanyol[4] i Rosa Gil i Martinez natural de Matanzas,[1] tenia un gran patrimoni immobiliari a Barcelona (vegeu Casa Collaso). Era soci de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, de Foment del Treball Nacional, de l'Ateneu Barcelonès i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.[5]
Pertanyia al Partit Liberal Fusionista i en fou elegit diputat pel districte de Vilafranca del Penedès a les eleccions generals espanyoles de 1886 i pel de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1898. També fou diputat de la diputació de Barcelona en 1882 i senador per la província de Barcelona el 1901-1902, 1905-1907 i senador vitalici des de 1908.[6]
Considerat l'home de confiança de Segismundo Moret y Prendergast a Barcelona, va ser alcalde de Barcelona el 1894-1895, 1896-1897, 1909-1910 i 1913 (abril-novembre). Durant la direcció del comte de Romanones fou el cap del Partit Liberal a Barcelona- També fou senador per la província de Barcelona el 1901, 1902, 1905-1907 i Senador vitalici des de 1908.[7]


Va fundar la primera escola municipal i aquesta seguí el mètode Montessori; també va introduir la higiene a les escoles. Com a filantrop fundà l'Associació Amics dels Pobres. En morir va deixar un llegat a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i també per a la construcció del Grup Escolar Collaso i Gil, inaugurat en època republicana.
Referències
- 1 2 «Expediente personal del Senador José Collaso Gil.». Senado de España.
- ↑ «esquela». La Vanguardia, 15-04-1926, p. 2.
- ↑ «Josep Collaso i Gil». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Expediente personal del senador D. Pedro Collaso y Gil, por la provincia de Barcelona y vitalicio». Senado de España, 1871-1887. [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.144. ISBN 978-84-9850-461-3.
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
- ↑ Fitxa del Senat



