Llopada Seewolf
Seewolf va ser el nom de tres llopades separades realitzades pels submarins alemanys durant la Batalla de l'Atlàntic durant la Segona Guerra Mundial.
1941
El primer grup de submarins amb nom Seewolf va operar a l'Atlàntic nord, per interceptar combois dirigits o provinents de Gibraltar o de Sierra Leone, a l'Àfrica occidental. El grup estava format per 17 U-boot, originaris del grups dissolts Bosemuller i Kurfurst, que havien operat a la mateixa zona. A causa del mal temps, així com de les rutes evasives dels britànics, no van tenir èxit conta els combois objectiu, tot i que van aconseguir trobar i enfonsar 5 vaixells independentment; el 6 de setembre l'U-95 va enfonsar el Trinidad, un vaixell neutral de bandera panamenya, que navegava entre Dublín i Lisboa; i el 15 de setembre, l'U-94 va enfonsar 3 vaixells que havien estat dispersats de l'ON 14 el dia anterior. El 14 de setembre l'U-95 i l'U-561 van ser bombardejats per avions del Comandament Costaner i obligats a tornar a la base.[1]
Seewolf va formar-se el 2 de setembre, i es va dissoldre dues setmanes després, el 15 de setembre de 19411.[2] Va estar formada pels següents U-boot:
| U-boat | Comandant | Des del | Fins el | País | Nom |
|---|---|---|---|---|---|
| U-69 | Wilhelm Zahn | 4 de setembre de 1941 | 15 de setembre de 1941 | ||
| U-71 | Walter Flachsenberg | 2 de setembre de 1941 | 3 de setembre de 1941 | ||
| U-77 | Heinrich Schonder | 2 de setembre de 1941 | 7 de setembre de 1941 | ||
| U-83 | Hans-Werner Kraus | 2 de setembre de 1941 | 7 de setembre de 1941 | ||
| U-94 | Otto Ites | 5 de setembre de 1941 | 15 de setembre de 1941 |  Regne Unit Regne Unit Grècia |
Empire Eland Newbury Pegasus |
| U-95 | Gerd Schreiber | 2 de setembre de 1941 | 14 de setembre de 1941 |  Panamà |
Trinidad |
| U-96 | Heinrich Lehmann-Willenbrock | 2 de setembre de 1941 | 10 de setembre de 1941 | ||
| U-98 | Robert Gysae | 3 de setembre de 1941 | 15 de setembre de 1941 | ||
| U-206 | Herbert Opitz | 2 de setembre de 1941 | 7 de setembre de 1941 | ||
| U-553 | Karl Thurmann | 2 de setembre de 1941 | 13 de setembre de 1941 | ||
| U-557 | Ottokar Arnold Paulssen | 2 de setembre de 1941 | 15 de setembre de 1941 | ||
| U-558 | Günther Krech | 2 de setembre de 1941 | 12 de setembre de 1941 | ||
| U-561 | Robert Bartels | 2 de setembre de 1941 | 15 de setembre de 1941 | ||
| U-563 | Klaus Bargsten | 2 de setembre de 1941 | 7 de setembre de 1941 | ||
| U-567 | Theodor Fahr | 2 de setembre de 1941 | 9 de setembre de 1941 | Regne Unit |
Fort Richepanse |
| U-568 | Joachim Preuss | 2 de setembre de 1941 | 8 de setembre de 1941 | ||
| U-751 | Gerhard Bigalk | 2 de setembre de 1941 | 5 de setembre de 1941 |
Es van enfonsar 5 mercants, amb un total de 20.396 GRT.
1943
El segon grup de submarins amb nom Seewolf va operar a l'Atlàntic nord el març de 1943 contra combois provinents o dirigits a Nord-amèrica. Va estar format per 19 U-boot, la majoria dels grups Sturmer i Dranger, que van atacar els combois HX 229 i 122. El grup es posicionà per interceptar els combois ràpids HX i lents SC des de Nord-amèrica, i va coincidir amb el grup Seeteufel, 16 submarins posicionats per atacar combois ON i ONS. Els combois SC 123 i ONS 1 van aconseguir evadir aquests grups; diversos submarins de Seewolf van trobat l'HX 230, però tots els atacs van fracassar pel mal temps. Amb cap èxit per informar, el grup es va dissoldre i la majoria de submarins van tornar a la base, tot i que va quedar un remanent pel grup Adler.[3]
Aquest Seewolf es formà el 21 de març, i es va dissoldre una setmana després, el 30 de març.[4] Va estar formada pels següents U-boot:
| U-boat | Comandant | Des del | Fins al | Comentaris |
|---|---|---|---|---|
| U-84 | Horst Uphoff | 24 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-86 | Walter Schug | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-257 | Heinz Rahe | 25 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-305 | Rudolf Bahr | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-333 | Werner Schwaff | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-336 | Hans Hunger | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-373 | Paul-Karl Loeser | 21 de març de 1943 | 28 de març de 1943 | |
| U-440 | Hans Geissler | 21 de març de 1943 | 29 de març de 1943 | |
| U-441 | Klaus Hartmann | 21 de març de 1943 | 28 de març de 1943 | |
| U-527 | Herbert Uhlig | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-530 | Kurt Lange | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-590 | Heinrich Müller-Edzards | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-591 | Hans-Jürgen Zetzsche | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-615 | Ralph Kapitzky | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-618 | Kurt Baberg | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-631 | Jürgen Krüger | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-641 | Horst Rendtel | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-642 | Herbert Brünning | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 | |
| U-666 | Herbert Engel | 21 de març de 1943 | 30 de març de 1943 |
No es va aconseguir enfonsar ni danyar cap vaixell.
1945
El tercer Seewolf va ser format el març de 1945[5] en un intent de reestablir l'ofensiva dels U-boot a aigües americanes; va ser al darrere llopada de la campanya atlàntica. Set dels nou submarins que van navegar cap a Amèrica formaven part de Seewolf; i dos més van salpar independentment.
De manera coincident, la intel·ligència americana creia que els alemanys estaven planejant realitzar un atac de míssils conta els Estats Units, usant míssils V-1 o V-2 adaptats per a ser llançats contra submarins.
Això portà a una decidida resposta de la Marina dels Estats Units, anomenada operació Teardrop, per trobar i destruir els submarins de Seewolf. La missió va tenir èxit, i dels 5 submarins operant en aigües estatunidenques a l'abril (dos van haver de tornar a la base per sotmetre's a reparacions, i encara estaven en ruta a finals d'abril), 4 submarins van ser enfonsats durant el mes.
Seewolf només va tenir una victòria: l'U-546 va enfonsar el USS Frederick C. Davis el 24 d'abril, poc abans que ell mateix fos enfonsat.
El cinquè submarí, l'U-881 va ser detectat i destruït el 6 de maig de 1945, sent el darrer submarí enfonsat en aigües americanes. Els dos submarins en ruta quan Alemanya es rendí van rendir-se a la USN el 8 de maig de 1945.
| U-boat[6] | Comandant | Des del | Fins el | País | Nom |
|---|---|---|---|---|---|
| U-518 | Hans-Werner Offermann | 14 d'abril de 1945 | 22 d'abril de 1945 | ||
| U-546 | Paul Just | 14 d'abril de 1945 | 24 d'abril de 1945 |  Estats Units |
USS Frederick C. Davis |
| U-805 | Richard Bernardelli | 14 d'abril de 1945 | 1 de maig de 1945 | ||
| U-858 | Thilo Bode | 14 d'abril de 1945 | 1 de maig de 1945 | ||
| U-880 | Gerhard Schtözau | 14 d'abril de 1945 | 16 d'abril de 1945 | ||
| U-1235 | Franz Barsch | 14 d'abril de 1945 | 15 d'abril de 1945 |
Referències
- ↑ Blair (1996) p.389
- ↑ Helgason, Guðmundur. «Wolf Pack Seewolf 1941». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 21 juny 2014].
- ↑ Blair (1998) p.268-270
- ↑ Helgason, Guðmundur. «Wolf Pack Seewolf 1943». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 21 juny 2014].
- ↑ Blair p686-688
- ↑ Helgason, Guðmundur. «Wolfpack Seewolf 1945». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 21 juny 2014].
Bibliografia
- Blair, Clay. Hitler's U-Boat War [Volume 2: The Hunted 1942–1945]. Cassell, 1998. ISBN 0-304-35261-6.
- Edwards, Bernard. Dönitz and the Wolf Packs – The U-boats at War (en anglès). Cassell Military Classics, 1996, p. 117, 119, 123–125. ISBN 0-304-35203-9.