Marisa Prado
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 desembre 1930  Araçatuba (Brasil) |
| Mort | 12 febrer 1982 (51 anys) el Caire (Egipte) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de cinema, actriu |
   | |
Olga Costenaro, més coneguda com a Marisa Prado (Araçatuba, 26 de desembre de 1930 — el Caire, 12 de febrer de 1982) fou una actriu brasilera.
Biografia
De petita es va traslladar amb la seva família cap a São Bernardo do Campo i comença a treballar en la Companhia Cinematográfica Vera Cruz així que s'instal·la a la ciutat. Inicialment hi treballa com a muntadora de pel·lícules, però el seu físic crida l'atenció del director Abílio Pereira de Almeida, que li fa una prova i decideix la seva participació en la pel·lícula "Tico-tico no fubá", amb el paper de "Durvalina", en el que va ser la seva estrena en cinema al costat d'Anselmo Duarte i Tônia Carrero.
Ràpidament esdevé una de les principals actrius de la companyia i destaca a les pel·lícules "Terra é sempre terra", "O cangaceiro" i "Candinho". El 1951 va rebre el Premi Sôci.[1]
Es va casar amb el cineasta i productor Fernando de Barros, amb l'ambaixador cubà a París al final de la dècada de 1950 i amb el milionari libanès Charles Gabriel de Chedid.[1]
Va viure i rodar pel·lícules a Espanya i a França. El 1956 va rebre una de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics d'Espanya com a millor actriu estrangera en pel·lícula espanyola per la seva participació a Orgullo.[2] Va morir a Egipte, en circumstàncies que no foren prou aclarides, el febrer de 1982. Segons el seu marit travessava una forta depressió.
Filmografia
| Any | Títol | Personatge |
|---|---|---|
| 1963 | No temas a la ley | Flora |
| Plaza de oriente | María Luisa | |
| Aquí está tu enamorado | ||
| 1962 | Los secretos del sexo débil | |
| 1961 | ¡Que padre tan padre! | |
| As Pupilas do Senhor Reitor | Margarida | |
| 1960 | Mundo, demonio y carne | |
| Una chica de Chicago | ||
| Nada menos que un arkángel | ||
| El traje de oro | ||
| 1959 | María de la O | |
| La rebelión de los adolescentes | ||
| Vida sin risas | ||
| 1956 | Tarde de toros | Isabel |
| 1955 | Orgullo | Laura |
| 1954 | Candinho | Filoca |
| 1953 | O Cangaceiro | Olívia |
| 1952 | Tico-Tico no Fubá | Durvalina |
| 1951 | Terra É sempre Terra | Lina |
Referències
- 1 2 Meu Cinema Brasileiro. «Marisa Prado».
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1955». CEC. Arxivat de l'original el 2018-01-06. [Consulta: 7 gener 2018].
Enllaços externs
- Mulheres do Cinema Brasileiro Arxivat 2016-04-30 a Wayback Machine.