Llondro

Infotaula de vaixellLlondro
Característiques tècniques
Tipusbot de rem Modifica el valor a Wikidata
Aparell d'un llondro. En el trinquet, la presència de tres veles era excepcional.
Arribada de Carles III a la ciutat de Nàpols. A baix uns quants llondros amb l'arbre mestre caire.

En terminologia nàutica un llondro és una mena de vaixell mercant de vela aparellat amb tres pals: el trinquet amb veles quadres i, l'arbre mestre i el de mitjana amb veles llatines.[1][2] Generalment els llondros eren de petites dimensions i podien desplaçar-se amb rems.[3][4][5]

Aparell

Hi havia llondros aparellats amb tres veles llatines, com els xabecs. La diferència era clara. Els llondros tenien un buc arrodonit i feixuc, amb més mànega i calat que els xabecs, cercant la capacitat de càrrega i la solidesa, en detriment de la velocitat.

Sovint un dels pals hissava veles quadres. Generalment el trinquet (el pal situat més a proa), tot i que també podia tractar-se de l'arbre mestre (el del mig).[6][7]

Desplaçament

Segons diversos documents els llondros podien ser des de 200 quintars fins a 2000 quintars. Eren vaixells relativament petits.[8]

Documents

  • 1301. Els “londri” (en llatí i en plural) són esmentats en els estatuts de Cattaro (Statuta et leges civitatis Cathari).[9]
  • 1553. Llondro de Cadaqués de 300 quintars. Propietat d'Antoni Marés.[10]
  • 1691. Llondro amb 300 quarteres d'ordi.[11]
  • 1702. Un llondro de 400 quintars de Sant Feliu transporta una càrrega de sardines a Bellcaire.
  • 1707. Llondro Santacreu.[12]
  • 1740. Llondro de la Mare de Déu del Sofratge a la platja de Benidorm.[13][14]
    • La segona referència parla d'una "falúa" (en castellà).
  • 1741. Londro català corsari.[15]
  • 1752. Llondro català navegant cap a Itàlia.[16]
  • 1828. Llondro San Antonio, esmentat en un contracte de venda fictici com a exemple en un llibre de lleis.[17]

Referències

  1. ↑ Universidad de Barcelona. Cátedra de Historia de América. Boletin Americanista. Edicions Universitat Barcelona, p. 62–. GGKEY:6506THT83NL.
  2. ↑ DCVB:Llondro.
  3. ↑ Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 940–.
  4. ↑ Jean Marie Pardessus. Collection de lois maritimes antérieures au XVIIIe siècle.... Imprimerie Royale, 1839, p. 97–.
  5. ↑ Ferran Canyameres. Diccionari de marina. Ferran Canyameres i Casamada, 1 gener 1983, p. 104–. BNC:1001098972.
  6. ↑ Marina guixolenca del segle xviii (Del desastre a la recuperació). Benet Julià i Figueras.
  7. ↑ Els vaixells mercants d'aparell llatí a la Marina Catalana. Segles XVIII, XIX i XX. Joaquim Pla Bartina.
  8. ↑ Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 274–. ISBN 978-84-7528-152-0.
  9. ↑ Jean Marie Pardessus. Collection de lois maritimes antérieures au XVIIIe siècle.... Imprimerie Royale, 1839, p. 97–.
  10. ↑ Enrique Vivanco Riofrío. Texto y contexto en Cadaqués: historia, teoría y práctica de la arquitectura de un pueblo singular. Enrique Vivanco Riofrío, 1989, p. 24–. GGKEY:6NYQB08NRKB.
  11. ↑ Compendio de las reales munificencias: con que los Serenissimos Reyes dignaron incluirse en pagar los derechos de la Generalidad de Cataluña. Dirigido al Rey Nuestro Señor (en castellà). por orden del Illustrissimo, y Fidelissimo Consistorio, en casa Rafael Figueró, 1691.
  12. ↑ Archivo. Chabás, 1887.
  13. ↑ María Francisca Olmedo de Cerdá. Anecdotario histórico valenciano. Carena Editors, S.l., 2002, p. 140–. ISBN 978-84-87398-58-2.
  14. ↑ INDICE HISTORICO ESPANOL publication cuatrimestral Vol. XIX Num. 67 Mayo-Agosto 1973. Edicions Universitat Barcelona, p. 365–. GGKEY:8BWRPNL4535.
  15. ↑ Papel nuevo en que se haze manifiesto al publico en una puntual i veridica relacion todas las pressas que han hecho los armadores Españoles desde que se puplico [sic la guerra con Inglaterra hasta primero de Enero de este presente año, etc] (en castellà), 1741.
  16. ↑ Llibre dels miracles de Nra. Sra. del Carme: conte juntament la historia de la religio carmelitana, la explicació de la Butlla sabbatina .... per Narcis Oliva, 1767, p. 241–.
  17. ↑ Diego Bustoso y Lisares. Cartilla real teórica-práctica, segun leyes reales de Castilla para escribanos, notarios y procuradores, con el arancel de los derechos, instrucciones, no solo para los maestros sino para principiantes y particulares .... Imprenta de Fermín Villalpando, Norberto Llorenci, 1828, p. 92–.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.