U-641
![]() | |
| Drassana | Blohm + Voss |
|---|---|
| Número assignat per la drassana | 617 |
| Lloc de producció | Hamburg |
País de registre
| |
| Historial | |
| Autoritzat | 20 gener 1941 |
| Col·locació de quilla | 19 novembre 1941 |
| Avarament | 6 agost 1942 |
| Assignació | |
Operador/s
| |
| Destí | Enfonsat el 19 de gener de 1944 a l'Atlàntic Nord, a la posició 50° 25′ N, 18° 49′ O / 50.417°N,18.817°O, per les càrregues de profunditat de la corbeta HMS Violet.[1] |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | U-Boot |
| Classe | Submarí alemany de tipus VIIC |
| Desplaçament | 769 tones |
| Desplaçament en immersió | 871 tones |
| Eslora | 67,10m (o/a) 50,5m (buc de pressió) |
| Mànega | 6,20m (o/a) 4,7m (casc de pressió) |
| Calat | 4,74m |
| Propulsió | |
| Potència | 2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels) 750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric) |
| Velocitat | 17,7 nusos (32.8 km/h) |
| Velocitat en immersió | 7,6 nusos (14.1 km/h) |
| Profunditat | 230m Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m) |
| Autonomia | 8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície 80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos |
| Tripulació | 4 oficials i entre 40 i 56 sots-oficials i mariners |
| Característiques militars | |
| Armament | * 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i 1 a popa)
|
| Més informació | |
| Conflictes | batalla de l'Atlàntic |
El submarí alemany U-641 va ser un submarí tipus VIIC construït per la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi per al servei durant la Segona Guerra Mundial.
Disseny
Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-641 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.[2] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte BBC GG UB 720/8 que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).[2]
El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).[2] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).
L'U-641 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.[2]
Història
Se li va col·locar la quilla el 19 de novembre de 1941 a Blohm & Voss d'Hamburg, amb número de drassana 617, avarat el 6 d'agost de 1942 i assignat el 24 de setembre de 1942, sota el comandament de l'Oberleutnant zur See (despés Kptlt.) Horst Rendtel[3]
El seu servei començà el 24 de setembre de 1942 amb entrenament a la 5a Flotilla d'U-Boot, seguit pel servei actiu des de l'1 de març de 1943 a la 7a Flotilla.
El seu servei acabà 10 mesos després, quan va ser enfonsat a l'Atlàntic Nord a la posició 50° 25′ N, 18° 49′ O / 50.417°N,18.817°O, per les càrregues de profunditat de la corbeta de la Royal Navy HMS Violet. No hi van haver supervivents.
En quatre patrulles no enfonsà cap vaixell.
Llopades
L'641 va participar en 13 llopades]:
- Neuland (4 – 6 de març de 1943)
- Ostmark (6 – 11 de març de 1943)
- Stürmer (11 – 20 de març de 1943)
- Seewolf (21 – 30 de març de 1943)
- Mosel (19 – 24 de maig de 1943)
- Trutz (1 – 16 de juny de 1943)
- Trutz 2 (16 – 29 de juny de 1943)
- Geier 1 (30 de juny de – 14 July 1943)
- Leuthen (15 – 24 de setembre de 1943)
- Rossbach (24 de setembre de – 9 d'octubre de 1943)
- Borkum (18 de desembre de 1943 – 3 de gener de 1944)
- Borkum 2 (3 – 13 de gener de 1944)
- Rügen (13 – 19 de gener de 1944)
Referències
- ↑ Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-641». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 18 maig 2015].
- 1 2 3 4 Gröner, 1991, p. 43-46.
- ↑ Helgason, Guðmundur. «Horst Rendtel». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 18 maig 2015].
Bibliografia
- Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. German U-boat commanders of World War II : a biographical dictionary. London, Annapolis, Md: Greenhill Books, Naval Institute Press, 1999. ISBN 1-55750-186-6.
- Edwards, Bernard. Dönitz and the Wolf Packs - The U-boats at War, 1996, p. 137, 138, 167–169. ISBN 0-304-35203-9.
- Gröner, Eric; Jung, Dieter; Maass, Martin. German Warships 1815-1945: U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. London: Conway Maritime Press, 1991. ISBN 0-85177-593-4.
- Kemp, Paul. U-Boats Destroyed – German Submarine Losses in the World Wars. Arms and Armour Press, 1997. ISBN 1-85409-321-5.
- Sharpe, Peter. U-Boat Fact File. Great Britain: Midland Publishing, 1998. ISBN 1-85780-072-9.
Enllaços externs
- Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-641». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 18 maig 2015].
