L'arbre dels esclops
| L'albero degli zoccoli | |
|---|---|
![]() | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ermanno Olmi |
| Protagonistes | |
| Producció | Ermanno Olmi |
| Dissenyador de producció | Enrico Tovaglieri |
| Guió | Ermanno Olmi |
| Música | Johann Sebastian Bach |
| Fotografia | Ermanno Olmi |
| Muntatge | Ermanno Olmi |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1978 |
| Durada | 186 min |
| Idioma original | llombard |
| Versió en català | |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Itàlia |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
L'arbre dels esclops (títol original en italià:L'albero degli zoccoli) és una pel·lícula italiana d'Ermanno Olmi estrenada el 1978. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
La història de quatre famílies de pagesos pobres en una gran granja com a masovers, al costat de Bèrgam, a finals del segle xix. El treball comunitari, al fil de les estacions, els esdeveniments, festes, matrimonis, naixements, vigilats. La història se centra sobre la família Batisti, el seu fill de 7 anys, Ninec, la intel·ligència del qual és descoberta pel capellà, que voldria fer-li continuar els estudis al poble veí. Per tallar-li uns esclops nous, el seu pare abat un arbre del propietari, aquest se n'adona i fa fora la família de la granja.[2]
El naturalisme sensible, però sense concessions, en fa una obra mestra.
Premis
- Festival de Canes 1978: Palma d'Or i premi del jurat del públic.
- David di Donatello 1979: Millor pel·lícula (ex aequo amb Cristo si è fermato a Eboli de Francesco Rosi i Dimenticare Venezia de Franco Brusati)
- César a la millor pel·lícula estrangera 1979
Repartiment
Tots els actors són pagesos de Bèrgam. Parlen el seu dialecte. La pel·lícula va ser subtitulada en italià pels cinèfils italians.
- Luigi Ornaghi: Batistì
- Francesca Moriggi: Batistina
- Omar Brignoli: Menek
- Antonio Ferrari: Tunì
- Teresa Brescianini: vídua Runk
- Giuseppe Brignoli: avi Anselmo
- Lorenzo Pedroni: avi Finard
- Giuseppina Langalelli: La dona de Finard
- Battista Trevaini: Finard
- Maria Grazia Caroli: Bettina
- Pasqualina Brolis: Teresina
- Massimo Fratus: Pierino
- Carlo Rota: Peppino
- Francesca Villa: Annetta
- Felice Cessi: Ustì
- Pietrangelo Bertoli: Secondo
- Brunella Migliaccio: Olga
- Giacomo Cavalleri: Brena
- Lorenza Frigeni: la dona de Brena
- Lucia Pezzoli: Maddalena
- Franco Pilenga: Stefano
- Carmelo Silva: Don Carlo
- Mario Brignoli: el Padrí
- Emilio Pedroni: el granger
- Vittorio Capelli: Frikì
- Francesca Bassurini: Sor Maria
- Lina Ricci: la dona del senyal
- Guglielmo Badoni: el pare del marit
- Laura Locatelli: la mare del marit
Referències
- ↑ esadir.cat. L'arbre dels esclops. esadir.cat.
- ↑ «L'albero degli zoccoli» (en anglès). The New York Times.

