Serpierita

Infotaula de mineralSerpierita

Cristalls de serpierita de Genna zinc smelter, Letmathe, Iserlohn, Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCaCu₄(SO₄)₂(OH)₆(H₂O)₃
EpònimGiovanni Battista Serpieri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSerpieri mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DD.30
Nickel-Strunz 9a ed.7.DD.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana31.06.02.01
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic 2/m
Hàbit cristal·lícrostes i agregats cristalls diminuts
Massa molar644.32 g
Colorblau cel
Exfoliacióperfecta en {001}
Fracturaestellada
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)2
Lluïssorvítria, nacrada al exfoliar-se
Color de la ratllablanca, blau clar o blanc verdós
Diafanitattransparent
Gravetat específica3,07
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.58, nβ = 1.64, nγ = 1.65
Birefringència0,065
PleocroismeX = verd clar; Y = verd blavós; Z = verd blavós
Solubilitaten àcids
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSpe Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La serpierita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser anomenada així l'any 1881 per Alfred Lewis Oliver Legrand Des Cloizeaux en honor de Giovanni Battista Serpieri (1832-1897), enginyer, empresari i miner italià.

Característiques

La serpierita és un sulfat de calci i coure, de fórmula CaCu₄(SO₄)₂(OH)₆(H₂O)₃.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic formant crostes i agregats de cristalls diminuts. És l'anàleg amb calci de l'aldridgeita, de la qual és isostructural. Algunes varietats són visualment indistingibles de l'ortoserpierita. Està estructuralment relacionada al grup devil·lina, grup al qual pertanyen l'aldridgeita, la campigliaita, la devil·lina, la kobyashevita i la lautenthalita.[3]

Formació i jaciments

La localitat tipus és la mina Serpieri, Kamariza, Districte de Lavrion, Grècia, i el material tipus es conserva al Museu Nacional d'Història Natural de París. Es troba de manera secundària a l'escòria de fosa alterada i als filons de sulfurs oxidats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: smithsonita, devil·lina, posnjakita, ktenasita, linarita, langita, brochantita, wroewolfeita, namuwita, schulenbergita, hidrozincita, malaquita i guix.

Referències

  1. ↑ «Serpierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
  2. ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 91». Mineralogical Magazine, 29 maig 2026, p. 1–6. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2026.10236 [Consulta: 30 maig 2026].
  3. ↑ «Devilline Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].