Jupiter Icy Moon Explorer

Infotaula vol espacialJupiter Icy Moon Explorer
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda planetària i orbitador Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Espacial Europea Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA IDJUICE Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT56176 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantAirbus Defence and Space Modifica el valor a Wikidata
Massa
5.963 quilograms Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data14 abril 2023
LlocELA-3, Port Espacial Europeu de Kourou Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAriane 5 ECA Modifica el valor a Wikidata
ContractistaArianespace Modifica el valor a Wikidata
X: ESA_JUICE Modifica el valor a Wikidata

El JUpiter ICy Moon Explorer (JUICE) és una nau espacial de l'Agència Espacial Europea (ESA) que visitarà el sistema jovià, en particular l'estudi de tres llunes de Júpiter; Ganimedes, Cal·listo, i Europa.[1] Aquests mons es caracteritzen per tenir cossos significants d'aigua líquida sota de les seves superfícies, com a entorns potencialment habitables. La selecció de la missió per al possible llançament en el punt L1 en el marc del programa científic Cosmic Vision de l'ESA va ser anunciat el 2 de maig de 2012.[2] En juliol de 2015, Airbus Defence and Space va ser seleccionat com a Contractista Principal per dissenyar i muntar la sonda.[3] Finalment, el 9 de desembre de 2015, l'ESA i Airbus Defense and Space van signar un contracte de 350 milions d'euros per construir la sonda.[4]

Finalment el 14 d'abril de 2023 es va enlairar des de les instal·lacions de l'ESA a la Guaiana Francesa la missió JUICE, que trigarà 8 anys en arribar al planeta gasós més gran del sistema solar i s'estarà 3 anys més explorant les tres llunes.[5]

JUICE és la primera missió interplanetària a un planeta extern del Sistema Solar que no s'ha llançat pels Estats Units d'Amèrica i la primera també que preveu posar en òrbita una sonda espacial en una altra lluna diferent de la terrestre, concretament Ganimedes.[6][7] S'espera que arribi a Júpiter al juliol de 2031 després de quatre assistències gravitatòries i vuit anys de viatge.[8][9] Al desembre de 2034, la nau espacial entrarà en òrbita al voltant de Ganimedes per realitzar la seva missió científica.[8]

El seu període d'operacions se superposarà amb l'Europa Clipper de la NASA, que fou llançat a l'espai l'octubre de 2024.[10]

Nau espacial

Els principals motors propulsors de la nau espacial estan relacionats amb la seva llarga distància al sol, l'ús d'energia solar i l'entorn amb fortes radiacions de Júpiter. Les insercions en l'òrbita de Júpiter i Ganimedes i el gran nombre de maniobres de sobrevol (més de 25 assistències gravitatòries i dos sobrevols sobre Europa) requereixen que la nau espacial dugui propulsors químics.[11] La capacitat total delta-V de la nau espacial és aproximadament de 2.700 metres per segon.[12]

Juice dins les instal·lacions de l'Astrolabi Espacial de Defensa d'Airbus, 2023

Juice té una antena d'alta capacitat de 2,5 metres de diàmetre i una antena de capacitat mitjana. Amb elles, és possible baixar 2 Gb cada dia amb antenes per a l'espai profond situades sobre la superfície terrestre. La seva capacitat d'emmagatzematge de dades abord és d'1.25 Tb.

El motor principal de Juice és un propulsor de 425 Newtons. La nau espacial s'estabilitza en tres eixos mitjançant rodes d'impuls. Un blindatge contra la radiació de Júpiter s'utilitza per protegir els instruments electrònics de bord[12]).

Els instruments científics de la Juice tenen una massa de 280 kg i inclouen, entre d'altres, el sistema de càmeres JANUS, l'espectròmetre d'imarges infraroges i visibles MAJIS, l'espectrògraf d'imatges ultravioletes UVS, la sonda de radar RIME, l'altímetre làser GALA, el magnetòmetre J-MAG, el paquet de plasma i particles PEP, el paquet de ciència de ràdio 3GM i el monitor de radiacions RADEM.

Objectius científics

Imatge de Ganimedes presa des de la nau espacial Galileo
Secció de la superfície gelada de la lluna Europa

L'orbitador JUICE realitzarà detallades investigacions del satèl·lit Ganimedes i avaluarà el seu potencial per allotjar vida. Investigacions dels satèl·lits Europa i Cal·listo completaran la radiografia comparativa d'aquestes llunes galileanes.[13] Es creu que les tres llunes contenen oceans d'aigua líquida en el seu interior, i això és un tema central per entendre l'habitabilitat dels mons gelats.

Els principals objectius científics per Ganimedes i, en menor dimensió per Cal·listo, són els següents:[13]

  • Caracterització de les capes oceàniques i detecció de possibles reserves d'aigua sota la superfície.
  • Cartografia compositiva, geològica i topogràfica de la superfície.
  • Estudi de les propietats físiques de les crostes gelades.
  • Caracterització de la distribució de la massa interna i de la dinàmica i evolució del seu interior.
  • Investigació de la tènue atmosfera de Ganimedes.
  • Estudi del camp magnètic intrínsec de Ganimedes i llurs interaccions amb la magnetosfera de Júpiter.

A Europa, el focus es concentra en l'estudi de la química essencial per a la vida, incloent molècules orgàniques, i en entendre la formació de trets superficials i la composició del material que no es troba en forma de gel d'aigua. Addicionalment, JUICE subministrarà el primer sondeig del subsol de la lluna, incloent la primera determinació del gruix mínim de la crosta gelada sobre les regions més recentment volcàniques.

Observacions més distants en l'espai seran dutes a terme amb relació a diversos petits satèl·lits irregulars i Io, la lluna més activa des d'un punt de vista volcànic.

Itinerari de viatge

Enlairament

Juice va ser llançada a l’espai el 14 d’abril de 2023 des del Centre Espacial de la Guaiana amb un coet Ariane 5 europeu. Aquest va ser l’últim llançament d’una missió científica de l’ESA amb aquest vehicle,[14] i el penúltim llançament del coet en general.

El llançament estava previst inicialment per al 13 d’abril de 2023, però es va ajornar a causa del mal temps. L’endemà, un segon intent de llançament va tenir èxit, amb l’enlairament a les 12:14:36 UTC. Després que la nau es separés del coet, va establir una connexió de ràdio satisfactòria amb la Terra a les 13:04 UTC. Els panells solars de Juice es van desplegar aproximadament mitja hora més tard, fet que va portar l’ESA a considerar el llançament un èxit.[14]

Durant la fase de posada en servei posterior al llançament, l’antena RIME no es va desplegar correctament del seu suport de muntatge.[15] Després de diverses setmanes d’intents per alliberar l’instrument, finalment es va desplegar amb èxit el 12 de maig del mateix any.[16]

Sobrevol al sistema Terra-Lluna

L’agost de 2024, Juice va realitzar la seva primera assistència gravitatòria, quan va passar a prop de la Lluna i, després, de la Terra, convertint-se en la primera nau espacial que efectuava una maniobra d’aquest tipus utilitzant tots dos cossos celestes. L’aproximació màxima a la Lluna es va produir a les 21:15 UTC del 19 d’agost, fet que va incrementar la velocitat de la nau en 0,9 km/s respecte del Sol, enviant-la en direcció a la Terra. L’aproximació màxima a la Terra es va produir a les 21:56 UTC del 20 d’agost. Això va reduir la velocitat de la nau en 4,8 km/s respecte del Sol, enviant-la cap a Venus per a la següent assistència gravitatòria prevista per a l’agost de 2025. En total es van estalviar fins a 150 kg de combustible, i es va desviar la nau en un angle de 100° respecte de la seva trajectòria abans del sobrevol.[17]

Durant aquesta maniobra, Juice va posar a prova molts dels seus instruments científics. Tots 10 instruments van estar actius durant el pas prop de la Lluna, i vuit durant el pas prop de la Terra. La càmera JANUS va capturar imatges d’alta resolució de la Lluna i de la Terra.[17] Els instruments MAJIS i SWI van detectar les signatures químiques esperades, que indiquen vida a la Terra, i MAJIS també va proporcionar mapes de temperatura detallats.[18][19] Dos sensors del paquet Particle Environment Package (PEP) van realitzar imatges i mesures in situ del núvol de partícules carregades que envolta la Terra.[20] El radar RIME va obtenir una imatge d’una zona de la superfície lunar visible també a la famosa fotografia Earthrise, presa el 1968 durant la missió Apollo 8.[21]

Sobrevol a Venus

El 16 de juliol de 2025, durant un període crític abans del sobrevol previst de Venus, Juice va experimentar una anomalia de comunicacions que va interrompre temporalment el contacte amb la Terra. Després de gairebé 20 hores d’esforços de recuperació, l’ESOC i Airbus van aconseguir resoldre el problema i van identificar-ne la causa principal, relacionada amb un reinici programat del temporitzador intern de la nau. Els plans per al sobrevol van romandre inalterats,[22] i Juice va sobrevolar Venus amb èxit el 31 d’agost de 2025, amb una aproximació mínima de 5.088 km sobre la superfície venusiana a les 05:28 UTC. Va efectuar una assistència gravitatòria que va augmentar la seva velocitat en 5,1 km/s i la va enviar cap al seu segon vol de sobrevol de la Terra, previst per al setembre de 2026. A causa de les limitacions tèrmiques (flux solar de 3.000 W/m² prop de Venus enfront de 50 W/m² prop de Júpiter), no es van planificar observacions científiques ni d’imatge durant el sobrevol de Venus, i la nau va utilitzar la seva antena d’alt guany com a escut tèrmic, orientant-la cap al Sol.[23]

Observacions de 3I/ATLAS

El cometa interestel·lar 3I/ATLAS, descobert el juliol de 2025 com el tercer objecte d'origen interestel·lar conegut dins del Sistema Solar, va fer la seva aproximació màxima al Sol l’octubre de 2025. Tanmateix, aquesta part de la seva trajectòria, que era justament quan s’esperava que mostrés una intensa activitat cometària, no era visible des dels telescopis terrestres perquè es trobava a l’altra banda del Sol. El setembre de 2025, l’ESA considerava que, de totes les seves naus interplanetàries, Juice era la que tenia les millors condicions per observar l’objecte durant la seva aproximació al Sol.[24][25]

L’ESA va ordenar a Juice que intentés observar 3I/ATLAS el novembre de 2025, a una distància de 0,428 ua, utilitzant les seves càmeres, espectròmetres, i un sensor de partícules. L’ESA també estudiava coordinar observacions amb espectrògraf ultraviolat amb la missió Europa Clipper de la NASA. Com que Juice havia de mantenir la seva antena d’alt guany orientada cap al Sol per actuar com a escut tèrmic durant el seu trajecte pel Sistema Solar interior, conegut com a “fase de creuer calent”, no s’esperava que les dades d’aquestes observacions arribessin a la Terra abans del febrer de 2026.[25][24][26] Les ordres per a les observacions es van preparar a l’ESOC.

Les observacions es van dur a terme entre el 2 i el 25 de novembre de 2025. S’esperava que les limitacions tèrmiques restringissin les observacions a no més de 30 minuts diaris, amb l’excepció del Particle Environment Package (PEP), que va funcionar de manera contínua durant dotze dies. El calendari final d’observació incloïa sis intervals de 45 minuts i un interval final de 4 hores. Les observacions van generar 11,18 Gigabits de dades. L’aproximació màxima entre el cometa i la nau es va produir el 4 de novembre de 2025.[26]

A principis de desembre de 2025, l’ESA va publicar una imatge preliminar de 3I/ATLAS presa el 2 de novembre de 2025 per la càmera de navegació (NavCam) de Juice. La fotografia mostrava la cua del cometa, així com les cues de plasma i de pols.[27][28] La nau va entrar en la “fase de creuer fred” del seu vol a mitjans de gener de 2026, i les dades d’observació de cinc instruments —JANUS, MAJIS, SWI, PEP i UVS— van arribar a la Terra en dues transmissions d’11 hores els dies 17 i 20 de febrer de 2026 mitjançant les antenes d’ESTRACK a New Norcia i Malargüe. La temporada d’observació de 3I/ATLAS va finalitzar oficialment el 20 de febrer de 2026 a les 18:21 UTC. L’ESA va publicar la primera de més de 120 imatges de 3I/ATLAS capturades pel sistema de càmeres JANUS el 26 de febrer de 2026.[29][30]

El 2 d’abril de 2026, l’ESA va presentar els primers resultats científics preliminars de les observacions. L’instrument MAJIS va mesurar que el 2 de novembre de 2025, 3I/ATLAS alliberava 2.000 kg d’aigua per segon, i que aquesta quantitat no havia disminuït significativament en les observacions efectuades deu dies més tard, el 12 de novembre de 2025. L’instrument SWI va detectar que la major part de l’aigua s’alliberava des del costat del cometa orientat cap al Sol i que una part substancial provenia de grans de pols gelats de la coma, i no directament del nucli. Les imatges UVS també van revelar que el gas i la pols del cometa s’estenien almenys 5 milions de km des del nucli. Les imatges de JANUS van revelar estructures febles dins de la coma del cometa i dues cues.[31][32]

Segon sobrevol de la Terra

A principis de març de 2026, quan Juice ja no necessitava utilitzar la seva antena d’alt guany com a escut solar, l’ESOC va dur a terme una sèrie de proves planificades de verificació d’orientació dels instruments de la nau, actualitzacions de programari, exercicis operatius i activitats de posada en servei.[33]

Trajectòria

Després del llançament, caldran múltiples assistències gravitatòries per situar Juice en una trajectòria cap a Júpiter:[14][34]

  • Sobrevol del sistema Terra–Lluna, completat l’agost de 2024[35]
  • Sobrevol de Venus, completat l’agost de 2025
  • Segon sobrevol de la Terra al setembre de 2026
  • Tercer i últim sobrevol de la Terra al gener de 2029

Juice travessarà dues vegades el cinturó d’asteroides. Es va proposar un sobrevol de l’asteroide (223) Rosa per a l’octubre de 2029, però es va eliminar del pla de missió per estalviar combustible per a la missió principal al sistema jovià.[36]

Les assistències gravitatòries dins del sistema jovià inclouen:

  • Inserció en òrbita de Júpiter i reducció de l’apocentre mitjançant múltiples assistències gravitatòries de Ganimedes
  • Reducció de velocitat amb assistències combinades de Ganimedes i Cal·listo
  • Increment de la inclinació orbital amb 10–12 assistències gravitatòries de Cal·listo

Instruments científics

El 21 de febrer de 2013, després d’un concurs, l’ESA va seleccionar 10 instruments científics[37] (més un experiment que utilitza el sistema de telecomunicacions de la nau espacial), desenvolupats per equips científics i d’enginyeria d’arreu d’Europa, amb participació dels Estats Units. El Japó també va contribuir amb diversos components per als instruments SWI, RPWI, GALA, PEP, JANUS i J-MAG, i facilitarà les proves.

Jovis, Amorum ac Natorum Undique Scrutator (JANUS)

El nom és llatí, i significa «observador integral de Júpiter, les seves relacions amoroses i la seva descendència».[38] És un sistema de càmeres destinat a obtenir imatges de Ganimedes i de les zones d’interès de la superfície de Cal·listo amb una resolució superior a 400 m/píxel (limitada pel volum de dades de la missió). Els objectius seleccionats s’investigaran amb alta resolució, amb una resolució espacial que anirà des de 25 m/píxel fins a 2,4 m/píxel, amb un camp de visió d'1,3°. El sistema incorpora 13 filtres pancromàtics, de banda ampla i de banda estreta, en l’interval de 0,36 μm a 1,1 μm, i ofereix capacitats d’imatge estereoscòpica. JANUS també permetrà relacionar les mesures espectrals, làser i de radar amb la geomorfologia, proporcionant així el context geològic global.

Moons and Jupiter Imaging Spectrometer (MAJIS)

Es tracta d’un espectrògraf d’imatge en l'espectre visible i l’infraroig que opera entre 0,5 μm i 5,56 μm, amb una resolució espectral de 3–7 nm. Observarà les característiques dels núvols de la troposfera i les espècies gasoses minoritàries de Júpiter, i investigarà la composició dels gels i minerals de les superfícies de les llunes gelades. La resolució espacial arribarà fins als 75 m a Ganimedes i aproximadament als 100 km a Júpiter.[39]

UV Imaging Spectrograph (UVS)

És un espectrògraf d’imatge que opera en el rang de longituds d’ona de 55–210 nm, amb una resolució espectral inferior a 0,6 nm. Caracteritzarà les exosferes i les aurores de les llunes gelades, inclosa la cerca de plomalls a Europa, i estudiarà l’atmosfera superior i les aurores de Júpiter. Pot assolir una resolució de fins a 500 m observant Ganimedes i de fins a 250 km observant Júpiter.

Sub-millimeter Wave Instrument (SWI)

Es tracta d’un espectròmetre que utilitza una antena de 30 cm i treballa en les bandes de 1080–1275 GHz i 530–601 GHz, amb un poder de resolució espectral d’aproximadament 10⁷. Estudiarà l’estratosfera i la troposfera de Júpiter, així com les exosferes i les superfícies de les llunes gelades.

Ganymede Laser Altimeter (GALA)

És un altímetre làser amb una mida de punt de 20 m i una resolució vertical de 10 cm a una altitud de 200 km. Està destinat a estudiar la topografia de les llunes gelades i les deformacions de marea de Ganimedes.

Radar for Icy Moons Exploration (RIME)

És un radar de penetració de gel que opera a una freqüència de 9 MHz (amb amplades de banda d’1 i 3 MHz), emesa per una antena de 16 m. S’utilitzarà per estudiar l’estructura del subsòl de les llunes jovianes fins a una profunditat de 9 km, amb una resolució vertical de fins a 30 m dins del gel.

Juice-Magnetometer (J-MAG)

JUICE estudiarà els oceans subterranis de les llunes gelades i la interacció entre el camp magnètic de Júpiter i el camp magnètic de Ganimedes mitjançant un magnetòmetre d’alta sensibilitat.

Particle Environment Package (PEP)

És un conjunt de sis sensors destinats a estudiar la magnetosfera de Júpiter i les seves interaccions amb les llunes jovianes. PEP mesurarà ions positius i negatius, electrons, gas neutre exosfèric, plasma tèrmic i àtoms neutres energètics presents en tots els dominis del sistema de Júpiter, en un rang d’energies que va d’1 meV a 1 MeV.

Radio and Plasma Wave Investigation (RPWI)

RPWI caracteritzarà l’entorn de plasma i les emissions de ràdio al voltant de la nau espacial. Està format per quatre experiments: GANDALF, MIME, FRODO i JENRAGE. Utilitzarà quatre sondes de Langmuir, cadascuna muntada a l’extrem d’un braç dedicat i sensible fins a 1,6 MHz, per caracteritzar el plasma, així com receptors que cobreixen el rang de freqüències de 80 kHz a 45 MHz per mesurar les emissions de ràdio.[40] Aquest instrument és conegut, entre altres coses, perquè incorpora el personatge Sonic the Hedgehog com a part del seu logotip.[41][42]

Gravity and Geophysics of Jupiter and Galilean Moons (3GM)

3GM és un paquet de radiociència compost per un transponedor Ka i un oscil·lador ultraestable. S’utilitzarà per estudiar el camp gravitatori de Ganimedes (fins a 10 graus), determinar l’extensió dels oceans interns de les llunes gelades i investigar l’estructura de les atmosferes neutres i les ionosferes de Júpiter (entre 0,1 i 800 mbar) i de les seves llunes. També incorpora un rellotge atòmic construït a Israel que «mesurarà petites oscil·lacions en un feix de ràdio».[43][44]

Planetary Radio Interferometer and Doppler Experiment (PRIDE)

Aquest experiment generarà senyals específics que seran transmesos per l’antena de JUICE i rebuts mitjançant interferometria de base molt llarga (VLBI), amb l’objectiu de realitzar mesures de gran precisió dels camps gravitatoris de Júpiter i de les seves llunes gelades.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ ESA - Selection of the L1 mission - April 17, 2012
  2. ↑ «Esa selects 1bn-euro Juice probe to Jupiter». BBC News Online, 2 maig 2012 [Consulta: 2 maig 2012].
  3. ↑ «Preparing to build ESA's Jupiter mission». ESA. ESA, 17 juliol 2015 [Consulta: 17 juliol 2015].
  4. ↑ «Airbus Defence and Space signs €350M contract to develop and build JUICE spacecraft, ESA’s next life-tracker inside the Solar System» (en anglès). Airbus, desembre 2015. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2015. [Consulta: 11 desembre 2015].
  5. ↑ «S'enlaira la missió JUICE, que vol buscar vida a les llunes de Júpiter». 324cat, 14-04-2023. [Consulta: 14 abril 2023].
  6. ↑ «ESA's Juice lifts off on quest to discover secrets of Jupiter's icy moons» (en anglès). ESA. Arxivat de l'original el 14 April 2023. [Consulta: 16 abril 2023].
  7. ↑ «JUICE. Searching for life on Jupiter's icy moons». www.airbus.com, 27 octubre 2021. Arxivat de l'original el 13 April 2023. [Consulta: 16 abril 2023].
  8. 1 2 «Juice's journey and Jupiter system tour». ESA, 29 març 2022. Arxivat de l'original el 24 September 2022. [Consulta: 3 abril 2022].
  9. ↑ «JUpiter ICy moons Explorer (JUICE)». NASA Space Science Data Coordinated Archive. NASA, 28 octubre 2021. Arxivat de l'original el 10 November 2021. [Consulta: 10 novembre 2021].
  10. ↑ «Juice and Europa Clipper: Dream team to Jupiter» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 20 agost 2025].
  11. ↑ «JUICE—Spacecraft». ESA Science & Technology. European Space Agency, 16 març 2012. Arxivat de l'original el 10 May 2013. [Consulta: 20 abril 2012].
  12. 1 2 «ESA/SRE(2014)1 JUICE definition study report (Red Book)» (en anglès). ESA. [Consulta: 1r maig 2024].
  13. 1 2 «JUICE—Science objectives». ESA Science & Technology. European Space Agency, 16 març 2012. Arxivat de l'original el 8 June 2013. [Consulta: 20 abril 2012].
  14. 1 2 3 «ESA’s Juice lifts off on quest to discover secrets of Jupiter’s icy moons» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  15. ↑ «Work continues to deploy Juice RIME antenna» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  16. ↑ «Juice’s RIME antenna breaks free» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  17. 1 2 «Juice rerouted to Venus in world’s first lunar-Earth flyby» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  18. ↑ «Juice confirms that Earth is habitable» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  19. ↑ News, Stefanie Waldek published in. «ESA's JUICE spacecraft confirmed Earth is habitable. Here's why» (en anglès), 18-09-2024. [Consulta: 26 maig 2026].
  20. ↑ «Juice images the cloud of charged particles around Earth» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  21. ↑ iain.todd@ourmedia.co.uk. «Jupiter-bound spacecraft tests its instruments on our Moon, on the same patch as the iconic Apollo Earthrise image» (en anglès), 26-07-2025. [Consulta: 26 maig 2026].
  22. ↑ «Juice team resolves anomaly on approach to Venus» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  23. ↑ Sarri, Giuseppe. «JUICE FlyBy of Venus: Spacecraft Survives Hellish Heat on the Way to Icy Moons» (en anglès americà), 01-09-2025. [Consulta: 26 maig 2026].
  24. 1 2 «ESA’s Mars and Jupiter missions observe comet 3I/ATLAS» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  25. 1 2 iain.todd@ourmedia.co.uk. «Interstellar comet 3I/ATLAS could soon be seen by spacecraft at Mars, Jupiter and the Sun, scientists say» (en anglès), 01-10-2025. [Consulta: 26 maig 2026].
  26. 1 2 «A rare encounter: How Juice came to observe 3I/ATLAS» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  27. ↑ Alaieva, Liliia. «JUICE probe observed activity from interstellar comet 3I/ATLAS» (en anglès americà), 08-12-2025. [Consulta: 26 maig 2026].
  28. ↑ «Comet 3I/ATLAS shows activity in Juice navigation camera teaser» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  29. ↑ «First glimpse of comet 3I/ATLAS from Juice science camera» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  30. ↑ Rabie, Passant. «Jupiter Mission Captures Rare Shot of Interstellar Comet 3I/Atlas on Its Way Out» (en anglès americà), 27-02-2026. [Consulta: 26 maig 2026].
  31. ↑ «Five things Juice has revealed about Comet 3I/ATLAS» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  32. ↑ iain.todd@ourmedia.co.uk. «Interstellar comet 3I/ATLAS spewed 70 swimming pools of water every day as it flew past the Sun» (en anglès), 13-04-2026. [Consulta: 26 maig 2026].
  33. ↑ «#esoc #juice #estrack | ESA Operations, Engineering & Space Safety» (en anglès). LinkedIn. Arxivat de l'original el 2026-03-14.
  34. ↑ «Juice’s journey and Jupiter system tour» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2026].
  35. ↑ iain.todd@ourmedia.co.uk. «ESA Juice images of Earth and Moon, August 2024 flyby» (en anglès), 21-08-2024. [Consulta: 26 maig 2026].
  36. ↑ Warren, Haygen. «As launch approaches, JUICE project manager discusses trajectories and science» (en anglès americà), 20-03-2023. [Consulta: 26 maig 2026].
  37. ↑ JUICE
  38. ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2023-04-07. [Consulta: 2 juny 2026].
  39. ↑ Poulet, F.; Piccioni, G.; Langevin, Y.; Dumesnil, C.; Tommasi, L. «Moons and Jupiter Imaging Spectrometer (MAJIS) on Jupiter Icy Moons Explorer (JUICE)» (en anglès). Space Science Reviews, 220, 3, 19-03-2024, p. 27. DOI: 10.1007/s11214-024-01057-2. ISSN: 1572-9672.
  40. ↑ «Payload and Spacecraft - JUICE - Cosmos» (en anglès britànic). [Consulta: 2 juny 2026].
  41. ↑ «木星氷衛星探査機に搭載の電波観測装置が「ソニック・ザ・ヘッジホッグ」と共に木星へ｜お知らせ｜東北大学大学院理学研究科・理学部» (en japonès). [Consulta: 2 juny 2026].
  42. ↑ Plunkett, Luke. «Actual Space Mission Picks Sonic The Hedgehog As An Official Mascot» (en anglès americà), 03-10-2019. [Consulta: 2 juny 2026].
  43. ↑ «Israeli Instrument Bound for Jupiter - Weizmann Wonder Wander - News, Features and Discoveries» (en anglès), 07-01-2016. [Consulta: 2 juny 2026].
  44. ↑ «ESA will launch JUICE to Jupiter, with Israeli technologies and scientific research» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-12-15. [Consulta: 2 juny 2026].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.