Langita
 Langita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₄(SO₄)(OH)₆(H₂O)·H₂O |
| Epònim | Viktor von Lang |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.DD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.01 |
| Dana | 31.4.3.1 |
| Heys | 25.2.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls escamosos, o com crostes; terrós |
| Estructura cristal·lina | a = 7.118 Å, b = 6.031 Å, c = 11.209 Å; β = 90.00−90.02°; Z = 2 |
| Grup puntual | m - domatic |
| Massa molar | 488.32 g |
| Color | blau verdós a blau |
| Macles | comú a {110}, típicament repetides |
| Exfoliació | {001} perfecte, {010} distinta |
| Fractura | desigual |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | vítria, escorces sedoses |
| Color de la ratlla | blau verdosa |
| Diafanitat | translúcid |
| Gravetat específica | 3.28 |
| Densitat | 3,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) r>v feble |
| Índex de refracció | nα = 1.708 nβ = 1.760 nγ = 1.798 |
| Birefringència | δ = 0.090 |
| Pleocroisme | X = c = verd groguenc clar Y = b = blau-verd Z = a = blau cel |
| Angle 2V | mesurat: 65°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Solubilitat | insoluble en aigua, fàcilment soluble en àcids diluïts o NH₄OH |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lgt |
| Referències | [1][2] |
La langita és un rar mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta el 1864 i rep el seu nom en honor del físic i cristal·lògraf vienès Viktor von Lang (1838-1921). És dimorf amb la wroewolfeita.
Propietats
És un sulfat de coure hidratat, amb hidroxil, de fórmula Cu₄(SO₄)(OH)₆(H₂O)·H₂O,[3] que es troba gairebé exclusivament en druses de cristalls petits de color blau verdós. És normalment transparent, amb una lluentor sedosa i una ratlla blau-verdosa. Té exfoliació perfecta perpendicular a l'eix c del cristall, i diferent exfoliació perpendicular a b. Són comunes les macles. El mineral és tou, amb una duresa de 2,5 a 3 en l'escala de Mohs, una mica menor que la de la calcita. La gravetat específica està en l'interval de 3,28-3,50, una mica menor que la del diamant. Alguns hàbits de la langita poden ser confosos amb wroewolfeita i posnjakita. Es pot alterar a brochantita.
Formació i jaciments
Es forma a partir de l'oxidació de sulfurs de coure, i va ser descrita per primera vegada en mostres de Cornwall, Anglaterra. És un mineral secundari poc freqüent, però molt estès a la zona oxidada dels dipòsits de sulfur de coure. S'associa amb: wroewolfeita, posnjakita, serpierita, devil·lina, calcofil·lita, connel·lita, brochantita, malaquita i guix. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà), a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat) i a la mina de Les Ferreres (Camprodon, Ripollès),[4] així com al Mas Vicenç (Queixàs, Rosselló)[5] i al Correc d'En Llinassos (Oms, Rosselló).[6]
Referències
- ↑ Webmineral data
- ↑ «Langite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2014].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 10 novembre 2025].
- ↑ «Langite from Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ BERBAIN, C.; FAVREAU, G. & MORENO, C. «Mas Vicenç, Fontcouverte, Caixas (Pyrénées-Orientales)». Le Cahier des Micromonteurs, 107, 2010, p. 20-25 [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Berbain, C.; Favreau, G. «Un exemple peu courant de minéralisation nickélifère: le Correc d'en Llinassos à Oms (Pyrénées-Orientales)». Le Cahier des Micromonteurs, 95, 2007, p. 3-24 [Consulta: 25 gener 2024].