Watanabeïta
 Watanabeïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₄(As,Sb)₂S₅ |
| Epònim | Takeo Watanabe |
| Localitat tipus | Mina Teine, Sapporo, Hokkaido, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GC.15 |
| Dana | 3.5.15.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,51Å; b = 13,3Å; c = 17,96Å; |
| Grup puntual | incerta |
| Grup espacial | desconegut |
| Color | gris platejat, gris plom |
| Exfoliació | no observada |
| Duresa (Mohs) | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris plom |
| Diafanitat | opaca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1991-025 |
| Any d'aprovació | 1991 |
| Símbol | Wa |
| Referències | [1] |
La watanabeïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenat així per Takeo Watanabe, professor de mineralogia de la Universitat de Tòquio i de la Universitat de Nagoya; també fou president de la Universitat d'Akita. La watanabeïta està relacionada químicament i estructuralment amb la tetraedrita/tennantita. Pot contenir certa quantitat de plom, tot i que aquesta varietat encara és dubtosa.
Característiques
La watanabeïta és un sulfur de fórmula química Cu₄(As,Sb)₂S₅. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 4,5. La seva simetria és incerta i el grup espacial és desconegut. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la watanabeïta pertany a «02.GC - Poli-sulfarsenits» juntament amb els següents minerals: wal·lisita, sinnerita, hatchita, simonita, quadratita, manganoquadratita, smithita, trechmannita, aleksita, kochkarita, poubaïta, rucklidgeïta, babkinita, saddlebackita, tvalchrelidzeïta i mutnovskita.
Formació i jaciments
En la seva localitat tipus es va trobar en vetes hidrotermals.[2] S'ha descrit al Japó, Grècia i a l'Argentina.
Referències
- ↑ «Watanabeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Watanabeite Mineral Data». [Consulta: 6 maig 2018].