John Charles Fields

John Charles Fields

Biografia
Naixement	14 maig 1863 Hamilton (Canadà)
Mort	9 agost 1932 (69 anys) Toronto (Canadà)
Sepultura	Cementiri de Hamilton (Ontario) 43° 16′ 18″ N, 79° 53′ 16″ O / 43.27158°N,79.88789°O / 43.27158; -79.88789
President Royal Canadian Institute
1919 – 1925 ← John Murray Clark – John James Richard Macleod →
Dades personals
Formació	University College (1880–1884) Universitat Johns Hopkins (1880–1887) Hamilton Collegiate Institute (–1880)
Tesi acadèmica	Symbolic Finite Solutions and Solutions by Definite Integrals of the Equation ${\displaystyle {\frac {d^{n}y}{dx^{n}}}=x^{m}y}$ (1886)
Activitat
Ocupació	matemàtic
Ocupador	Universitat de Toronto (1902–1932) Allegheny College (1889–1892) Universitat Johns Hopkins (1887–1889)
Membre de	Royal Society Royal Society del Canadà Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de Rússia
Obra
Obres destacables (1936) Medalla Fields
Estudiant doctoral	Samuel Beatty
Localització dels arxius	Servei de Gestió d'Arxius i Registres de la Universitat de Toronto
Família
Pares	John Charles Fields i Harriet Bowes
Premis
Membre de la Royal Society  Membre de la Societat Reial del Canadà

John Charles Fields FRS,^[1] (Hamilton, Ontario, 14 de maig de 1863 - Toronto, Ontario, 9 d'agost de 1932) va ser un matemàtic canadenc que va crear les bases per instituir el premi conegut com la Medalla Fields, atorgada a l'exercici extraordinari en ciències matemàtiques. Lliurada per primera vegada el 1936, la Unió Matemàtica Internacional s'encarrega de concedir-la des de 1950 a entre 2 i 4 matemàtics menors de 40 anys, cada 4 anys, al Congrés Internacional de Matemàtiques.

Es va graduar al Hamilton Collegiate Institute el 1880,^[2] i més tard, el 1884, a la Universitat de Toronto,^[3] moment en el qual es va traslladar als Estats Units per continuar els seus estudis a la Universitat Johns Hopkins, a Baltimore, Maryland.^[4] El 1886, la seva tesi titulada "Solucions Simbòliques Finites i Solucions per Integrals Definides de l'Equació ${\displaystyle {\frac {d^{n}y}{dx^{n}}}=x^{m}y}$", va ser publicada a l'American Journal of Mathematics. Va rebre el seu doctorat el 1887.

Es va quedar com a professor a la Universitat Johns Hopkins durant dos anys, després d'aquest període va anar a Meadville, Pennsilvània, on va ingressar com a membre del claustre de l'Allegheny College. Desil·lusionat per l'estat de la investigació matemàtica de l'època als Estats Units, el 1891 va viatjar a Europa, romanent principalment a Berlín, Göttingen i París, on va conèixer i treballar amb alguns matemàtics de renom d'aquell temps, com ara Karl Weierstrass, Felix Klein, Ferdinand Georg Frobenius i Max Planck.^[5] A més a més, va conèixer a Gösta Mittag-Leffler, amb qui va mantenir una estreta amistat. En aquest moment, va començar a publicar articles sobre un tema nou per a ell: les funcions algebraiques, que demostraria amb el temps ser el camp d'investigació més fructífer de la seva carrera.

Fields va tornar al Canadà el 1902, per treballar a la Universitat de Toronto. De retorn a la seva terra natal, es va dedicar a elevar el nivell de les matemàtiques en cercles tant acadèmics com a públics.^[6] Va pressionar al govern d'Ontario i va obtenir un subsidi de 75.000 dòlars anuals, amb el qual va ajudar a crear el Consell Nacional Canadenc per a la Investigació, i la Fundació per a la Investigació d'Ontario.

El 1907, va ser elegit membre de la Royal Society del Canadà, i el 1913 de la Royal Society de Londres. A més a més, va ser president del Royal Canadian Institute de 1919 a 1925, temps en el qual va tractar de portar l'organització a ser un centre líder en la investigació. Els seus esforços van portar al fet que Toronto es convertís en la seu del Congrés Matemàtic Internacional el 1924.^[7]

Charles Fields és conegut, més que per les seves investigacions, per ser el personatge darrere de la creació del que és considerat com a premi Nobel de les matemàtiques: la Medalla Fields. Va tenir la idea del premi a finals de la dècada dels anys vint, però per problemes de salut, mai ho va veure acomplert: Les primeres medalles Fields es van concedir el 1936.^[8] Després d'estar 3 mesos malalt, va morir el 1932 als 69 anys, deixant en el seu testament 47.000 dòlars per al fons de la Medalla Fields.

• Riehm, Elaine McKinnon; Hoffman, Frances. Turbulent Times in Mathematics: The Life of J.C. Fields and the History of the Fields Medal (en anglès). American Mathematical Society, 2011. ISBN 978-0-8218-6914-7. 
• Synge, John Lighton «John Charles Fields, 1863 - 1932» (en anglès). Obituary notices of Fellows of the Royal Society, Vol. 1, Num. 2, 1933, p. 131-138. DOI: 10.1098/rsbm.1933.0010. ISSN: 1479-571X.
• Tropp, Henry S «The origins and history of the fields medal» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 3, Num. 2, 1976, p. 167-181. DOI: 10.1016/0315-0860(76)90033-1. ISSN: 0315-0860.
• Zitarelli, David E. «Research in Canada». A: David E. Zitarelli, Della Dumbaugh, Stephen F. Kennedy (eds.). A History of Mathematics in the United States and Canada. Volum 2 (en anglès). American Mathematical Society, 2022, p. 235-257. ISBN 978-1-4704-6730-2. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Charles Fields» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Tropp, Henry S. «Fields, John Charles» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 juliol 2026].
• Barnes, Marcus Emmanuel. «John Charles Fields: a sketch of his life and mathematical work» (en anglès). Simon Fraser University, 2007. [Consulta: 11 gener 2019].