Matheus Cunha

Plantilla:Infotaula personaMatheus Cunha
Imatge
(2026) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Matheus Santos Carneiro da Cunha Modifica el valor a Wikidata
27 maig 1999 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
João Pessoa (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,84 m Modifica el valor a Wikidata
Pes75 quilograms Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat27 juliol 2017 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPremier League Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipAtacant Modifica el valor a Wikidata
Núm. esportiu10 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2017–2018 FC Sion 29(10)
2018–2020 RasenBallsport Leipzig 35(2)
2020–2021 Hertha BSC 39(12)
2021–2023 Atlètic de Madrid 40(6)
2023–2023→ cessió:  Wolverhampton Wand. 17(2)
2023–2025 Wolverhampton Wand. 65(27)
2025– Manchester United FC 33(10)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
2019–2021   Brasil Olímpica 24(21)
2021–cap valor Brasil 26(4)
Participà en
2026Copa del Món de Futbol de 2026
8 agost 2021futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - competició masculina (1r) Modifica el valor a Wikidata
X: mathcunha20 Instagram: cunha Threads: cunha Olympics.com: matheus-cunha UEFA: 250110943 BDFutbol: 20299 ESPNFC: 259902 Modifica el valor a Wikidata

Matheus Santos Carneiro da Cunha (João Pessoa, 27 de maig de 1999) és un futbolista professional brasiler que juga com a davanter, migcampista ofensiu o extrem al Manchester United FC de ka Premier League, i a la selecció brasilera.

Cunha va jugar a futbol juvenil al Brasil pel Coritiba. Als 18 anys, es va traslladar a Europa per unir-se al club suís Sion. Després va jugar als clubs de la 1. Bundesliga RB Leipzig i Hertha BSC, abans de fitxar per l'Atlètic de Madrid l'agost de 2021. El gener de 2023, va marxar al Wolverhampton Wanderers FC, inicialment cedit. L'agost de 2025, va ser fitxat pel Manchester United per un traspàs de 62,5 milions de lliures.

Cunha va guanyar una medalla d'or amb la selecció brasilera sub-23 als Jocs Olímpics d'estiu de 2020. Va debutar amb la selecció absoluta el setembre de 2021 i va representar el Brasil a la Copa del Món de la FIFA 2026.

Primers anys de vida

Cunha va néixer a la ciutat de João Pessoa, Brasil.[1] Originalment va jugar a futbol sala en un club de Recife, abans de passar-se al futbol.[2]

Carrera de club

Sion

Cunha va jugar a futbol juvenil al Coritiba, abans d'unir-se al club suís Sion als 18 anys el juliol de 2017, després d'impressionar els observadors al torneig juvenil de la Dallas Cup.[1] El maig de 2018, va marcar un hat-trick en una victòria per 4-1 contra el Thun.[3]

RB Leipzig

Cunha amb el RB Leipzig el 2018

El 24 de juny de 2018, Cunha va fitxar pel club de la 1. Bundesliga RB Leipzig amb un contracte de cinc anys.[4] Va marcar el seu primer gol a la Bundesliga contra el seu futur club, l'Hertha BSC, que va marcar una victòria per 3-0 el novembre de 2018.[5] Va marcar un gol contra el Bayer Leverkusen l'abril de 2019 que va guanyar el premi al Gol del Mes de la Bundesliga,[6] i va ser nominat al Premi Puskás de la FIFA.[2] Va acabar la temporada 2018-19 de la UEFA Europa League amb 6 gols.

Hertha BSC

El 31 de gener de 2020, després de jugar 10 partits principalment com a suplent i marcar un gol amb el RB Leipzig a la primera meitat de la temporada, Cunha va fitxar pel seu company de la Bundesliga , l'Hertha BSC, amb un contracte "a llarg termini" no revelat.

Atlètic de Madrid

El 25 d'agost de 2021, Cunha va fitxar per l'Atlètic de Madrid amb un contracte de cinc anys per una tarifa estimada de 30 €. milions.[7] Va marcar el seu primer gol contra el Llevant per segellar un empat a 2.[8]

Wolverhampton Wanderers

Cunha amb el Wolverhampton Wanderers el 2023

L'1 de gener de 2023, Cunha va fitxar pel Wolverhampton Wanderers FC en qualitat de cedit per a la resta de la temporada 2022-23,[9] en un acord que estipulava que el traspàs es faria permanent l'estiu de 2023, un cop complertes certes clàusules del contracte de préstec.[10] La primera aparició de Cunha va ser com a substitut a la segona part en un empat a 1 contra l'Aston Villa FC el 4 de gener.[11] El seu primer gol amb els Wolves va arribar en una derrota per 4-2 a casa contra el Leeds United el 18 de març.[12]

El primer gol de Cunha a la temporada 2023-24 de la Premier League va ser en una derrota per 3-2 contra el Crystal Palace el 3 de setembre de 2023.[13] Va marcar el seu primer gol a la FA Cup, de penal, a la pròrroga d'una victòria per 3-2 a la tercera ronda contra el Brentford a Molineux el 16 de gener de 2024.[14] Va tornar a marcar a la següent ronda contra el rival més acèrrim dels Wolves, el West Bromwich Albion, en una victòria per 2-0 a The Hawthorns el 28 de gener, un gol que va provocar disturbis entre el públic a les zones de l'estadi destinades als seguidors del West Brom.[15] El 4 de febrer, va marcar el seu primer hat-trick dels Wolves en una victòria per 4-2 fora de casa contra el Chelsea, convertint-se en el segon jugador dels Wolves (després de Diogo Jota el gener de 2019) a marcar un hat-trick a la Premier League i en el quart jugador de l'equip contrari a marcar un hat-trick a Stamford Bridge a la història de la Premier League.[16] Va marcar 14 gols durant la temporada.[17]

Cunha va marcar el seu primer gol de la temporada 2024-25 en una derrota per 6-2 a casa contra el Chelsea.[18] Cunha també va marcar en derrotes contra l'Aston Villa i el Brentford abans de marcar l'empat al final contra el Brighton & Hove Albion per donar als Wolves el seu segon punt de la temporada.

Cunha va marcar el segon gol dels Wolves en una victòria per 2-0 contra el Southampton, la primera victòria de l'equip de la temporada.[19] Dues setmanes més tard, Cunha va marcar dos gols en una victòria per 4-1 contra el Fulham per treure l'equip de la zona de descens.[20]

El 14 de desembre, en una derrota per 2-1 a casa contra l'Ipswich Town en l'últim partit abans de l'acomiadament de Gary O'Neil, Cunha semblava donar un cop de colze a un empleat del club visitant al clatell, abans d'arribar a la cara del mateix home i treure's les ulleres.[21] Cunha va ser acusat de mala conducta per la Football Association.[22] El 31 de desembre, Cunha va ser sancionat per dos partits per la FA amb una multa de 80.000 lliures després de l'incident.[23] L'1 de febrer de 2025, va ampliar el seu contracte amb el club fins al 2029 poc després de marcar en la victòria dels Wolves per 2-0 sobre l'Aston Villa.[24] Cunha va acabar la temporada 2024-25 amb 15 gols a la lliga, marcant la seva millor marca personal i classificant-se com el màxim golejador del seu club.[25]

Manchester United

L'1 de juny de 2025, el Manchester United, un altre club de la Premier League, va anunciar un acord amb els Wolves per al traspàs de Cunha.[26] El 12 de juny de 2025, el United va completar el traspàs per un preu de 62,5 milions de lliures.[27][28] El 17 d'agost va debutar amb el club en una derrota per 1-0 contra l'Arsenal a la lliga.[29]

El 27 d'agost de 2025, durant la segona ronda de la Copa EFL contra el Grimsby Town de la League Two, Cunha va fallar el penal de la victòria durant una tanda de penals, que hauria enviat el United a la tercera ronda de la Copa EFL, però després que el seu company, Bryan Mbeumo, també fallés el seu penal, el United va perdre.[30] Més tard aquell mateix any, el 25 d'octubre, va marcar el seu primer gol per al club en una victòria per 4-2 contra el Brighton, marcant des de fora de l'àrea amb un xut ras.[31] El 25 de gener de 2026, va marcar el gol de la victòria en una victòria per 3-2 fora de casa contra l'Arsenal, aconseguint la primera victòria de lliga del seu club a l'Emirates Stadium des del desembre de 2017.[32]

Carrera internacional

Equip sub-23

Amb la selecció brasilera sub-23, Cunha va ser el màxim golejador del Torneig de Toulon de 2019 i del Torneig Preolímpic de la CONMEBOL de 2020, guanyant el primer i acabant subcampió en el segon, assegurant així la classificació per als Jocs Olímpics per a la selecció brasilera amb aquest últim resultat. El 17 de juny de 2021, va ser convocat per a la selecció brasilera per als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 a Tòquio.[33] L'agost de 2021, va guanyar una medalla d'or amb el Brasil als Jocs Olímpics, havent marcat 3 gols en 5 aparicions al torneig.[34]

Selecció absoluta

El setembre de 2020, Cunha va ser convocat a la selecció absoluta del Brasil per als partits de classificació per a la Copa del Món de la FIFA 2022 contra Bolívia i Perú els dies 9 i 13 d'octubre de 2020, respectivament.[35][36]

Cunha va debutar amb la selecció absoluta el 2 de setembre de 2021, en un partit de classificació per a la Copa del Món contra Xile, amb una victòria per 1-0 fora de casa. Va substituir Gabriel Barbosa al minut 78.[37]

Va marcar el seu primer gol internacional amb el Brasil el 25 de març de 2025, en una derrota per 4-1 fora de casa contra l'Argentina.[38]

El maig de 2026, Cunha va ser seleccionat per a la selecció brasilera per a la Copa del Món de la FIFA 2026.[39] En el segon partit de la fase de grups del Brasil, el 19 de juny, va marcar dos gols en una victòria per 3-0 contra Haití.[40]

Perfil del jugador

Estil de joc

Cunha és un davanter versàtil capaç de jugar com a davanter central, migcampista ofensiu o davanter interior. El seu estil de joc es caracteritza per la capacitat de portar la pilota, el moviment i la precisió del xut de llarga distància. Els seus principals punts forts resideixen en la transició del joc, el regateig en espais reduïts i la marcació de gols i assistències.[41][42][43][44][45]

Tanmateix, el seu estil de joc també es caracteritza per ser molt instintiu i emocional, de vegades mancat de disciplina tàctica. Cunha s'ha descrit a si mateix com un "inconformista" que prefereix la llibertat a l'estructura. Tot i no ser conegut pel seu ritme de treball, ha demostrat una impressionant capacitat defensiva, sobretot en recuperacions de pilota i intercepcions.[43][46]

Celebració de gol

Cunha és conegut per la seva celebració de gol amb temàtica de surf, en què doblega els genolls i estén els braços per imitar l'equilibri sobre una taula de surf. Va dur a terme la celebració després de marcar el gol de la victòria per al Wolverhampton Wanderers en una victòria per 1-0 fora de casa contra l'AFC Bournemouth el 22 de febrer de 2025.[47][48] Cunha va explicar més tard que el gest es va inspirar en les classes de surf que va rebre en un petit poble (Baía Formosa, RN - també la terra natal del surfista medallista d'or olímpic Ítalo Ferreira, que va esdevenir amic de Cunha) a prop de la seva ciutat natal al Brasil, després de la qual cosa va començar a considerar-se un surfista.[49] La celebració es va convertir posteriorment en una de les seves marques distintives al Manchester United.[50]

Palmarès

Brasil Sub-23

Individual

Referències

  1. 1 2 «Aos 18 anos, paraibano vira sensação do futebol suíço após se destacar pelo Coxa». , 10 novembre 2017.
  2. 1 2 «Indicado ao Puskas, Matheus Cunha faz sua campanha: "Estou chamando o Brasil inteiro pra votar"». , 25 agost 2019.
  3. ↑ «Aos 18 anos, Matheus Cunha é o artilheiro brasileiro na Suíça». , 22 maig 2018.
  4. ↑ «RB Leipzig's Samba speedster Matheus Cunha hot on the trail of Timo Werner». Bundesliga, 2018. Arxivat de l'original el 7 maig 2021. [Consulta: 16 agost 2022].
  5. ↑ , 2018.
  6. ↑ , 2019.
  7. ↑ «Official: Atletico Madrid sign Matheus Cunha». , 25 agost 2021.
  8. ↑ «LEVANTE 2–2 ATLETICO MADRID: TWO ENIS BARDHI PENALTIES DENY LA LIGA CHAMPIONS AS DIEGO SIMEONE SEES RED». , 29 octubre 2021.
  9. ↑ «Cunha becomes Lopetegui's first signing». Wolverhampton Wanderers, 25 desembre 2022. [Consulta: 25 desembre 2022].
  10. ↑ «Wolves sign Matheus Cunha on an initial loan from Atletico Madrid». BBC Sport, 26 desembre 2022. [Consulta: 27 desembre 2022].
  11. ↑ Poole, Harry. «Aston Villa 1–1 Wolverhampton Wanderers: Danny Ings denies Wolves in West Midlands derby». BBC Sport, 4 gener 2023. [Consulta: 1 gener 2024].
  12. ↑ Howarth, Matthew. «Wolverhampton Wanderers 2–4 Leeds United: Rare away win lifts visitors out of bottom three». BBC Sport, 18 març 2023. [Consulta: 1 gener 2024].
  13. ↑ Thomas, Marissa. «Crystal Palace 3–2 Wolverhampton Wanderers: Odsonne Edouard scores twice as Palace beat Wolves». BBC Sport, 3 setembre 2023. [Consulta: 1 gener 2024].
  14. ↑ Stone, Simon. «Wolverhampton Wanderers 3–2 Brentford: Wolves set up FA Cup tie with West Brom». BBC Sport, 16 gener 2024.
  15. ↑ Stone, Simon. «West Brom 0–2 Wolves: Visitors progress after crowd trouble sees game suspended». BBC Sport, 28 gener 2024.
  16. ↑ Poole, Harry. «Chelsea 2–4 Wolverhampton Wanderers: Matheus Cunha hat-trick as Wolves stun Blues». BBC Sport, 4 febrer 2024. [Consulta: 9 febrer 2024].
  17. ↑ , 27 maig 2024.
  18. ↑ «Wolves 2–6 Chelsea: Noni Madueke's hat-trick gives Enzo Maresca first Premier League win».
  19. ↑ Mashiter, Nick. «Wolves 2–0 Southampton: Pablo Sarabia & Matheus Cunha lift Wolves off bottom of Premier League». BBC Sport, 9 novembre 2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
  20. ↑ Tobin, Sam. «Cunha's sublime double gives Wolves 4–1 comeback win at Fulham». Reuters, 23 novembre 2024.
  21. ↑ «Cunha's steward clash, Ait-Nouri's anger – breaking down Wolves' latest moments of madness». , 15 desembre 2024.
  22. ↑ «Wolves striker Cunha charged with misconduct by FA». , 17 desembre 2024.
  23. ↑ «Matheus Cunha: Wolverhampton Wanderers striker banned for two games». , 31 desembre 2024.
  24. ↑ «Cunha pens new Wolves deal». Wolverhampton Wanderers FC, 1 febrer 2025.
  25. ↑ Furniss, Matt. «Matheus Cunha Proved Himself as Wolves' Most Influential Player – His Expected Move to Man Utd Would Be Deserved». Opta Analyst, 28 maig 2025.
  26. ↑ , 1 juny 2025.
  27. ↑ , 12 juny 2025.
  28. ↑ , 12 juny 2025.
  29. ↑ «Calafiori strikes after goalkeeper's error as Arsenal grind to win at Manchester United», 17 agost 2025. [Consulta: 23 agost 2025].
  30. ↑ Stone, Simon. «Grimsby 2–2 Manchester United (12–11 pens): Bryan Mbeumo misses in shootout as Man Utd humiliated» (en anglès britànic). BBC Sport. [Consulta: 30 agost 2025].
  31. ↑ Hunter, Laura. «Man Utd 4–2 Brighton: Matheus Cunha scores first goal as Ruben Amorim's side continue momentum with third straight Premier League win». Sky Sports, 25 octubre 2025.
  32. ↑ «Beating Arsenal puts Man United into Premier League title race». ESPN, 25 gener 2026.
  33. ↑ «Seleção Olímpica é convocada para os Jogos Olímpicos de Tóquio 2020». Confederação Brasileira de Futebol. CBF, 17 juny 2021. [Consulta: 17 juny 2021].
  34. 1 2 , 25 agost 2021.
  35. ↑ «Tite convoca a Seleção Brasileira para a estreia nas Eliminatórias» (en portuguès). CBF, 18 setembre 2020. [Consulta: 18 setembre 2020].
  36. ↑ «Matheus Cunha está convocado para a Seleção Brasileira» (en portuguès). Confederació Brasilera de Futbol, 25 setembre 2020. [Consulta: 25 setembre 2020].
  37. ↑ «Chile v Brazil game report». FIFA, 2 setembre 2021.
  38. ↑ «Argentina 4–1 Brazil: World Cup holders qualify for 2026 tournament after inflicting rivals' heaviest qualifying loss» (en anglès). Sky Sports. [Consulta: 19 abril 2025].
  39. ↑ (en anglès) , 18 maig 2026.
  40. ↑ «Matheus Cunha scores twice as rampant Brazil eliminate Haiti». www.espn.com, 19 juny 2026. [Consulta: 24 juny 2026].
  41. ↑ «How could Matheus Cunha and Bryan Mbeumo fit into Ruben Amorim's system?». The Athletic (via The New York Times), 9 juny 2025. [Consulta: 7 agost 2025].
  42. ↑ Keble, Alex. «Why Cunha is a perfect fit for Amorim's Man Utd». Premier League, 27 maig 2025. [Consulta: 7 agost 2025].
  43. 1 2 Bate, Adam. «Matheus Cunha to Man Utd: Wolves forward is an emotional maverick, not a robot, but he could light up Old Trafford». Sky Sports, 2 juny 2025. [Consulta: 7 agost 2025].
  44. ↑ «Why does Cunha want Man Utd move and where does he fit?». , 28 maig 2025.
  45. ↑ «Analysis: Why Cunha is Wolves' leader of the pack» (en anglès). Premier League, 22 abril 2025. [Consulta: 20 març 2026].
  46. ↑ «Who tops the 2024/25 Premier League running charts?» (en anglès), 25-03-2025. [Consulta: 6 juliol 2026].
  47. ↑ «Bournemouth 0–1 Wolves: Matheus Cunha's winner boosts survival bid after Illia Zabarnyi's red card». Sky Sports, 22 febrer 2025. [Consulta: 20 juny 2026].
  48. ↑ @. «Matheus 😆», 22 febrer 2025.
  49. ↑ «Ask Me Anything with Matheus Cunha». Premier League, 13 febrer 2026. [Consulta: 20 juny 2026].
  50. ↑ «Cunha's goal celebrations are a vibe!». Manchester United FC. [Consulta: 20 juny 2026].
  51. ↑ «Festival International Espoirs Football Tournoi Maurice Revello Toulon». festival-foot-espoirs.com.
  52. ↑ «Gomes and Cunha pick up Player of the Season awards». , 25 maig 2025.

Enllaços externs


This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.