Manganoquadratita
 Manganoquadratita | |
|---|---|
| Fórmula química | AgMnAsS₃ |
| Epònim | manganès i quadratita  |
| Localitat tipus | mina Uchucchacua, província d'Oyon, Lima, Perú |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GC.25 |
| Dana | 3.4.12.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,4496(5) Å; c = 32,949(1) Å; |
| Grup puntual | 4 2 2 - trapezohedral |
| Grup espacial | p4₃ 2 2 |
| Exfoliació | perfecta |
| Color de la ratlla | vermellós |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2011-008 |
| Any d'aprovació | 2011 |
| Símbol | Mqd |
| Referències | [1] |
La manganoquadratita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom per la seva relació amb la quadratita.
Característiques
La manganoquadratita és una sulfosal de fórmula química AgMnAsS₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada un any després. Cristal·litza en el sistema tetragonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganoquadratita pertany a «02.GC - Poli-sulfarsenits» juntament amb els següents minerals: hatchita, wal·lisita, sinnerita, watanabeïta, simonita, quadratita, smithita, trechmannita, aleksita, kochkarita, poubaïta, rucklidgeïta, babkinita, saddlebackita, tvalchrelidzeïta i mutnovskita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural de la Universitat de Florència, a Itàlia, amb el número de catàleg: 3108/i.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Uchucchacua, situada a la província d'Oyon (Departament de Lima, Perú). També ha estat descrita a Săcărâmb, a la regió de Hunedoara (Romania). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Manganoquadratite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 maig 2021].