Karl Rohn
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Karl Friedrich Wilhelm Rohn  28 gener 1855 Schwanheim (Gran ducat de Hessen i del Rin) | ||
| Mort | 4 agost 1920 (65 anys) Leipzig (República de Weimar) | ||
| Sepultura | Cementiri del Sud 51° 18′ 33″ N, 12° 24′ 45″ E / 51.30919°N,12.4125°E | ||
| Formació | Universitat de Múnic (1875–1878) Universitat de Leipzig (1874–1875) Universitat Tècnica de Darmstadt (1872–1874) | ||
| Tesi acadèmica | Betrachtungen über die Kummersche Fläche und ihren Zusammenhang mit den hyperelliptischen Funktionen p=2 (1878 ) | ||
| Director de tesi | Felix Klein | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Geometria | ||
| Lloc de treball | Leipzig | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat de Leipzig (1904–1920) Universitat Tècnica de Dresden (1887–1904) Universitat de Leipzig (1879–1887) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Oskar Becker, Wilhelm Müller, Fritz Neiss, Willi Reinhold Seifert, Wilhelm Harzer, Karl Rosenhauer, Ewald Pickert, Rudolf Förster, Heinrich Pahner, Georg Simmen, Otto Schulz, Max Petri i Waldemar Feyer | ||
 | |||
Karl Rohn (Schwanheim, 28 de gener de 1855 - Leipzig, 4 d'agost de 1920) va ser un matemàtic alemany, especialitzat en geometria.
Vida i obra
Rohn va fer els estudis secundaris al Bensheim Gymnasium i va començar els seus estudis d'enginyeria als 17 anys a la Universitat Tècnica de Darmstadt, on va rebre la influència d'Alexander von Brill. El 1874 va estudiar un any a la universitat de Leipzig i a partir de l'any següent a la de Múnic, en la qual va obtenir el doctorat el 1878, sota la direcció de Felix Klein.[1] També en aquesta època va col·laborar dissenyant diferents models de superfícies de Kummer, tasca que supervisaven Klein i Brill.[2] L'any següent publica al Mathematische Annalen el seu primer article important sobre el tema: Transformation der hyperelliptischen Functionen p=2 und ihre Bedeutung für die Kummer'sche Fläche (La transformació de les funcions hiperel·líptiques p=2 i el seu significat a la superfície de Kummer).[3]
Quan Klein va traslladar-se a la universitat de Leipzig l'any següent, va cridar Rohn perquè hi anés amb ell; així, Rohn va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Leipzig, en la qual va ser professor adjunt de geometria els següents cinc anys.
El 1884 va ser nomenat professor extraordinari, però pocs anys després, el 1887, va ser nomenat professor titular de la universitat tècnica de Dresden, on va substituir el malalt Axel Harnack. En aquesta època de Dresden, Rohn va escriure juntament amb Erwin Papperitz el molt popular llibre de text Lehrbuch Der Darstellenden Geometrie (Lliçons de geometria descriptiva), en tres volums (1893-1896, quarta edició 1913-1916).
El 1904 fou nomenat professor de Matemàtica Pura i Aplicada a la Universitat de Leipzig. Un any més tard es va convertir en director de l'Institut de Matemàtiques de la universitat. El 1911 va publicar tres articles que pretenien resoldre el setzè problema de Hilbert i durant un temps es va donar crèdit a la seva solució que, finalment, es va demostrar incorrecta.[4]
Karl Rohn va romandre a Leipzig fins a la seva mort el 1920. És l'inventor del compàs el·líptic i avui dia és recordat com un gran geòmetra que va aportar moltes solucions als problemes de les superfícies quàrtiques,[5] demostrant el 1884 que una superfície monoide quàrtica només pot contenir com a màxim 31 rectes.[6]
Referències
- ↑ Polo Blanco, 2007, p. 18.
- ↑ Rowe, 2013, p. 1-24.
- ↑ Rowe, 2016, p. 260.
- ↑ Gray, 2004, p. 145.
- ↑ Beltrametti, Logar i Torrente, 2022, p. 250 i ss.
- ↑ Beltrametti, Logar i Torrente, 2022, p. 251.
Bibliografia
- Beltrametti, Mauro Carlo; Logar, Alessandro; Torrente, Maria Laura «Quartic monoid surfaces with maximum number of lines» (en anglès). Journal of Symbolic Computation, Vol. 109, 2022, p. 250-258. DOI: 10.1016/j.jsc.2020.07.005. ISSN: 0747-7171.
- Gray, Jeremy. The Hilbert Challenge (en anglès). Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-850651-1.
- Polo Blanco, Irene. Theory and history of geometric models (en anglès). Universitat de Groningen, 2007. ISBN 978-90-78927-01-3.
- Rowe, David E. «Mathematical models as artefacts for research: Felix Klein and the case of Kummer surfaces» (en anglès). Mathematische Semesterberichte, Vol. 60, Num. 1, 2013, p. 1-24. DOI: 10.1007/s00591-013-0119-8. ISSN: 0720-728X.
- Rowe, David E. «Segre, Klein, and the theory of quadratic line complexes». A: Gianfranco Casnati, Alberto Conte, Letterio Gatto, Livia Giacardi, Marina Marchisio, Alessandro Verra (eds.). From Classical to Modern Algebraic Geometry (en anglès). Springer, 2016, p. 243-264. ISBN 978-3-319-32992-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl Rohn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Burau, Werner. «Rohn, Karl» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 maig 2018].
- «Karl Rohn (1855 – 1920)» (en alemany). Felix-Klein-Colleg (Universitat de Leipzig), 2015. Arxivat de l'original el 16 de juny 2023. [Consulta: 27 maig 2018].