Koa gros
Rhodacanthis palmeri  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | extint |
| Data d'extinció | 1896 (darrer albirament confirmat) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Gènere | Rhodacanthis |
| Espècie | Rhodacanthis palmeri Rothschild, 1892 Rhodacanthis palmeri |
El koa gros[1] (Rhodacanthis palmeri) és una espècie extinta d'ocell passeriforme de la família dels fringíl·lids (Fringillidae).[2][3] Es considerava que era una au comuna al final del segle xix, però els espècimens capturats l'any 1896 van resultar ser els últims. Es conserven uns pocs espècimens en col·leccions de Cambridge, Universitat Harvard, Londres, Nova York i Filadèlfia.
Descripció
El koa gros feia uns 18 a 20 cm de llarg quan ja era adult. Era el koa més gros que es coneixia, encara que es desconeix el pes típic. Presentava dimorfisme sexual: el mascle era de color taronja escarlata brillant al cap, coll i pit, amb taronja més clar a la part inferior i marró oliva amb tocs ataronjats a l'esquena, les ales i la cua; tanmateix, la femella era d'oliva marró, i una mica més clara per sota. Tenia un bec negre gruixut que li permetia trencar les beines de llavors que es trobaven als arbres. En temps històrics, la distribució es va limitar en gran part al districte de Kona de l'illa de Hawaii, encara que es va observar a la zona de Kīlauea el 1895.[4] Estava molt més estès abans de l'arribada dels humans a Hawaii, i espècies relacionades vivien en altres illes. A Kona, va coincidir amb el koa petit (R. flaviceps), molt relacionat, i el durbec de Kona (Chloridops kona). Els científics van pensar que el koa petit i el gros eren el creixement mínim i màxim d'una sola espècie de koa.[5]
Distribució i hàbitat
El koa gros era endèmic de l'illa d'Hawaii. Aquesta espècie es va registrar als boscos de koa de les terres altes (Acacia koa)[6] al districte de Kona, Hawaii, per sobre els 1.000 metres, però probablement va habitar l'hàbitat de les terres baixes fins abans o poc després del moment del contacte occidental el 1778.[5]
Alimentació
El koa gros era granívor, preferint les beines i llavors de koa (Acacia koa). També es va observar menjant erugues i llavors de ʻaalii (Dodonaea viscosa).[7]
Extinció
L'últim albirament confirmat va ser el 1896, encara que hi va haver informes esporàdics posteriors.[4] Igual que el seu parent proper, el koa petit, aquest ocell vivia en petites extensions de bosc mésic a l'illa gran de Hawaii. Aquests boscos estaven dominats per la font d'aliment preferida, la koa (Acacia koa), i , a partir de 1850, van ser tallades i substituïdes per pastures. El pasturatge del bestiar va inhibir la regeneració del bosc de koa, mentre que la rata negra (Rattus rattus) va ser el depredador dels ocells joves. La verola aviar (Poxvirus avium) i la malària (Plasmodium relictum), propagades pels mosquits, també poden haver estat un factor. No obstant això, fins i tot abans que aquestes qüestions esdevinguessin importants, el koa gros probablement ja vivia en un hàbitat marginal a causa de la pèrdua del bosc de koa de les terres baixes, com ho demostra l'extinció d'altres espècies de koa (que vivien a les illes de menor cota) abans del contacte europeu.[5]
Referències
- ↑ «Koa gros». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/04/2022(català)
- ↑ «Rhodacanthis palmeri (koa gros)». Avibase. [Consulta: 25 juny 2026].
- ↑ «Rhodacanthis palmeri». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 25 juny 2026].
- 1 2 Banko, Winston E. «Maui Parrotbill, 'O'u, Palila, Greater Koa Finch, Lesser Koa Finch and Grosbreak Finch» (PDF). Avian History Report #10. Part 1. Population Histories—Species Accounts: Forest birds p. 93–97, 113–118, 1986. Arxivat de l'original el 2006-09-10. [Consulta: 26 juny 2026].
- 1 2 3 James, Helen F.; Price, Jonathan P. «Integration of palaeontological, historical, and geographical data on the extinction of koa‐finches» (en anglès). Diversity and Distributions, 14, 3, 5-2008, p. 441–451. DOI: 10.1111/j.1472-4642.2007.00442.x. ISSN: 1366-9516.
- ↑ «Rhodacanthis palmeri: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 04-09-2023. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22720749a244234437.en..
- ↑ Pratt, H. Douglas. The Hawaiian Honeycreepers: Drepanidinae. Oxford: Oxford University Press, 2005, p. 207–210. ISBN 978-0-19-854653-5.