Marlí

Infotaula d'ésser viuMarlí
Tetrapturus belone Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreIstiophoriformes
FamíliaIstiophoridae
GènereTetrapturus
EspècieTetrapturus belone Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1810 Tetrapturus belone Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Histiophorus belone (Rafinesque, 1810)
  • Makaira belone (Rafinesque, 1810)
  • Scheponopodus prototypus (Canestrini, 1872)
  • Skeponopodus typus (Nardo, 1833)
  • Tetraplurus belone (Rafinesque, 1810)
  • Tetrapterurus belone (Rafinesque, 1810)
  • Tetrapterus belone (Rafinesque, 1810)[1]

El marlí o agulla de paladar (Tetrapturus belone) és una espècie de peix pertanyent a la família dels istiofòrids.[2]

Descripció

  • Pot assolir els 240 cm de llargària màxima (normalment, en fa 200) i els 70 kg de pes.
  • El cos és bastant allargat i poc comprimit.
  • Coloració ben delimitada: el dors és blau negrós i el ventre platejat. Els joves tenen unes franges verticals en els flancs més o menys marcades.
  • Les aletes pectorals són curtes.
  • Presenta una sola línia lateral visible.
  • Les gònades són asimètriques.
  • Té bufeta natatòria.[3][4][5][6][7][8]

Reproducció

Assoleix la maduresa sexual als dos anys[9] i hom creu que la reproducció té lloc a l'hivern o la primavera.[7] Els ous són pelàgics, esfèrics i transparents.[8][10]

Alimentació

Menja peixos pelàgics (incloent-hi el trumfau -Scomberesox saurus- a l'estret de Messina)[11] i cefalòpodes.[5][6]

Hàbitat

És un peix marí, pelàgic i oceanòdrom[12] que viu fins als 200 m de fondària.[13]

Distribució geogràfica

Es troba a la mar Mediterrània (especialment al voltant d'Itàlia), incloent-hi la mar Egea i la mar Adriàtica. No n'hi ha registres a la mar Negra ni tampoc d'exemplars adults a l'est de la mar Jònica.[14][15][16][17][18][19][20][21][5]

Longevitat

La seua esperança de vida és de 5 anys.[9]

Costums

És una espècie molt migratòria, la qual viatja en parelles.[22][5]

Ús comercial

És pescat en gran nombre a l'estret de Messina a l'agost-setembre i, de vegades també, a l'octubre-novembre.[7]

Observacions

És inofensiu per als humans.[5]

Referències

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Nakamura, I., 1986. Istiophoridae. p. 1000-1005. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  4. ↑ Nakamura, I., 1985. FAO species catalogue. Vol. 5. Billfishes of the world. An annotated and illustrated catalogue of marlins, sailfishes, spearfishes and swordfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(5):65 p.
  5. 1 2 3 4 5 FishBase (anglès)
  6. 1 2 El Maestro Pescador Arxivat 2011-01-28 a Wayback Machine. (castellà)
  7. 1 2 3 Marine Species Identification Portal (anglès)
  8. 1 2 ICCAT (castellà)
  9. 1 2 European Federation of Sea Anglers Arxivat 2010-09-01 a Wayback Machine. (anglès)
  10. ↑ Spartà, A., 1953. Uova e larve di Tetrapturus belone Raf. (Aguglia imperiale). Boll. Pesca Piscic. Idrobiol, 8: 58-62.
  11. ↑ Robins, C. R.; De Sylva, D. P., 1963. A new western Atlantic spearfish, Tetrapturus pfluegeri, with a redescription of the Mediterranean spearfish Tetrapturus belone. Bull. mar. Sci. Gulf Caribb., 13 (1): p. 84-122.
  12. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  13. ↑ Nakamura, I., 1985.
  14. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  15. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  16. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  17. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  18. ↑ Nakamura, I., 1986. Istiophoridae. p. 1000-1005.
  19. ↑ Potoschi, A., 2000. Biological aspects of Tetrapturus belone (Raf., 1810) in the straits of Messina. Biol. Mar. Mediterr. 7(1):819-824.
  20. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  21. ↑ Ben-Tuvia, A., 1953. Mediterranean fishes of Israel. Bull. Sea Fish. Res. Stn. Israel (8): 1-40 pp., 20 fig.
  22. ↑ FAO Fisheries Department, 1994. World review of highly migratory species and straddling stocks. FAO Fish. Tech. Pap. Núm. 337. Roma, FAO. 70 p.

Bibliografia

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Cavaliere, A., 1962. Notizie su biologia e pesca di Tetrapturus belone Raf. cenni sul'adulto e descrizione di un suo rarissimo stadio giovanile. Boll Pesca Piscic. Idrobiol., (n.s.), 15 (2) :171-176, 3 fig.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Goode, G. B., 1883. Materials for a history of the swordfishes. Rep. U.S. Commnr. Fish., 1880, 8: 287-394, 24 pl.
  • IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  • Klawe, W.L., 1980. Classification of the tunas, mackerels, billfishes, and related species, and their geographical distribution. Inter-Amer. Trop. Tuna Comm., Spec. Rep. 2:5-16.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Spartà, A., 1961. Biologia e pesca di Tetrapturus belone Raf. e sue forme postlarvali. Boll Pesca Piscic. Idrobiol., 15 (1): 20-24.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs