Va néixer al barri de Barracas però al poc temps la família es va mudar a Lanús. Fill de mare espanyola i pare italià li deu la seva passió per l'art a un oncle calabrès. Va estudiar en una escola secundària industrial i després va començar a estudiar Enginyeria. Però va trobar la seva vocació quan va veure a Vittorio Gassman a L'uomo dal fiore en bocca.
Va deixar la facultat i va entrar al Conservatori d'Art Dramàtic, d'on va diplomar amb un de les millors mitjanes, situació que li va permetre formar part de la Comèdia Nacional al Teatro Nacional Cervantes.
De seguida, van néixer els seus fills grans: Camila i Federico, fruit del primer matrimoni. Marrale es va divorciar. Va tenir un romanç d'alguns anys amb l'actriu María Socas, però la parella es va truncar. A la fi, va començar una relació amb Fernanda Guerrero —assistent social, filla de l'actriu Dorys del Valle i del director Pancho Guerrero—, mare dels seus fills més petits: Franco i Luciano.
Als començaments, per poder subsistir, Marrale va treballar a l'ex Segba i 11 anys a Gas del Estado. Fins que entrats els anys vuitanta, va coincidir amb Boda blanca en teatre i Hombres en pugna a ATC. Va renunciar a l'oficina, però la continuïtat actoral va trigar a arribar. I ho va fer amb alguns programes unitaris i telenovel·les. Els anys noranta van ser, definitivament, dels més destacables de la seva carrera.[1][2][3][4]
(79 anys)
